Patrons de conducta de les passades en finals de Champions League (2018-2022)

Main Article Content

Adrián Torregrosa-Domínguez
Jesús Salado-Tarodo
José Flores-Rodríguez
Eduardo José Fernández-Ozcorta

L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar els patrons de conducta de les passades fetes a les finals de la UEFA Champions League disputades entre 2018 i 2022, identificant els factors situacionals (posició en el camp, pressió de l’oponent) i conductuals (tècnica de passada, presa de decisions) associats a les passades reeixides. Les passades reeixides són les que resulten en la pèrdua de possessió de l’oponent, culminen en gol o xut. L’estudi va ser puntual, nomotètic i multidimensional, i es va basar en l’observació d’un moment específic sense seguiment continu, la comparació de comportaments de set equips i l’anàlisi de diversos nivells de resposta amb un instrument d’observació. Per a això, es va construir i es va validar un instrument d’observació mitjançant revisió d’experts, proves pilot i anàlisi de fiabilitat i validesa, assegurant la precisió en la codificació. Els participants de l’estudi van ser equips professionals que van jugar les finals de la UEFA Champions League i es van registrar i es van codificar 4,658 passades. Els resultats preliminars indiquen que les passades des de la zona ofensiva (3/4 del camp contrari) tenen més probabilitat de culminar
en gol o xut, mentre que les passades de més distància estan més associades a la pèrdua de possessió. Aquestes troballes suggereixen que el moment del partit, la ubicació en el camp i la distància de la passada són factors clau en l’èxit o el fracàs
de les jugades.

Paraules clau
coordenades polars, marcador, metodologia observacional, temps de joc, zones del camp

Article Details

Com citar
Torregrosa-Domínguez, Adrián et al. «Patrons de conducta de les passades en finals de Champions League (2018-2022)». Apunts. Educació Física i Esports, 2025, vol.VOL 1, núm. 159, p. 32-42, doi:10.5672/apunts.2014-0983.es.(2025/1).159.04.