Teories marxistes de l'imperialisme en la Segona Internacional: orígens i debats (1899-1914)

Main Article Content

Daniel Gaido
Manuel Quiroga

Aquest article aborda els principals debats teòric-polítics sobre l'imperialisme que es van produir en el marc de la Segona Internacional. Pretén posar de relleu les principals postures sobre com havien de posicionar-se políticament els socialistes davant de l'expansió imperialista europea, les seves mirades sobre els pobles colonitzats,  les principals teories emprades per explicar el fenomen i les diferents accepcions que va anar adoptant el concepte durant el període, des de l'ús del mateix per referir-se a federacions duaneres tancades entre les metròpolis i les seves colònies, fins a la seva utilització per designar una política de les potències europees del període o una etapa particular del capitalisme. Aquestes posicions no van ser unívoques a l'interior del socialisme, per la qual cosa exposar-les implica abordar successius debats que es donaren en el marc d'una situació política canviant i situar-los en els processos de formació de diferents tendències i corrents d'opinió dins del socialisme de l'època, que era altament divers. L'anàlisi se centra en els Congressos Internacionals i la producció de les organitzacions alemanya, francesa i italiana de la Segona Internacional.

Paraules clau
Imperialisme, Socialisme, Segona Internacional, Socialdemocràcia, Marxisme, Colonialisme

Article Details

Com citar
Gaido, Daniel; and Quiroga, Manuel. “Teories marxistes de l’imperialisme en la Segona Internacional: orígens i debats (1899-1914)”. Rubrica contemporanea, vol.VOL 7, no. 13, pp. 127-4, https://raco.cat/index.php/rubrica/article/view/338404.
Biografies de l'autor/a

Daniel Gaido, Facultad de Filosofía y Humanidades, UNC y Centro de Estudios e Investigaciones en Cultura y Sociedad (CONICET-UNCórdoba)

Llicenciat en Història i Sociologia, i Doctor en Història per la Universitat de Haifa, Israel (2000). Professor Adjunt a càrrec de la Càtedra d'Història Contemporània, Facultat de Filosofia i Humanitats, Universidad Nacional de Córdoba, Argentina. Investigador Adjunt del CONICET, al CIECS, Centro de Estudios e Investigaciones en Cultura y Sociedad (CONICET-UNC). Ha escrit nombrosos llibres i articles sobre la història internacional del socialisme, història nord-americana contemporània i altres temes, com ara: The Formative Period of American Capitalism: A Materialist Interpretation, London: Routledge, 2006; Witnesses to Permanent Revolution: The Documentary Record (con Richard B. Day) , Leiden: Brill, 2009; Discovering Imperialism: Social Democracy to World War I (con Richard B. Day), Leiden: Brill, 2011; Responses to Marx’s ‘Capital’: From Rudolf Hilferding to Isaak Illich Rubin (amb Richard B. Day), Leiden: Brill, 2017; “La recepción de las obras económicas de Karl Marx entre 1867 y 1910”, Revista Izquierdas (Chile), número 22, gener 2015, pp. 250-267; "The American Worker and the Theory of Permanent Revolution: Karl Kautsky on Werner Sombart's Why Is There No Socialism in the United States?" Historical Materialism, 11 (4), Nov. 2003, pp. 79-123.

Manuel Quiroga, Centro de Estudios e Investigaciones en Cultura y Sociedad (CONICET-UNCórdoba)

Llicenciat en Història per la Universidad Nacional de Córdoba (2014). Doctorand en Història a la Facultat de Filosofia i Humanitats, Universidad Nacional de Córdoba, Argentina. Becari Doctoral del CONICET al CIECS, Centro de Estudios e Investigaciones en Cultura y Sociedad (CONICET-UNC). Ha publicat diversos articles sobre la història del socialisme europeu de la Segunda Internacional, com ara: "The early reception of Rosa Luxemburg´s theory of imperialism" (amb Daniel Gaido) Capital y Class 37, n. 3 (octubre 2013); “Teorías del imperialismo y marxismo en el socialismo francés temprano: el caso de Paul Louis (1896-1907)", Izquierdas, 27 (abril 2016); “Teoría y política de Otto Bauer sobre el imperialismo y las crisis (1904-1914)" (amb Darío Scattolini), Izquierdas 30 (octubre 2016); "La cuestión nacional judía en el socialismo de Europa del Este: disputas partidarias e internacionales (1892-1914)” (amb Mariana Massó), Izquierdas, 35 (setembre 2017).