“El fum no pot brillar més que el foc”. Pedro Gómez Labrador, una vida per a la diplomàcia (1764-1850)

Més que per qualsevol altra faceta de la seva vida, Pedro Gómez Labrador és conegut per ser el representant espanyol al Congrés de Viena (1814-1815), en qualitat de ministre plenipotenciari de l'acabat de restaurar en el tron Ferran VII. Precisament pels escassos èxits que el diplomàtic va poder collir en aquella reunió internacional, la seva figura ha estat acompanyada d'importants crítiques, que no sols van qüestionar les seves aptituds per a la diplomàcia, sinó que també el van assenyalar com un dels responsables principals del descens d'Espanya a la categoria internacional de potència de segon ordre. En aquest sentit, aquest article proposa una revisió de la trajectòria d'un personatge molt poc conegut que, atesos el conjunt de la seva biografia i alguns dels seus escrits, el situï en un moment d'excepcional importància per a la política europea postrevolucionària, on l'acomodament d'Espanya es presenta no exempt de dificultats i problemes.