Coordinació cardiorespiratòria durant la recuperació després de l’exercici: un indicador nou per avaluar la salut
Article Sidebar
Main Article Content
La coordinació cardiorespiratòria (CCR), variable biològica recentment identificada que avalua la interacció entre els paràmetres derivats de les proves d’esforç cardiopulmonar (PECP), ha demostrat una elevada sensibilitat als efectes de l’entrenament i als trastorns funcionals. Atès el paper crític de la recuperació després de l’exercici en la detecció de desregulacions funcionals, aquest estudi té per objectiu explorar la CCR durant la recuperació després de l’exercici en persones adultes sanes i físicament inactives. Quinze participants es van sotmetre a una PECP piramidal fent càrregues de treball idèntiques (en ordre invers) durant
les fases d’intensitat creixent i de recuperació (d’intensitat decreixent). Es va dur a terme una anàlisi dels components principals de les variables cardiorespiratòries seleccionades per avaluar la CCR. Així mateix, es van calcular el valor propi del primer component principal i l’entropia informativa. Els participants es van classificar en funció de si presentaven un o dos components principals (grups 1CP i 2CP) durant la fase de recuperació de la PECP. Els resultats van revelar que: a) la CCR va ser més gran durant la fase de recuperació que durant la fase d’intensitat creixent (t = -2.67; p < .01; d = -0.72); b) el grup 1CP va mostrar valors propis més alts (t = 3.756; p < .01; d = 2.09) i menys entropia informativa (U = 0.00; p < .01; d = 15.83) que el grup 2CP; i c) el grup 1CP va tenir una freqüència cardíaca, una ventilació i una valoració de l’esforç percebut al final de la fase de recuperació inferiors a les del grup 2CP (d = 1.21; d = 0.57; d = 0.71; respectivament). En conclusió, la CCR va augmentar durant la recuperació després de l’exercici, i els participants amb menys components principals en la fase de recuperació van mostrar una eficiència cardiorespiratòria més gran i una millor forma física.
Article Details
(c) 2025
Articles més llegits del mateix autor/a
- Alfonso Blanco, Assumpta Enseñat, Natàlia Balagué, HOQUEI SOBRE PATINS: NIVELLS DE FREQüÈNCIA CARDÍACA I LACTACIDEMIA EN COMPETICIO I ENTRENAMENT , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 2 Núm. 36 (1994)
- Carlota Torrents, Natàlia Balagué, Repercusiones de la teoría de los sistemas dinámicos en el estudio de la motricidad humana , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 1 Núm. 87 (2007)
- Natàlia Balagué, Rafel Pol, Isaac Guerrero, ¿Ciencia o pseudociencia de la actividad física y el deporte? , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 2 Núm. 136 (2019)
- Lluc Montull, Óscar Abenza, Robert Hristovski, Natàlia Balagué, L’àrea d’histèresi de les variables psicobiològiques. Nou biomarcador no invasiu de l’acumulació d’esforç? , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 2 Núm. 152 (2023)
- Natàlia Balagué, Francesc Reig, Alberto Sànchez, ENTRENAMENT PEL TRACTAMENT DE LA HIPERTENSIÓ , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 1 Núm. 03 (1986)
- Maricarmen Almarcha, Lluc Montull, Robert Hristovski, Natàlia Balagué, La integració del coneixement en l’ensenyament superior: l’ús d’experiències corporals per afavorir la transdisciplinarietat basada en els conceptes generals de la teoria de sistemes dinàmics , Apunts. Educació Física i Esports: Vol. 4 Núm. 158 (2024): Apunts. Educación Física y Deportes