Des de l'extracció de les matèries primeres fins a la seva indústria. Estàndards d'ubicació de la indústria en la fabricació de suro portuguesa, 1880-1980

Article Sidebar

Vaixell de paper al mar
PDF (English)

Main Article Content

Carlos Manuel Faísca
Universidade de Coimbra
https://orcid.org/0000-0001-7501-021X
Francisco Manuel Parejo Moruno
Universidad de Extremadura
https://orcid.org/0000-0002-5663-5078

A l'article s'analitzen els processos de localització i relocalització que va sofrir la indústria surera portuguesa entre les dècades de 1880 i 1980. Més enllà dels aspectes històric-geogràfics del negoci surer, la rellevància de la recerca radica en el fet que analitza un cas paradigmàtic d'un sector industrial tradicional, el surer, de vital importància per a un país en vies de desenvolupament, com era el Portugal de finals del segle XIX, on van coincidir en el temps el canvi de localització de la fabricació amb l'ascens del país a primera potència manufacturera en el negoci. Es conclou que els factors que van fer més atractives determinades regions del país enfront d'altres per al desenvolupament de les activitats industrials sureres van canviar tot just en unes dècades, i amb això la localització de la indústria, propulsada per la necessitat de les empreses d'adaptar-se als canvis tècnics i organitzatius del negoci.

Paraules clau
Suro, indústria surera, Portugal, localització industrial, relocalització

Article Details

Com citar
Faísca , Carlos Manuel; Parejo Moruno, Francisco Manuel. «Des de l’extracció de les matèries primeres fins a la seva indústria. Estàndards d’ubicació de la indústria en la fabricació de suro portuguesa, 1880-1980». Rubrica contemporanea, 2023, vol.VOL 12, núm. 23, p. 179-01, doi:10.5565/rev/rubrica.273.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Carlos Manuel Faísca , Francisco Manuel Parejo Moruno, 2023


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografies de l'autor/a

Carlos Manuel Faísca , Universidade de Coimbra

Carlos Manuel Faísca és llicenciat en Història (2007) per la NOVA School of Social Sciences and Humanities (Lisboa, Portugal), i va obtenir el doctorat en Economia (2019) a la Universitat d'Extremadura (Badajoz, Espanya), amb una tesi sobre el negoci ibèric del suro en el segle XIX atorgada per la Universitat d'Extremadura (Premi Extraordinari) i la Sociedad de Estudios de Historia Agraria. Dels diversos projectes de recerca en els quals va estar involucrat, es destaca ReSEED – Rescatant el patrimoni de les llavors. Se centra en el passat de l'agricultura ibèrica i és finançat pel Consell Europeu de Recerca (acord de subvenció n°760090). Des de 2020 ensenya en la Facultat d'Arts i Humanitats de la Universitat de Coïmbra i desenvolupa la seva recerca finançada individualment per la Fundação para a Ciência e a Tecnologia amb la subvenció 2022.08206.CEECIND. Ha publicat en diverses revistes internacionals i és membre de la junta directiva de l'Associació Portuguesa d'Història Econòmica i Social; també col·labora amb organitzacions públiques i privades locals i regionals, ja que creu que la ciència ha de ser amb i per a la societat.

Francisco Manuel Parejo Moruno, Universidad de Extremadura

Francisco Manuel Parejo Moruno és doctor en Economia Aplicada i professor d'Història Econòmica (Universitat d'Extremadura). La seva principal línia de recerca ha estat la història contemporània del negoci del suro, sobre la qual ha publicat nombroses publicacions. Entre elles destaca El negocio del corcho en españa durante el siglo XIX (Madrid, Banco de España, 2010).

Referències

ALMEIDA, Maria Antónia PIRES DE, “The Use of Rural Areas in Portugal: Historical Perspective and the New Trends”, Revista Galega de Economía, 29/2 (2022), https://doi.org/10.15304/rge.29.2.6750.

ALVARADO, Joaquin, and PAREJO-MORUNO, Francisco Manuel, “De la diversificación a la especialización: la incursión de la familia Torrellas en el negocio corchero (1879-1923)”, Revista de Historia Industrial, 72 (2018).

ASSOCIAÇÃO PORTUGUESA DE CORTIÇA, Boletim Estatístico, 11 (2022), https://www.apcor.pt/portfolio-posts/boletim-trimestral/#dearflip-df_22658/1/ (consult 28-1-2022).

AYDALOT, Phillipe, Économie régionale et urbaine, Paris, Economica, 1985.

BADIA-MIRÓ, Marc; GUILERA Jordi, and LAINS, Pedro, “Regional Incomes in Portugal: Industrialisation, Integration and Inequality, 1890–1980”, Revista de Historia Económica / Journal of Iberian and Latin American Economic History, 30/2 (2012), https://doi.org/10.1017/S0212610912000080.

BARROS, Hernâni Bernardo, “A Indústria corticeira em Portugal”, Economia e Finanças, 14 (1946).

BARROS. L.; GRAÇA, J., and PEREIRA, H., “Classificação das unidades industriais corticeiras por tipo de actividade”, Boletim do Instituto dos Produtos Florestais, 570 (1986).

BECATTINON, G., La oruga y la mariposa. Un caso ejemplar de desarrollo en la Italia de los distritos industriales: Prato (1954-1993) , Valladolid, Universidad de Valladolid, 2005.

BELUSSI, Fiorenza, and SEDITA, Silvia Rita “Life Cycle vs. Multiple Path Dependency in Industrial Districts”, European Planning Studies, 17/4 (2009), https://doi.org/10.1080/09654310802682065

Boletim da Junta Nacional da Cortiça, 1952.

BRANCO, Amélia, and LOPES, João Carlos, “Cluster and business performance: Historical evidence from the Portuguese cork industry”, Investigaciones de Historia Económica - Economic History Research, 14/1 (2018), https://doi.org/10.1016/j.ihe.2016.05.002.

BRANCO, Amélia, and PAREJO-MORUNO, Francisco Manuel, “Distrito industrial y competitividad en el mercado internacional: la industria corchera de Feira en Portugal”, in MIRANDA, J. A.; CATALÁN, J., and RAMÓN-MUÑOZ, R., Distritos y clusters en la Europa del Sur, Madrid, LID Editorial, 201.

BRANCO, Amélia, et. al., “From a Portuguese small firm to world leader in the cork business: The role of the internationalization of Corticeira Amorim to Spain” in PERRIN, C., Petites entreprises dans l’histoire industrielle, Paris, L’Harmattan, 2017, https://doi.org/10.3917/maorg.030.0165.

BRULHART, Marius, “Trading Places: Industrial Specialization in the European Union”, Journal of Common Market Studies, 36/3 (1998), https://doi.org/10.1111/1468-5965.00113.

BUSTOS GILBERT, María Luisa, “Las teorías de localización industrial: una breve aproximación”, Estudios Regionales, 35 (1993).

CAETANO, Lucília de Jesus, A indústria no distrito de Aveiro: Análise geográfica relativa ao eixo rodoviário principal entre Malaposta e Albergaria-a-Nova, Coimbra, Comissão de Coordenação da Região Centro, 1986.

CORDEIRO, José Manuel LOPES, “’Viver a indústria’ ou a vantagem competitiva da indústria corticeira nortenha”, XXII annual metting of the Portuguese Economic and Social History Association, Aveiro, November 15-16, 2002.

COSTA, Joaquim ALVARO I, “Cambios estruturales, migraciones y movilidad laboral en el sector corchero catalán a principios del siglo XX”, Revista de Historia Industrial, 77 (2019).

FAÍSCA, Carlos Manuel, “Desigualdade regional na Península Ibérica”, História – Revista da FLUP 4/3, (2013).

FAÍSCA, Carlos Manuel, “El negocio corchero en Alemtejo: explotación forestal, industria y política económica, 1848–1914”, PhD diss., Universidad Extremadura, http://dehesa.unex.es/handle/10662/10257.

FAÍSCA, Carlos Manuel, “Lagging Behind or Catching Up? The Mechanization of the Portuguese Cork Industry (1880–1914)”, Revista de Historia Industrial, 76 (2019), https://doi.org/10.1344/rhi.v28i76.26771.

FILIPE, Graça, and AFONSO, Fátima, Quem diz cortiça, diz Mundet, Seixal, Ecomuseu Municipal do Seixal, 2010.

FLORES, Alexandre M., Almada na história da indústria corticeira e do movimento operário: Da regeneração ao Estado Novo, 1860–1930, Almada, Câmara Municipal de Almada, 2003.

FONSECA, Helder Adegar, O Alemtejo no século XIX: Economia e atitudes económicas, Lisboa, Imprensa Nacional Casa da Moeda, 1996.

FUJITA, Masahisa, and THISSE, Jacques-François, Economics of agglomeration: Cities, industrial location, and regional growth, Cambridge, Cambridge University Press (2nd), 2013. https://doi.org/10.1017/CBO9781139051552.

GIL, Luís, Cortiça: Da árvore aos produtos finais, São Brás de Alportel, Pelcor, 2004.

GIRÃO, A. de Amorim, Atlas de Portugal, Coimbra [s.n], 1941.

GUIMARÃES, Paulo, Elites e indústria no Alemtejo (1890–1960): Um estudo sobre o comportamento económico de grupos de elite em contexto regional no Portugal contemporâneo, Lisboa, Colibri, 2006.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTATÍSTICA, Estatísticas Industriais (1942-1987) , Lisboa, Instituto Nacional de Estatística.

João CONFRARIA, “Política económica”, in Pedro LAINS and Álvaro FERREIRA DA SILVA, História Económica de Portugal, Vol. III, O Século XX, Lisboa, Imprensa de Ciências Sociais.

KRUGMAN, Paul, “Increasing Returns and Economic Geography”, Journal of Political Economy, 99/31 (1991), https://doi.org/10.1086/261763.

KRUGMAN, Paul, and VENABLES, Anthony J., “Globalization and the Inequality of Nations”, Quarterly Journal of Economics, 110/4 (1995), https://doi.org/10.2307/2946642.

KUZNETS, Simon, “Economic Growth and Income Inequality”, American Economic Review, 45/1 (1955).

LAINS, Pedro, A economia portuguesa no século XIX: Crescimento económico e comércio externo, 1851–1913, Lisboa, Imprensa Nacional Casa da Moeda, 1995.

LOPES, João Carlos, et. al., “Determinants of success and failure in the internationalization of the cork business: a tale of two Iberian family firms”, in BILGIN, M. and DANIS, H., Entrepreneurship, Business and Economics. Proceedings of the 15th Eurasia Business and Economics Society Conference, Springer International Publishing, 2016, https://doi.org/10.1007/978-3-319-27573-4_29.

MARTINS, Conceição ANDRADE, Memória do Vinho do Porto, Lisboa, Imprensa de Ciências Sociais, 1990.

MATOS, Carla Raquel DA SILVA, and FERREIRA PINTO, Marta Raquel, “A indústria transformadora de cortiça em Santa Maria de Lamas nos anos 50 e 60”, História – Revista da FLUP, 4 (2003).

MENDES, Américo CARVALHO, A economia do sector da cortiça em Portugal: Evolução das actividades de produção e de transformação ao longo dos séculos XIX e XX, Porto, Universidade Católica Portuguesa, 2002.

MINISTÉRIO DAS OBRAS PÚBLICAS, COMMERCIO E INDUSTRIA, Boletim do Trabalho Industrial, 19 (1907), Lisboa, Imprensa Nacional.

MINISTÉRIO DAS OBRAS PÚBLICAS, COMMERCIO E INDUSTRIA, Estatística industrial: Districtos de Évora, Beja e Faro, Lisboa, Imprensa Nacional, 1905.

MINISTÉRIO DAS OBRAS PÚBLICAS, COMMERCIO E INDUSTRIA, Inquérito industrial de 1890, Lisboa, Imprensa Nacional, 1891.

MIRA, Natércia, “Modelo de custos de transporte explicativos das decisões de localização: aplicação ao sector corticeiro português”, Estudos de Economia, 3 (1998).

MISSIAIA, Anna, “Market versus Endowment: Explaining Early Industrial Location in Italy (1871–1911)”, Cliometrica, 13/1 (2018), https://doi.org/10.1007/s11698-018-0172-6.

NATIVIDADE, Joaquim VIEIRA, Subericultura, Lisboa, Ministério da Economia, 1950.

PAREJO-MORUNO, Francisco Manuel, “Cambios en el negocio mundial corchero: un análisis a largo plazo de las exportaciones españolas (1849-2000)”, Historia Agraria, 39 (2006).

PAREJO-MORUNO, Francisco Manuel, “El negocio de exportación corchera en España y Portugal durante el siglo XX: Cambios e intervención pública”, PhD diss., Universidad de Extremadura, http://hdl.handle.net/10662/475.

PAREJO-MORUNO, Francisco Manuel, El negocio del corcho en España durante el siglo XX, Madrid, Banco de España, 2010.

PEREIRA, José CAMPOS, A propriedade rústica em Portugal: superfícies, produções, rendimentos, valores, Lisboa, Imprensa Nacional, 1915.

ROS MASSANA, Rosa, “Treball i pluriactivitat al sector català c.1750-1920”, Estudis d'história agrária, 19 (2006).

SALA LÓPEZ, Pere, and NADAL OLLER, Jordi, La contribució catalana al desenvolupament de la industria surera portuguesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010.

SAMPAIO, Jaime SALAZAR, À La Recherche d’une Politique Économique pour le Liége au Portugal, Lisboa, Grafitécnica, 1977.

SANTOS, Carlos OLIVEIRA, Amorim: História de uma família, Mozelos, Grupo Amorim, 1997,

SILVA, Luísa VIEIRA DA, and GARCÍA, João Carlos, “O Inquérito Industrial de 1881, nota sobre um centenário”, Finisterra, 32 (1981).

SILVEIRA, Luís ESPINHA DA et al., “Caminho de ferro, População e Desigualdades Territoriais em Portugal, 1801–1930”, Ler História, 61 (2011) pp. 7–37, https://doi.org/10.4000/lerhistoria.1563;

SOARES, José António D’OLIVEIRA; NETTO, Carlos AMARAL, and MEXIA, Joaquim NUNES, Producção e indústria corticeira, Lisboa, Typ. A Editora, 1912.

VOTH, Andreas, “Cambios en la geografía del corcho en Europa”, in ZAPATA BLANCO, Santiago (ed.), Suredes i indústria surera: avui, ahir i demà / Cork Oak Woodlands and Cork Industry: Present, Past and Future, Palafrugell, Museu del Suro de Palafrugell, 2009.

WEBER, Alfred, Theory of the Location of Industries, Chicago, University of Chicago Press, 1929.

WILLIAMSON, Jeffrey G., “Regional Inequality and the Process of National Development: A Description of the Patterns”, Economic Development and Cultural Change, 13/4 (1965), https://doi.org/10.1086/450136.

WOLF, Nikolaus, “Endowments vs. Market Potential: What Explains the Relocation of Industry after the Polish Reunification in 1918?”, Explorations in Economic History, 44/1 (2007), https://doi.org/10.1016/j.eeh.2005.08.003 .

ZAPATA BLANCO, Santiago, “Corcho extremeño y andaluz, tapones gerundenses”, Revista de Historia Industrial, 10 (1996).

ZAPATA BLANCO, Santiago, “Del suro a la cortiça: El ascenso de Portugal a primera potencia corchera del mundo”, Revista de Historia Industrial, 22 (2002).