Futuros divergentes. ¿Contrainsurgencia o combate de alta intensidad?

Les creixents restriccions pressupostàries, la proliferació d'operacions d'estabilització / contrainsurgència i l'aparentment remota possibilitat d'un conflicte d'alta intensitat entre Estats Moderns obliguen progressivament als exèrcits a escollir amb cura els mitjans de què es doten. D'altra banda, les capacitats necessàries per a estabilització / contrainsurgència són diferents (i més barates) que les necessàries per al combat d'alta intensitat. Això, juntament amb el seu major freqüència fa que alguns estats hagin optat decididament per limitar les seves capacitats militars a aquests tipus d'operacions. No obstant això, la renúnica als mitjans de combat d'alta intensitat (carros de combat, artilleria, helicòpters d'atac ..) implica renunciar en gran mesura a la característica fonamental que manté la superioritat militar occidental: l'excel·lència en el combat i interarmas. Adquirir aquesta competència va costar als exèrcits occidentals molts anys i milions de baixes. Si aquesta competència es perd, la seva recuperació en cas necessari pot igualment requerir anys i un enorme nombre de baixes ... Suposant que s'aconsegueixi abans de la derrota.