“El fum no pot brillar més que el foc”. Pedro Gómez Labrador, una vida per a la diplomàcia (1764-1850)
Article Sidebar
Main Article Content
Més que per qualsevol altra faceta de la seva vida, Pedro Gómez Labrador és conegut per ser el representant espanyol al Congrés de Viena (1814-1815), en qualitat de ministre plenipotenciari de l'acabat de restaurar en el tron Ferran VII. Precisament pels escassos èxits que el diplomàtic va poder collir en aquella reunió internacional, la seva figura ha estat acompanyada d'importants crítiques, que no sols van qüestionar les seves aptituds per a la diplomàcia, sinó que també el van assenyalar com un dels responsables principals del descens d'Espanya a la categoria internacional de potència de segon ordre. En aquest sentit, aquest article proposa una revisió de la trajectòria d'un personatge molt poc conegut que, atesos el conjunt de la seva biografia i alguns dels seus escrits, el situï en un moment d'excepcional importància per a la política europea postrevolucionària, on l'acomodament d'Espanya es presenta no exempt de dificultats i problemes.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Sergio Ceballos Coz, 2025
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Sergio Ceballos Coz, Universidad del Pais Vasco (UPV/EHU)
Sergio Ceballos Coz (Solars, 1994) és graduat en Història per la Universitat de Cantàbria (2018) i posseeix màsters en Història Contemporània (amb premi al millor expedient acadèmic) i Formació del Professorat d'Educació Secundària. Actualment és investigador predoctoral (FPI) a la Universitat del País Basc, on desenvolupa la seva tesi doctoral sobre la situació internacional d'Espanya després de les guerres napoleòniques. Les seves línies de recerca inclouen la maçoneria espanyola i la política liberal el segle XIX. Ha publicat articles especialitzats, i participat en seminaris internacionals relacionats amb la història contemporània i les sociabilitats polítiques. És membre de l'Institut d'Història Social Valentín de Foronda (UPV/EHU, Vitòria-Gasteiz). El seu últim llibre és Liberalismo, masonería y clandestinidad: la formación de sociabilidades políticas en los inicios de la España Contemporánea (1814-1825) (Santander, Editorial de la Universidad de Cantabria, 2025).
ANDREU MIRALLES, Xavier, El descubrimiento de España. Mito romántico e identidad nacional, Barcelona, Tusquets, 2017.
ARCHIVO GENERAL DE PALACIO.
ARCHIVO HISTÓRICO NACIONAL.
ARCHIVO HISTÓRICO PROVINCIAL DE CÁCERES.
ARLEQUINADA DIPLOMÁTICA, 1820.
ARTOLA, Miguel, La España de Fernando VII, Madrid, Planeta DeAgostini, 2007.
BEW, John, Castlereagh. The Biography of a Statesman, Londres, Quercus, 2014.
BRENNECKE, Christiana, ¿De ejemplo a mancha de Europa? La Guerra de Independencia española y sus efectos sobre la imagen oficial de España durante el Congreso de Viena (1814-1815) , Madrid, CSIC-Doce Calles, 2010.
CALVO MATURANA, Antonio, Cuando manden los que obedecen. La clase política e intelectual de la España preliberal (1780-1808) , Madrid, Marcial Pons Historia, 2013.
CHATEAUBRIAND, François Réné, Congreso de Verona. Guerra de España. Negociaciones-Colonias Españolas, Madrid, Antonio Machado Libros, 2011.
Correspondance du Marquis de Labrador, Ambassadeur D´Espagne a Rome, avec F. Martínez de la Rosa, 1834, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6207442k#.
DE PRADT, Dominique, Memorias históricas sobre la revolución de España, por el autor del Congreso de Viena, Bayona, Imp. de Duhart-Fauvert, 1816.
DE TALLEYRAND, Charles Maurice, Memorias del Príncipe de Talleyrand, publicadas con un prefacio y notas del Duque de Broglie, ed. de GÓMEZ GARRIDO, Pedro, trad. de GARCÍA TOLSA, Jesús, Barcelona, Desván de Hanta, 2014.
DE URQUIJO GOITIA, José Ramón, “Interferencias de las cortes conservadoras ante el pretendiente carlista”, Hispania. Revista Española de Historia, 223 (2006), https://doi.org/10.3989/hispania.2006.v66.i223.16.
GACETA EXTRAORDINARIA DE MADRID, 1814.
GARCÍA DE LEÓN Y PIZARRO, José, Memorias de la vida del excmo. señor D. José García de León y Pizarro, Madrid, Est. Tip. Sucesores de Rivadeneyra, 1894.
GARCÍA MANTECÓN, Elena, “El Marqués de Labrador. Un desconocido diplomático y político extremeño”, Revista de Estudios Extremeños, 69/1 (2013).
GÓMEZ LABRADOR, Pedro, Lettre du Marquis du Labrador au Comte de V……, sur la ruine de l`Espagne et de l`Europe, causée par le pacte de familie des deux branches de la maison de Bourbon, París, Imp. E. Thunot, 1850.
GÓMEZ LABRADOR, Pedro, Mélanges sur la vie privée et publique du Marquis de Labrador, París, Imp. E. Thunot, 1849.
GÓMEZ LABRADOR, Pedro, Memorias de don Pedro Gómez Labrador, París, Imp. E. Thunot, 1850.
HARKETT, Daniel, “The art of Diplomacy: Jean-Baptiste Isabey at the Congress of Vienna”, en BROERS, Michael and CAIANI, Ambrogio (eds.), A History of the European Restorations. Volume one: governments, states and monarchy, London, Bloomsbury Academic, 2020, https://doi.org/10.5040/9781788318044.ch-005.
HOBSBWAM, Eric, Las revoluciones burguesas, Madrid, Guadarrama, 1974.
JONAMA, Santiago. Carta al Rey acompañándole de algunas reflexiones acerca de las ventajas del régimen constitucional, Madrid, Reimp. en Santiago, Oficina del Rey, 1820.
LA PARRA, Emilio, Fernando VII: un rey deseado y detestado, Barcelona, Tusquets, 2018.
LA PARRA, Emilio, Manuel Godoy. La aventura del poder, Barcelona, Tusquets, 2002.
LYNCH, John, Bourbon Spain, 1700-1808, Oxford, Basil Blackwell, 1989.
MANTECÓN MOVELLÁN, Tomás, España en tiempos de Ilustración. Los desafíos del siglo XVIII, Madrid, Alianza, 2013.
MORAYTA Y SAGRARIO, Miguel, Historia general de España desde los tiempos antehistóricos hasta nuestros días, Madrid, Est. Tip. de Felipe González Rojas, 1892.
NICOLSON, Harold, The Congress of Vienna. A study in Allied Unity: 1812-1822, Nueva York, The Viking Press, 1964.
PORTILLO VALDÉS, José María, Revolución de nación. Orígenes de la cultura constitucional en España, 1780-1812, Madrid, CSIC, 2000.
RAMÍREZ DE VILLA-URRUTIA, Wenceslao, España en el Congreso de Viena según la correspondencia oficial de D. Pedro Gómez Labrador, Marqués de Labrador, Madrid, Francisco Beltrán, Librería Española y Extranjera, 1928.
ROBERTS, Andrew, Napoleón. Una vida, Madrid, Ediciones Palabra, 2023.
RODRÍGUEZ-MOÑINO, Antonio, “Cartas del Marqués de Labrador”, Revista de Estudios Extremeños, 3 (1959).
RÚJULA, Pedro (coord.), El viaje del rey Fernando VII desde Valençay a Madrid. Marzo-mayo de 1814, Zaragoza, Fundación Ibercaja, 2019.
RÚJULA, Pedro, “1814. Pedro Gómez Labrador en el Congreso de Viena”, en NUÑEZ SEIXAS, Xosé Manuel (dir.), Historia mundial de España, Madrid, Planeta, 2018.
RÚJULA, Pedro. Religión, Rey y Patria. Los orígenes contrarrevolucionarios de la España contemporánea, 1793-1840, Madrid, Marcial Pons Historia, 2023.
SIMAL, Juan Luis, “José Pizarro. Un antirrevolucionario entre la revolución y la contrarrevolución (1808-1818)”, en CANTOS CASENAVE, Marieta, y RAMOS SANTANA, Alberto (eds.), La represión absolutista y el exilio, Cádiz, Universidad de Cádiz, 2015.
SIMAL, Juan Luis, “Strange Means of Governing: The Spanish Restoration in European Perspective (1813-1820)”, Journal of Modern European History, 2 (2017), https://doi.org/10.17104/1611-8944-2017-2-197.
TERNAVASIO, Marcela, Los juegos de la política. Las independencias latinoamericanas frente a la contrarrevolución, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2021.
TORRE, Rosario DE LA, “La accesión de España a los tratados multilaterales de 1815”, Cuadernos de historia contemporánea, 38 (2016), https://doi.org/10.5209/CHCO.53665.