Ferida, tatuatge i record. Experiència humana, transposició literària i influència política de la Gran Guerra a Curzio Malaparte i Pierre Drieu La Rochelle
Article Sidebar
Main Article Content
L'article pretén oferir una reflexió sobre la Gran Guerra com a experiència humana i com a ferida indeleble en la producció literària de dos membres d'una generació d'intel·lectuals nascuts en l'última dècada del segle XIX, crescuts en la belle époque i soldats en les trinxeres europees entre 1914 i 1918. Després d'una introducció centrada en l'anomenada generació perduda (Hemingway, Remarqui, Lussu, Jünger, etc.), ens detindrem en els casos de l'italià Curzio Malaparte i del francès Pierre Drieu La Rochelle. Els dos escriptors van viure un intens compromís amb la política els anys d'entreguerres i, a diferència dels altres membres de la generació perduda, tenen la peculiaritat d'haver estat uns trànsfugues entre les grans ideologies del segle XX. A través de l'estudi de les biografies i de les obres (poesies, narrativa, assaig, diaris, etc.) dels dos escriptors es posarà de manifest la profunda influència de l'experiència viscuda en els fronts de la Primera Guerra Mundial i les seves implicacions directes i indirectes en la seva trajectòria humana, intel·lectual i política posterior a 1918.
Article Details
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Steven Forti, Instituto de História Contemporânea- Universidade Nova de Lisboa (Portugal)
Categoría profesional: Investigador integrado en el Centro de trabajo: Instituto de História Contemporânea - Universidade Nova de Lisboa (Portugal)
Obras publicadas en los últimos años:
FORTI STEVEN, El peso de la nación. Nicola Bombacci, Paul Marion y Óscar Pérez Solís en la Europa de entreguerras, Santiago de Compostela, Publicaciones de la Universidad de Santiago de Compostela, 2014, 651 pp. ISBN-13: 978-84-15876-81-6
FORTI, STEVEN; TAPPI, ANDREA, “1919-1920 y 1968-1969: De un biennio rosso a otro. Sindicalismo y derechos de ciudadanía en la Italia del siglo XX” en BABIANO MORA, J. (ed.), Trabajo y ciudadanía en la Europa contemporánea. El sindicalismo y la construcción de los derechos, Madrid, Fundación 1 de Mayo, 2014, ISBN: 978-84-87527-38-8, pp. 105-131.
FORTI, STEVEN, "Otra deriva fascista. Paul Marion en la Francia de entreguerras", en GALLEGO F. y MORENTE F. (eds.), Rebeldes y reaccionarios. Intelectuales, fascismo y derecha radical en Europa, 1914-1956, s.l., El Viejo Topo, 2011, pp. 111-134. ISBN: 978-84-15216-14-8
FORTI, STEVEN, “Vèncer, convèncer i subvencionar. Violència i consens al feixisme italià”, L’Espill (segona època), 49 (2015), pp. 46-59
FORTI, STEVEN, “Traidores, conformistas y apasionados de la política. Una nueva lectura de la Europa de entreguerras entre biografía, lenguaje e historia política”, Segle XX. Revista catalana d’història, 6 (2013), pp. 133-157