Efectivitat d’un programa d’entrenament neuromuscular del turmell aplicant l’Star Excursion Balance Test a jugadors de bàsquet durant 6 setmanes

Introducció: La majoria de lesions que es registren en la pràctica del bàsquet es localitzen a l’extremitat inferior, especialment al turmell, i són la causa principal d’absència a les sessions d’entrenament. Aquestes lesions poden repercutir en un augment del risc de recidiva de la lesió.

Objectius: Determinar si un programa d’entrenament propioceptiu, confeccionat a base d’exercicis propis del bàsquet, podria provocar un canvi de l’estabilitat dinàmica d’un grup de jugadors de bàsquet, emprant com a instrument de valoració l’Star Excursion Balance Test (SEBT). Determinar el nombre de repeticions que calen per interpretar correctament l’SEBT.

Material i mètodes: Estudi experimental. Es seleccionaren 17 jugadors de bàsquet (8 del grup experimental [GE] i 9 del grup control [GC]); GE = 15,12 ± 0,83 anys; GC = 14,67 ± 1,0 anys. El GE realitzà un programa d’entrenament específic durant l’escalfament, mentre que el GC seguia la seva rutina habitual. L’SEBT es realitzà abans i després de 6 setmanes de desenvolupar el programa. Per a l’anàlisi estadística s’emprà un MANOVA 2 × 2, per grup i temps.

Resultats: Únicament foren significatius els mesuraments de la direcció posterolateral en els 2 grups (GC: MDIF = 15,5; p = 0,002; IC 95%: 6,8324,17 cm; GE: MDIF = 12,063; p = 0,014; IC 95%: 2,87-21,26 cm). No hi hagué diferències significatives entre els grups en les altres direccions.

Conclusions: Només calgué una repetició del test. La realització d’un programa específic de propiocepció per a jugadors de bàsquet sans no obtingué millores de l’equilibri.