“Entelèquia”, “emmascarament” i “dissimul”. Les estratègies discursives de Videla per parlar sobre els desapareguts
Article Sidebar
Main Article Content
Des del retorn de la democràcia al desembre 1983 fins a la seva mort al maig de 2013, el dictador argentí Jorge Rafael Videla no sols va reivindicar políticament i militarment l'anomenada lluita contra la subversió, va acusar als autoritats democràtiques i denunciar l'acciór de la Justícia, va justificar, va minimitzar i va negar el que havien fet les Forces Armades al seu càrrec durant el terrorisme d'Estat, sinó que també va ser prolífic en especulacions entorn dels desapareguts. El present article es proposa analitzar les declaracions públiques realitzades per Videla amb els objectius de retre compte de les maneres en què es va referir a les persones que van ser segrestades, torturades i assassinades pel règim militar i d'identificar els diversos contexts polítics d'enunciació on aquestes nominacions sobre els desapareguts van tenir lloc.
Article Details
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Valentina Salvi, Centro de Investigaciones Sociales-CONICET/IDES
Sociòloga i Master en Comunicació i Cultura per la Universitat de Buenos Aires (UBA) i Doctora en Ciències Socials de la Universitat Estadual de Campinas (Brasil). Investigadora Adjunta del CONICET amb seu en el CIS-CONICET/IDE i directora de Nucli d'Estudis sobre Memòria. Professora Adjunta de Teoria Social Georg Simmel de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Buenos Aires i de Sociologia de la Cultura del Departament d'Art i Cultura de la Universitat Tres de Febrero. Dicta seminaris en el Mestratge en Història i Memòria de la Universitat Nacional de la Plata i en el Doctorat en Ciències Socials de la Universitat de Buenos Aires i dirigeix projectes de recerca sobre Memòria i Responsabilitat. És autora de De vencedores a víctimas. Memorias castrenses sobre el pasado reciente en la Argentina (2012). Ha publicat articles al país i a l'exterior.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Claudia Feld, Valentina Salvi, Presentació. Quan els perpetradors parlen. Dilemes i tensions al voltant d'una veu controvertida , Rubrica contemporanea: Vol. 5 Núm. 09 (2016): Les Declaracions públiques de perpetradors en contexts post-dictatorials