El mirall portuguès. El Partit Comunista d'Espanya (PCE) davant la Revolució dels Clavells

Main Article Content

Emanuele Treglia

El present article analitza l'actitud que el PCE va adoptar envers al procés revolucionari portuguès entre la primavera de 1974 i la tardor de 1975. Aquesta actitud va estar inextricablement vinculada a la voluntat del partit de projectar una imatge de si mateix que servís a la seva legitimació democràtica en vista del canvi postfranquista que s'acostava a Espanya. En aquesta òptica, el PCE, tot i que va subratllar constantment la necessitat que el nou règim que s'estava construint a Portugal es basés en el ple respecte de les llibertats pluralistes i de la dinàmica electoral, va criticar asprament la línia promoguda pel seu homòleg lusità, el PCP, que rebutjava la perspectiva d'una democratització de tall occidental i manifestava tendències autoritàries. En òptica comparada, l'article analitza també les postures cap a la revolució portuguesa mantingudes per altres partits comunistes d'Europa Oriental i Occidental, i para esment als creixents desacords que, a mitjan de la dècada de 1970, s'anaven produint entre el PCE i bona part del moviment comunista internacional.

Paraules clau
Partit Comunista d'Espanya (PCE), Revolució dels Clavells, Partico Comunista Portugués (PCP), eurocomunisme, Transició Espanyola, internacionalisme

Article Details

Com citar
Treglia, Emanuele. «El mirall portuguès. El Partit Comunista d’Espanya (PCE) davant la Revolució dels Clavells». Rubrica contemporanea, 2025, vol.VOL 14, núm. 30, p. 199-22, doi:10.5565/rev/rubrica.439.
Biografia de l'autor/a

Emanuele Treglia, Universidad Complutense de Madrid (UCM)

Emanuele Treglia és doctor en Història de l'Edat Contemporània per la Universitat LUISS Guido Carli de Roma. Actualment és professor ajudant doctor a la Universitat Complutense de Madrid i subdirector de la revista Historia del Presente. Les seves recerques s'han centrat principalment en la història de les esquerres espanyoles i italianes des dels anys 1950 fins a l'actualitat. És autor de la monografia Fuera de las catacumbas. La política del PCE y el movimiento obrero (2012) i ha coordinat diverses obres col·lectives, com ara Las convulsiones del 68. España y el sur de Europa (amb A. Mateos, 2019). Ha publicat nombrosos capítols de llibres i articles en revistes com ara Ayer, Historia  y Comunicación Social i Histoire Politique.

Referències

ABAD, Eduardo, “Una ortodoxia transnacional. Notas sobre la historia cruzada entre el PCP y los leninistas españoles”, en FERREIRA, Ana S., y MADEIRA, João (eds.), As esquerdas radicais ibéricas entre a ditadura e a democracia, Lisboa, Colibri, 2020.

ABAD, Eduardo, “Vecinos y camaradas. Portugal en el imaginario colectivo del leninismo español”, Ayer, 125/1 (2022), https://doi.org/10.55509/ayer/125-2022-11.

ALZAGA, Óscar, La conquista de la transición, Madrid, Marcial Pons, 2021, pp. 536-540.

ARCHIVES DEPARTEMENTALES DE SEINE-SAINT-DENIS.

ARCHIVES DU PCF.

ARCHIVO HISTÓRICO DEL PCE.

Avante! , 1972.

AVILLEZ, Maria, Mário Soares. Dictadura y revolución, Barcelona, Plaza & Janés, 1996.

BARBAGALLO, Francesco, Enrico Berlinguer, Roma, Carocci, 2014.

CARRILLO, Santiago, Mañana España, París, Ebro, 1975.

CARRILLO-LINARES, Alberto, y CORDERO, Inmaculada (eds.), “Portugal y España en el declive de sus dictaduras”, dosier de Acta Hispanica, Supplementum I (2018).

CASA COMUM, ARQUIVO CONSELHO DA REVOLUÇÃO.

CASTAÑO, David, Mário Soares e a Revolução, Lisboa, Dom Quixote, 2013.

CORDERO, Inmaculada, “Lo que no debe ser. La Revolución portuguesa en la prensa española”, en LEMUS, Encarnación, et al. (eds.), El fin de las dictaduras ibéricas, Sevilla/Lisboa, CEA/Pluma, 2010.

COURTOIS, Stéphane, y LAZAR, Marc, Histoire du Parti communiste français, París, PUF, 2022.

CUNHA, Carlos, The Portuguese Communist Party’s Strategy for Power, 1921-1986, Nueva York, Garland, 1992.

CUNHAL, Álvaro, A verdade e a mentira na Revoluçâo de Abril, Lisboa, Editorial Avante!, 2016.

DEL PERO, Mario, “Which Chile, Allende? Henry Kissinger and the Portuguese revolution”, Cold War History, 11/4 (2011), https://doi.org/10.1080/14682745.2010.494301.

FALLACI, Oriana, Entrevista con la historia, Barcelona, Noguer, 1978.

FUNDACION 10 DE MARZO, ARCHIVO SANTIAGO ÁLVAREZ.

GONZÁLEZ, Ángeles (ed.), “El centroderecha en la travesía hacia la democracia liberal en la Península Ibérica”, dosier de Historia y Política, 48 (2022), https://doi.org/10.18042/hp.48.01.

GONZÁLEZ, Ángeles (ed.), “Las transiciones ibéricas”, dosier de Ayer, 99/3 (2015)

GONZÁLEZ, Ángeles (ed.), “Portugal-España. De la dictadura a la democracia”, dosier de Historia del Presente, 28 (2016);

GRANADINO, Alan, “Democratic Socialism or Social Democracy?”, tesis doctoral, EUI de Florencia, 2016.

HERNÁNDEZ, Fernando, El torbellino rojo, Barcelona, Pasado y Presente, 2022.

HEURTEBIZE, Frédéric, “Détente, eurocommunisme et dépassement des blocs durant la décennie 1970: les espoirs contrariés du Parti communiste français”, Histoire @ Politique, 46 (2022), https://doi.org/10.4000/histoirepolitique.2699.

Humanitè, L’, 1975.

LEMUS, Encarnación (coord.), “La Transición Ibérica”, dosier de Hispania. Revista Española de Historia, LXXII/242 (2012).

LISI, Marco, “Rethinking the role of the Portuguese Communist Party in the transition to democracy”, Portuguese Journal of Social Science, 7/1 (2008), https://doi.org/10.1386/pjss.7.1.17_1.

LOFF, Manuel, “Comunistas y socialistas en el proceso portugués de democratización: radicalización, revolución, enfrentamiento, reflujo”, en MOLINERO, Carme, e YSÁS, Pere (eds.), Las izquierdas en tiempos de transición, Valencia, PUV, 2016.

MADEIRA, João, História do PCP, Lisboa, Tinta-da-china, 2013.

MAXWELL, Kenneth, The Making of Portuguese Democracy, Cambridge, CUP, 1995, https://doi.org/10.1017/CBO9780511582752.

Militante, O, 1969.

MOLINERO, Carme, e YSÀS, Pere, De la hegemonía a la autodestrucción, Barcelona, Crítica, 2017.

Monde, Le, 1974, 1975.

Mundo Obrero, 1958, 1974, 1975.

NATIONAL ARCHIVES AND RECORDS ADMINISTRATION.

NATIONAL SECURITY ARCHIVE-GEORGE WASHINGTON UNIVERSITY.

New York Times, The, 1975, 1977.

Nuestra Bandera, 1975.

PACHECO PEREIRA, José, Álvaro Cunhal. Uma Biografia Política. O secretario­gerál, Lisboa, Temas e Debates, 2015.

País, El, 1977.

PEREIRA, Victor, C’est le peuple qui commande, Burdeos, Détour, 2023.

PONS, Silvio, Berlinguer e la fine del comunismo, Turín, Einaudi, 2006.

ROSAS, Fernando (ed.), Revolução Portuguesa, 1974‑1975, Lisboa, Tinta‑da‑china, 2022.

RUEDA, José C., “¿Un pasado que no cesa? Discurso patrimonial y memoria pública comunista en el franquismo y la transición española”, Revista de Estudios Sociales, 47 (2013), https://doi.org/10.7440/res47.2013.01.

SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep, La revolución portuguesa y su influencia en la transición española, Madrid, Nerea, 1995.

SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, Jesús, Teoría y práctica democrática en el PCE, Madrid, FIM, 2004.

SEABRA, Zita, Foi Assim, Lisboa, Alêtheia, 2007.

Stampa, 1975.

SZOBI, Pavel, “From Enemies to Allies? Portugal's Carnation Revolution and Czechoslovakia, 1968–1989”, Contemporary European History, 4/26 (2017), https://doi.org/10.1017/S0960777317000376.

Time, 1975.

TREGLIA, Emanuele, “El PCE y el movimiento comunista internacional (1969-1977)”, Cuadernos de Historia Contemporánea, 37 (2015), https://doi.org/10.5209/rev_CHCO.2015.v37.50993.

TREGLIA, Emanuele, “La revolución y sus problemas. El Partido Comunista Italiano (PCI) ante el escenario portugués (1974-1975)”, Historia Actual Online, 66 (2025), https://doi.org/10.36132/2zkdqe05.

Unità, L’, 1975.

VARELA, Raquel, A História do PCP na Revolução dos Cravos, Lisboa, Bertrand, 2011.

WAGNER, Tilo, “Portugal and the German Democratic Republic during the Carnation Revolution”, Portuguese Journal of Social Science, 7/1 (2008), https://doi.org/10.1386/pjss.7.1.37_1.