Memòria lúdica El videojoc com a font per a la història

Article Sidebar

PDF (Castellano)

Main Article Content

Alberto Venegas Ramos
Universidad de Murcia

En aquest article volem proposar una primera reflexió sobre l'ús del videojoc com a element del discurs històric en qualitat de font. Per això abordarem primer el concepte de font històrica i el lligarem al mitjà del videojoc per, tot seguit, proposar una argumentació a favor de la interpretació del videojoc no exclusivament com a element informatiu sinó també com a agent històric. Per acabar, oferirem un cas d'estudi concret, els usos del videojoc a Polònia i les possibilitats d'informació que una sèrie de títols ofereixen sobre el discurs memorístic del país en relació amb el record i l'ús de la segona guerra mundial al present .

Paraules clau
Videojoc, Història, font, discurs històric, Polònia

Article Details

Com citar
Venegas Ramos, Alberto. «Memòria lúdica: El videojoc com a font per a la història». 2022. Tiempo devorado: revista de historia actual, 2022, vol.VOL 7, núm. 1, p. 59-73, doi:10.5565/rev/tdevorado.167.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Alberto Venegas Ramos, 2022


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.en.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

BEHR, Valentin (2016). «Historical policy-making in post-1989 Poland: a sociological approach to the narratives of communism». European Politics and Society 18(1), pp. 81-95.

BROSSAT, Alain (1992). En el Este, la memoria recuperada. Edicions Alfons el Magnanim, Valencia.

CHERVIATSOVA, Alina (2018). «Gravity of the Past: Polish-Ukrainian Memory War and Freedom of Speech». EJIL: Talk. Blog of the European Journal of International Law. Consultado el 22 de noviembre de 2020, desde https://www.ejiltalk.org/gravity-of-the-past-polish-ukrainian-memory-war-and-freedom-of-speech/

CHIU, Karen (2020). «Ghost of Tsushima’s Mongol invaders spark nationalist debate over PlayStation 4 game in China». Abacus. Consultado el 3 de agosto de 2020, desde https://www.scmp.com/abacus/games/article/3093956/ghost-tsushimas-mongol-invaders-spark-nationalist-debate-over

CORGAN, Patrick. (2011). Gameplay mode: War, Simulation and Technoculture. The MIT Press, Cambridge.

DEWEY, Caitlin (2013). «Chinese army-designed video game lets players fight Japan for the Diaoyu Islands». The Washington Post. Consultado el 3 de agosto de 2020, desde https://www.washingtonpost.com/news/worldviews/wp/2013/07/26/chinese-army-designed-video-game-lets-players-fight-japan-for-the-diaoyu-islands/

DORDEVIC, Nikola (2020). «Taking gaming seriously has paid off for Poland». Emerging Europe. Consultado el 22 de noviembre de 2020, desde https://emerging-europe.com/business/taking-gaming-seriously-has-paid-off-for-poland/

LE GOFF, Jacques (1994), El orden de la memoria, Paidos, Madrid.

FUSSELL, Paul (2003). Tiempo de guerra: conciencia y engaño durante la Segunda Guerra Mundial, Turner, Madrid.

FUSSELL, Sidney. (2019). «Why It’s So Hard to Stop Marketing Guns in Video Games: Video games don’t cause mass shootings, but they do serve as insidious advertisements for weapons». The Atlantic. Consultado el 3 de agosto de 2020, desde https://www.theatlantic.com/technology/archive/2019/08/how-video-games-license-guns/596296/

GUBERN, Roman (2007). Del bisonte a la realidad virtual: La escena y el laberinto. Anagrama, Barcelona.

HARPER, Jo (Coord.) (2018). Poland´s Memory Wars. Central European University Press, Budapest.

HUNTEMANN B. Nina y THOMAS PAYNE, Matthew. (2009). Joystick Soldiers: The Politics of Play in Military Video Games Routledge, Nueva York.

INSTITUTE OF NATIONAL REMEMBRANCE (2010). «Premiere of "303" - a new educational board game of the Institute of National Remembrance (IPN)». Institute of National Remembrance. Consultado el 22 de noviembre de 2020, desde https://ipn.gov.pl/en/news/454,Premiere-of-quot303quot-a-new-educational-board-game-of-the-Institute-of-Nationa.html

KORYCKI, Kate (2019). «Polticized memory in Poland: anti-communism and the Holocaust». Holocaust Studies, (25(3), pp. 351-376.

MCCARTER, Reid. (2019). «How Warsaw Captures the Brutality—and Complexity—of the Historical Uprising that Inspired It». EGM. Consultado el 26 de octubre de 2019, desde 2019. https://egmnow.com/how-warsaw-captures-the-brutality-and-complexity-of-the-historical-uprising-that-inspired-it/.

MILLER, Toby (2001). Global Hollywood. British Film Institute, Londres.

MONTERDE, José Enrique, SELVA MASOLIVER, Marta y SOLÁ ARGUIMBAU, Anna (2001). La representación cinematográfica de la historia, Akal, Barcelona.

NAFTALI, Orna (2014). «Marketing war and the military to children and youth in China: Little Red Soldiers in the digital age». China information 28(1), pp. 3-25.

NIE, Hongping Annie (2013). Op. cit.

PFISTER, Eugen. (2020). «This (Historical Authenticity) means war!». Study Game History. Consultado el 3 de agosto de 2020, desde https://spielkult.hypotheses.org/2719

RAMSEY, Robert (2020). «Ghost of Tsushima Enjoys Solid Second Week Sales in Japan, But Can't Stand Up to Nintendo Switch Surge». PUSH. Consultado el 3 de agosto de 2020, desde https://www.pushsquare.com/news/2020/07/ghost_of_tsushima_enjoys_solid_second_week_sales_in_japan_but_cant_stand_up_to_nintendo_switch_surge

RAY, Larry y KAPRALSKI, Slawomir (2019). Disputed Holocaust Memory in Poland. Holocaust Studies Journal, 25(3).

REDACCIÓN DE FRANCE 24 (2012). «Poland's communist 'monopoly' board game goes global», France 24. Consultado el 22 de noviembre de 2020, desde https://www.france24.com/en/20120708-poland-communist-monopoly-board-game-kolejka

REDACCIÓN DE THE TIMES OF ISRAEL (2018). «Ukraine developers forced to scrap Auschwitz-themed video game after outcry». The Times of Israel. Consultado el 22 de noviembre de 2020, desde https://www.timesofisrael.com/ukraine-developers-forced-to-scrap-auschwitz-themed-video-game-after-outcry/

ROBERTSON, Adi (2020). «Call of Duty games can depict Humvees without a license, says judge». The Verge. Consultado el 3 de agosto de 2020, desde https://www.theverge.com/2020/4/1/21203414/activision-wins-humvee-call-of-duty-trademark-infringement-lawsuit

SALVATI, Andrew J. y BULLINGER, Jonathan (2013). « Selective authenticity and the playable past». En KAPELL, Matthew Wilhelm y ELLIOTT, Andrew BR (ed.). Playing with the past: Digital games and the simulation of history. Bloomsbury Publishing USA, Nueva York

SCHREIBER, Pawel (2019). «Investigating the Polish School of Video Gaming». Culture.Pl. Consultado el 22 de noviembre de 2020, desde https://culture.pl/en/article/investigating-the-polish-school-of-video-gaming

STAHL, Roger. (2010). Militainment, Inc. War, Media and Popular Culture. Routledge, Nueva York.

STERCZEWSKI, Piotr. (2016). «This Uprising of Mine: Game Conventions, Cultural Memory and Civilian Experience of War in Polish Games». Game Studies, 16 (2). Consultado el 26 de octubre de 2019, desde http://gamestudies.org/1602/articles/sterczewski

SZACKA, Barbara y CASTLE, Marjorie. (2007). «Polish Remembrance of World War II». International Journal of Sociology, 36(4), pp. 8-26.

THOMAS PAYNE, Matthew. (2016). Playing War: Military Video Games After 9/11. The New York University Press, Nueva York.

UHL, Jordan (2020). «The US Military Is Using Online Gaming to Recruit Teens». The Nation. Consultado el 3 de agosto de 2020, desde https://www.thenation.com/article/culture/military-recruitment-twitch/

VENEGAS RAMOS, Alberto (2020). «Apuntes sobre videojuegos y nacionalismo: el caso de Rusia y China». Presura. Consultado el 3 de agosto de 2020, desde https://www.presura.es/blog/2020/04/17/otros-discursos-videojuegos-nacionalista-del-siglo-xxi/

VENEGAS RAMOS, Alberto (2020). «La ausencia del ayer: El olvido de la historia de España por los videojuegos españoles». Presura. Consultado el 3 de agosto de 2020, desde http://www.presura.es/blog/2020/02/01/la-ausencia-del-ayer-el-olvido-de-la-historia-de-espana-en-los-videojuegos/

VENEGAS RAMOS, Alberto (2021), Historia y videojuegos: la segunda guerra mundial en la cultura y la sociedad digital, Tesis doctoral, Universidad de Murcia.

WILSON, Jason. (2017). «Steel Division: Normandy 44 is Paradox Interactive’s grand entrance into tactical combat». VentureBeat. Consultado el 15 de febrero de 2018 desde https://venturebeat.com/2017/03/01/steel-division-normandy-44-is-paradox-interactives-grand-entrance-into-real-time-tactical-combat/

WOJDON, Joanna (2018). «Between Public History and History Education», en DEAN, David M. (2018). A Companion to Public History. Wiley Blackwell, Hoboken, pp. 455-464, p. 462

YUDICE, George (2010). El Recurso de la Cultura: Usos de la cultura en la era global. Gedisa, Barcelona.