Coordinació cardiorespiratòria durant la recuperació després de l’exercici: un indicador nou per avaluar la salut

La coordinació cardiorespiratòria (CCR), variable biològica recentment identificada que avalua la interacció entre els paràmetres derivats de les proves d’esforç cardiopulmonar (PECP), ha demostrat una elevada sensibilitat als efectes de  l’entrenament i als trastorns funcionals. Atès el paper crític de la recuperació després de l’exercici en la detecció de desregulacions funcionals, aquest estudi té per objectiu explorar la CCR durant la recuperació després de l’exercici en persones adultes sanes i físicament inactives. Quinze participants es van sotmetre a una PECP piramidal fent càrregues de treball idèntiques (en ordre invers) durant
les fases d’intensitat creixent i de recuperació (d’intensitat decreixent). Es va dur a  terme una anàlisi dels components principals de les variables cardiorespiratòries seleccionades per avaluar la CCR. Així mateix, es van calcular el valor propi del  primer component principal i l’entropia informativa. Els participants es van classificar  en funció de si presentaven un o dos components principals (grups 1CP i 2CP) durant la fase de recuperació de la PECP. Els resultats van revelar que: a) la CCR va  ser més gran durant la fase de recuperació que durant la fase d’intensitat creixent (t = -2.67; p < .01; d = -0.72); b) el grup 1CP va mostrar valors propis més alts (t = 3.756; p < .01; d = 2.09) i menys entropia informativa (U = 0.00; p < .01; d = 15.83) que el grup 2CP; i c) el grup 1CP va tenir una freqüència cardíaca, una ventilació i una valoració de l’esforç percebut al final de la fase de recuperació inferiors a les del grup 2CP (d = 1.21; d = 0.57; d = 0.71; respectivament). En conclusió, la CCR va augmentar durant la recuperació després de l’exercici, i els participants amb menys components principals en la fase de recuperació van mostrar una eficiència cardiorespiratòria més gran i una millor forma física.