Els modals i la morfologia del perfet

Aquest treball argumenta que existeix una correlació entre la distribució i la interpretació de les seqüències en què la morfologia de perfet apareix realitzada en un verb modal, d’una banda, i la semàntica de la morfologia de perfet, més concretament l’estadi assolit pels presents perfets en la seva evolució cap a l’aorist, de l’altra. El francès contemporani, que mostra una preferència nítida pels perfets alts, es posa en contrast amb l’espanyol europeu, que exhibeix de manera regular lectures epistèmiques dels modals que duen morfologia de perfet sense que hi hagi una preferència general pels perfets alts. Les dades del francès clàssic i de les varietats de l’espanyol latino-americà confirmen la correlació assenyalada.