Estils motivadors docents i directivitat en Educació Física

La intervenció del docent d’Educació Física pot ser més eficaç si utilitza determinats estils motivadors que ajudin a generar un entorn d’aprenentatge positiu i a promoure hàbits de vida actius. Tot i això, si es percep com una experiència negativa podria desmotivar l’estudiant i provocar rebuig cap a la pràctica, posant en risc el seu procés d’alfabetització motriu. Seguint un disseny transversal-correlacional, aquest estudi va tenir com a objectiu principal analitzar les relacions entre els estils motivadors dels docents i la directivitat en Educació Física. Hi van participar 500 estudiants de secundària. Es va utilitzar l’escala SIS per determinar l’estil interpersonal docent i l’escala PCT per avaluar la directivitat. Els resultats van indicar que les dimensions de l’escala es correlacionen de manera positiva i significativa entre si, exceptuantne el Caos, que es correlaciona de manera negativa amb Suport a l’Autonomia i Estructurat. La dimensió Control no va donar cap correlació amb la resta de les dimensions avaluades. A més, l’anàlisi clúster va mostrar dos perfils de percepció de l’estil motivador docent: un amb més càrrega directiva, anomenat “dominant”, i un altre perfil més autònom, anomenat “adaptatiu”. Els resultats revelen vincles positius entre l’estil motivador adaptatiu, que dona suport a l’autonomia de l’estudiant en un clima d’aprenentatge positiu i estructurat, i negatius amb la desatenció i l’abandonament de l’activitat. Aquestes troballes suggereixen que l’estil motivador adaptatiu en l’Educació Física implica l’estudiant de manera més autònoma en les tasques i pot ajudar a crear situacions d’aprenentatge positives que fomentin l’adherència a la pràctica.