L'impossible "debat" entre víctimes i botxins: notes sobre les declaracions televisives de Miguel Etchecolatz (1997)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En el marc de la impunitat produïda per les lleis de Punt Final i Obediència Deguda a Argentina, en 1997 l'ex comissari Miguel Etchecolatz, que havia aplicat tortures a detinguts-desapareguts durant la dictadura argentina, va ser convidat a un programa televisiu per debatre amb una de les seves víctimes. Aquest article examina aquest programa en els seus aspectes narratius, en la seva posada en escena i en els seus dispositius de construcció i legitimació d'una veritat sobre el passat. Aquest debat impossible, que reprodueix alguns dels efectes de la tortura sobre la víctima, postula -com una opinió entre tantes- el relat negacionista de Etchecolatz. L'article postula com a hipòtesi que una de les conseqüències de la impunitat a Argentina ha estat posar en perill la veritat sobre els desapareguts i que el discurs de Etchecolatz i el seu negacionisme poden ser considerats com un efecte d'aquesta època i no només com l'expressió individual d'un repressor.
Article Details
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Claudia Feld, Núcleo de Estudios sobre Memoria (CIS-CONICET/IDES)
Claudia Feld és Doctora en Ciències de la Comunicación por la Universidad de Paris VIII i Investigadora Independent del CONICET, amb seu en el CIS-CONICET/IDES. Docent dels Doctorats en Ciències Socials de la UBA i de UNGS/IDES, s'ha especialitzat en l'estudi dels vincles entre memòria social, cultura visual i mitjans de comunicació. Ha publicat Del estrado a la pantalla: las imágenes del juicio a los ex comandantes en Argentina (Madrid, Siglo XXI, 2002), Democracia, hora cero: Actores, políticas y debates en los inicios de la posdictadura (Buenos Aires, FCE, 2015, codirigido con Marina Franco) i El pasado que miramos: memoria e imagen ante la historia reciente (Buenos Aires, Paidós, 2009, codirigido con Jessica Stites Mor). És directora de Clepsidra. Revista Interdisciplinaria de Estudios sobre Memoria publicada pel Núcleo de Estudios sobre Memoria.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Claudia Feld, Valentina Salvi, Presentació. Quan els perpetradors parlen. Dilemes i tensions al voltant d'una veu controvertida , Rubrica contemporanea: Vol. 5 Núm. 09 (2016): Les Declaracions públiques de perpetradors en contexts post-dictatorials