No-violència contra la violència extractiva: la campanya de resistència al projecte Los Pumas, Xile (2010-2015)

Article Sidebar

Accés (Castellano)

Main Article Content

María Francesca Rodríguez Vargas
Universidad de Granada
https://orcid.org/0000-0002-9308-2978

El projecte miner Los Pumas es va incorporar al Servei d’Avaluació Am biental de Xile el 2010, fet que va generar una campanya de resistència civil. Aquella campanya es l’objecte d’estudi d’aquest article, que vol descriure-la tenint en compte molts factors, posant èmfasi en l’estratègia no-violenta en què es basà. Els principals objectius que aquest estudi de cas ha obtingut són un mapeig dels he terogenis actors i una anàlisi dels objectius de la campanya orientats, principalment, a evitar la contaminació pel conjunt de deixalles mineres per la qual cosa es va voler anul·lar el projecte. A més, es posa de manifest la heterogeneïtat dels mè todes no-violents que es van utilitzar, un cop identificades 36 accions no-violentes en què s’incloïen accions innovadores orientades a la divulgació i la persuasió.

Paraules clau
extractivisme, mineria, no-violència, resistència civil, justícia ambiental

Article Details

Com citar
Rodríguez Vargas, María Francesca. «No-violència contra la violència extractiva: la campanya de resistència al projecte Los Pumas, Xile (2010-2015)». Boletín americanista, 2025, núm. 91, p. 239-62, doi:10.1344/BA2025.91.1090.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) MARIA FRANCESCA RODRIGUEZ VARGAS, 2025


Drets d'autor

L'autor/a que publica en aquesta revista està d´acord amb els termes següents:

a. L´autor/a conserva els drets d´autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l´obra.

b. Els textos es difondran amb la llicència Creative  Commons d'Atribució-NoComercial-SenseDerivades que permet comprtir l´obra amb tercers, sempre que en reconeguin l´autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet fer ús comercial de l'obra ni distribuir obres derivades sense el permís explícit del titular dels drets d'autor.

Referències

Almonda, Héctor; Toro, Catalina, y Martín, Facundo (2017). Ecología política latinoamericana. Pensamiento crítico, diferencia latinoamericana y rearticulación epistémica. Buenos Aires: Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales.

Auyero, Javier, y Swistun, Débora (2008). Inflamable: Estudio del sufrimiento ambiental. Buenos Aires: Paidós.

Beer, Michael (2021). Tácticas de la resistencia civil en el siglo XXI. Washington D.C.: International Center for Nonviolent Conflict.

Checa Hidalgo, Diego (2014). «Estudios para la paz: una disciplina para transformar el mundo». Annals of the University of Bucharest / Political Science Series, 16, págs. 9- 24.

Chenoweth, Erica (2020). «The future of nonviolent resistance». Journal of Democracy, 31, págs. 69-84. https://doi.org/10.1353/jod.2020.0046

Escobar, Arturo (2012). Más allá del tercer mundo. Globalización y diferencia. Bogotá: Instituto Colombiano de Antropología e Historia.

Galtung, Johan, y Fischer, Dietrich (2013). Johan Galtung. Pioneer of peace research. Gewerbestrasse: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-642-32481-9

Gudynas, Eduardo (2013). «Extracciones, extractivismos y extrahecciones». Observatorio del Desarrollo, 18, págs. 1-18.

Guha, Ramachandra (2000). Environmentalism: a global history. Nueva York: Longman.

Ide, Tobías; Mckenzie, Johnson; Barnett, Jon; krampe, Florian; Le Billon, Philippe; Maertens, Lucil; Von Uexkull, Nina; y Vélez-Torres, Irene. «The future of environmental peace and conflict research». Environmental Politics, 32, págs. 1077-1103. https://doi.org/10.1080/09644016.2022.2156174

Leff, Enrique (2019). Ecología política: de la deconstrucción del capital a la territorialización de la vida. México D.F.: Siglo XXI.

López Martínez, Mario (2004). «Noviolencia para generar cambios sociales». Polis, 9, págs. 1-20.

Martín-Crespo, María Cristina, y Salamanca, Ana (2007). «El muestreo en la investigación cualitativa». Nure Investigación, 27, págs. 1-4.

Martínez-Alier, Joan (2015). «Ecología política del extractivismo y justicia socio-ambiental». Interdisciplina, 3 (7), págs. 57-73. https://doi.org/10.22201/ceiich.24485705e.2015.7.52384

Martínez Rodrigo, Estrella y Martín, José Borja Arjona (2018). «Propuestas de investigación en áreas de vanguardia». Guía para implementar el método de estudio de caso en proyectos de investigación. Madrid: Tecnos, págs.. 159-168.

Mcneill, John, y Mcneill, William (2010). Las redes humanas. Una historia global del mundo. Barcelona: Crítica.

Montero, Maritza (2011). «Nuevas perspectivas en psicología comunitaria y psicología social crítica». Ciencias Psicológicas, v (1), págs. 61-68. https://doi.org/10.22235/cp.v5i1.100

Navarrete, Rodrigo (2024). «Psicología social comunitaria latinoamericana: tradiciones críticas y epistemes emergentes». Psicología USP, 35, págs. 1-11. https://doi.org/10.1590/0103-6564e220123

Ortega Santos, Antonio, y Olivieri, Chiara (2018). «Narrativas coloniales de la Historia Ambiental. Un balance hacia la decolonialidad como nueva epistemología». HALAC, 7, págs. 32-64. https://doi.org/10.32991/2237-2717.2017v7i2.p32-64

Oswald, Úrsula, y Günter, Hans (2021). Decolonising conflicts, security, peace, gender, environment, and development in the Anthropocene. Cham: Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-030-62316-6

Ovejero, Anastasio, y Ramos, Júpiter (2011). Psicología social crítica. Madrid: Biblioteca Nueva.

Rodríguez Vargas, María Francesca, y Checa Hidalgo, Diego (2022). «Mapeo de procesos de resistencia civil indígenas ante proyectos extractivistas en la zona sur de Los Andes (1990-2020)». HALAC, 12, págs. 209-245. https://doi.org/10.32991/2237-2717.2022v12i1.p209-245

Santos, Boaventura de Sousa (2018). «Una nueva visión de Europa: aprender del Sur Global». En: Santos, Boaventura de Sousa, y Mendes, José (eds.). Demodiversidad: imaginar nuevas posibilidades democráticas. México D.F.: Akal, págs. 59-92.

Sereno, César (2022). «Derecho de acceso a la información para la justicia ambiental. El caso de la Laguna de Carpintero». Revista del Instituto de Ciencias Jurídicas de Puebla, 16, págs. 199-212. https://doi.org/10.35487/rius.v16i49.2022.754

Sharp, Gene (1973). Politics of nonviolent action, Part two: the methods of nonviolent action. Boston: Porter Sargent.