L'Atlàntic, un espai polític compartit. La premsa xilena i les revolucions franceses de 1830 i 1848

L'Atlàntic va ser un espai polític compartit més enllà de les independències. Partint d'aquesta idea general, aquest article pretén contribuir a l'obertura de noves vies d'enteniment i confluència per sobre de tradicionals lectures de caràcter unidireccional que han incidit en la ruptura i la desconnexió. En aquest cas, en el context de les onades revolucionàries activades a Europa a mitjan segle XIX, que coincideixen amb l'etapa de major tensió i debat entorn de la configuració del nou mapa polític i institucional de l'antiga Amèrica espanyola. Prenent com a referència el cas de Xile, i tot considerant alguns dels esdeveniments determinants dels primers anys de la independència –com la guerra civil de 1829 i l'aixecament armat de 1851, que en bona mesura vénen a emmarcar dues de les fites fonamentals del cicle revolucionari europeu–, s'aposta per explorar l'ús i la referencialitat que aconseguiren les revolucions de França de 1830 i 1848 en la premsa i papers públics del moment, contribuint amb això a traçar de manera més precisa el marc de representacions i significats de la revolució gestat fora dels seus escenaris centrals.