Pedagogia no lineal en handbol: influència de les limitacions de la tasca

La manipulació de les limitacions de la tasca (constrenyiments) facilita la realització de determinades conductes esportives, constituint-se, segons la pedagogia no lineal, com la principal eina de l’entrenador per a la consecució dels objectius proposats. L’objectiu d’aquest treball era conèixer la influència exercida per determinades limitacions (prohibició del bot, obligatorietat de passar i rebre en cursa i completar, almenys, cinc passades per poder marcar) en els comportaments ofensius realitzats per jugadors d’handbol. Van participar en l’estudi 14 integrants d’un equip cadet masculí, amb edats compreses entre els 14 i 15 anys (M=14.6 anys, DE=.4). Utilitzant un disseny observacional puntual/nomotètic/multidimensional, es van estudiar 24 partits en una situació de joc modificada, disputats al llarg de sis sessions d’entrenament, als quals es van aplicar les limitacions estudiades. A més, va ser obligatòria la utilització d’un sistema defensiu individual. Es va dissenyar un instrument d’observació ad hoc que es va introduir en el programa Dartfish 5.5, que va actuar com a instrument de registre; la concordança intra i interobservadors i l’anàlisi seqüencial de retards es va realitzar utilitzant el programa GSEQ 5.1. Mitjançant el programa HOISAN 1.2 es  va dur a terme l’anàlisi de coordenades polars, que va demostrar l’emergència de diferents comportaments per conservar la possessió de pilota, progressar cap a la porteria rival i finalitzar l’atac, segons les limitacions aplicades. Aquestes troballes poden indicar les limitacions de la tasca més adequades per a la consecució dels objectius proposats, evitant la seva selecció partint de criteris subjectius.