Novel·les portugueses en terres brasileres a través dels catàlegs de la Casa Garraux (1866)

Article Sidebar

Accés (Português (Brasil))

Main Article Content

Clara Carolina Santos
Doutoranda em Teoria e História Literária (Unicamp). Mestre em Linguística (Uesb). Mestre em Memória (Uesb). Especialista em Teoria e História Literária (Uesb). Professora do curso de Direito da Faculdade Santo Agostinho.
https://orcid.org/0000-0002-1388-631X

A mitjans del segle xix, el francès Anatole Louis Garraux va obrir un negoci de gran èxit a la ciutat de São Paulo. Va vendre una gran varietat d’articles i, especialment, novel·les traduïdes al portuguès. En presentar aquestes novel·les, el llibreter-editor va organitzar un catàleg amb les publicacions en portuguès disponibles per encàrrec a través de la Casa Garraux. Aquest article examinarà algunes estratègies dutes a terme pel llibreter per distribuir la publicació lusitana en terres brasileres mitjançant la distribució dels seus catàlegs i la publicació d’anuncis als diaris. Comencem amb la presentació dels passos seguits per organitzar la varietat d’articles presentats als catàlegs de la Casa Garraux. A continuació, descrivim els catàlegs de la Casa Garraux, amb especial atenció al catàleg publicat el 1866, amb títols exclusius en portuguès i publicats, majoritàriament, a Portugal. A la tercera secció de l’article, destaquem la presència dels llibres en portuguès publicats per l’Editora Pillet Fils Ainés al catàleg de la Casa Garraux.

Paraules clau
mercat literari, novel·la, Casa Garraux, segle xix

Article Details

Com citar
Santos, Clara Carolina. «Novel·les portugueses en terres brasileres a través dels catàlegs de la Casa Garraux (1866)». Abriu: estudos de textualidade do Brasil, Galicia e Portugal, 2025, núm. 14, p. 251-70, doi:10.1344/abriu2025.14.12.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Clara Carolina Santos, 2025


Drets d'autor

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Abriu: estudos de textualidade do Brasil, Galicia e Portugal el dret de primera publicació, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (cc-by-nc-nd) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

Biografia de l'autor/a

Clara Carolina Santos, Doutoranda em Teoria e História Literária (Unicamp). Mestre em Linguística (Uesb). Mestre em Memória (Uesb). Especialista em Teoria e História Literária (Uesb). Professora do curso de Direito da Faculdade Santo Agostinho.

Doutoranda em Teoria e História Literária (Unicamp). Mestre em Linguística (Uesb). Mestre em Memória (Uesb). Especialista em Teoria e História Literária (Uesb). Professora do curso de Direito da Faculdade Santo Agostinho.
Referències

Abreu, Márcia; Shapochnick, Nelson (org.) (2005). Cultura letrada no Brasil: objetos e práticas. Campinas: Mercado de Letras, Associação de Leitura do Brasil (ALB); São Paulo: FAPESP.

Chartier, Roger. (2001). Práticas de leitura. São Paulo: Estação Liberdade.

Charvat, William (1959). Literature publishing in America: 1790-1850. Amherst: Universidade de Massachusetts. https://doi.org/10.9783/9781512815184

Cooper-Richet, Diana (2012). Aula 03. As revistas em língua portuguesa publicadas em Paris na primeira metade do século xix. Modelos para o Brasil? (Trad. Valéria Guima-rães). Aula proferida no Minicurso: «Desafios das Transferências culturais – circulação de práticas e representações na imprensa do longo século xix» realizado no CEDAP-FLC-UNESP – Assis/ VI Encontro do CEDAP e no CEDEM--UNESP-Assis, out. 2012. Promoção: Programa Jovem Pesquisador/FAPESP As transferências culturais na imprensa na passagem do século xix ao xx; CEDAP e CEDEM-UNESP. Apoio: FAPESP e UNESP.

Deacto, Marisa Midori (2011). O Império dos Livros: Instituições e práticas de leitura na São Paulo Oitocentista. São Paulo: EDUSP, FAPESP.

Donegá, Ana Laura (2009). Novo Correio das Modas (1852-1854): a prosa ficcional na moda e a moda na prosa ficcional. Campinas: Instituto de Estudos da Linguagem, Universidade Estadual de Campinas.

Franciscon, Taís (2013). «Ler ficção em Portugal e no Brasil: estudo comparativo entre os romances de sucesso de 1840 a 1870». Anais do xxi Congresso de Interno de Iniciação Científica da Unicamp. Campinas: Unicamp.

Garraux, Anatole Louis (1866). Livraria Acadêmica de A. L. Garraux. Catálogo em línguas portuguesa e francesa das obras de jurisprudência, direito pátrio e estrangeiro, economia política, administração, comércio, colonização, política, direito constitucional, diplomacia, estradas de ferro, etc. etc. São Paulo: Garraux e Cia. [em li-nha] [10/06/2025] <https://www.usp.br/nele/pdf/nele-catalogos-garraux-1866b.pdf>.

Garraux, Anatole Louis (1872). Livraria Academica de A. L. Garraux em Lingua Franceza. São Paulo: Garraux [em linha] [10/06/2025] <https://www.usp.br/nele/pdf/nele-catalogos-garraux-1872a.pdf>.

Hallewell, Lawrence (1973). «The development of national bibliography in Brazil». Libri, 23-4, 291-297.

Hallewell, Lawrence (1985). A história do livro no Brasil. São Paulo: Edusp. https://doi.org/10.1515/libr.1973.23.4.291

Mançano, Regiane (2010). Livros à venda: presença de romances em anúncios de jornais.Campinas: Instituto de Estudos da Linguagem.

Martins, Wilson (1954). Ponto de vista: crítica literária. São Paulo: T. A. Queiroz.

Mollier, Jean-Yves (1999). Louis Hachette (1800-1864): Le fondateur d ́un empire. Paris: Fayard.

Oliveira, Paulo Motta. (2014). «Nem Rio, nem Lisboa: a peculiar posição da Paris oitocentista no mercado de romances em português». Via Atlântica, 25, 267-283. https://doi.org/10.11606/va.v0i25.69520

Pavan, Louise Hélène (2013). «Presença de romances no Diário do Rio de Janeiro (1840-1870)». Anais do XXI Congresso Interno de Iniciação Científica da Unicamp. Campinas: Unicamp.

Rocha, Débora Cristina Bondance (2008). «Códices de consulta pública: um estudo da circulação de romance na Biblioteca Nacional e Pública do Rio de Janeiro (1833-1856)». Anais do XI Congresso Internacional da Abralic: Tessituras, interações, convergências. São Paulo: USP.

Santos, Clara Carolina Souza (2024). A Casa Garraux e o circuito transnacional de livros entre Europa e Brasil (1860-1900). Campinas: Instituto de Estudos da Linguagem.

Simonin, A (2004). «Le catalogue de lé editeur um outil pour l’histoire». Vingtième Siècle: Revue de Histoire, 81, 11-129. https://doi.org/10.3917/ving.081.0119

Todd, William B (1968). «On the use of advertisements in bibliographical studies». Bibliography and textual criticism. Chicago: The University of Chicago Press, 154-172.