Camilo Alonso Vega i els seus homes. Els perpetradors de la Guàrdia Civil en el primer Franquisme

Article Sidebar

Dos caps militars del passat contemplen les ruïnes actuals del camp de Makrònissos
PDF (Castellano)

Main Article Content

Arnau Fernández Pasalodos
Universidad de Granada
https://orcid.org/0000-0002-2927-3008

El present article analitza la figura d'un dels principals perpetradors del règim franquista: Camilo Alonso Vega. Francisco Franco el va triar per a liderar, organitzar i supervisar la lluita antiguerrillera desplegada contra la resistència armada antifranquista entre 1943 i 1952, i sota la seva direcció a la Guàrdia Civil van destacar oficials i números del Cos que es van convertir en botxins. Per això, aquesta recerca analitzarà la figura i l'acció d'aquests homes des del camp d'estudi dels Perpetrator studies, i se servirà per a això de la bibliografia de referència i de nombrosa documentació d'arxiu.

Paraules clau
Guàrdia Civil, perpetradors, resistència armada antifranquista, Franquisme

Article Details

Com citar
Fernández Pasalodos, Arnau. «Camilo Alonso Vega i els seus homes. Els perpetradors de la Guàrdia Civil en el primer Franquisme». Rubrica contemporanea, 2025, vol.VOL 14, núm. 29, p. 69-89, doi:10.5565/rev/rubrica.455.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Arnau Fernández Pasalodos, 2025


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Arnau Fernández Pasalodos, Universidad de Granada

Arnau Fernández Pasalodos (Barcelona, 1995) és investigador Juan de la Cierva a la Universidad de Granada. Els seus treballs sobre la història sociocultural de les guerres civils europees i la construcció de la dictadura franquista s'han publicat en revistes científiques com ara Ayer, European History Quarterly, Historia y Política o Historia Social. És coeditor de la Revista Universitaria de Historia Militar i el 2021 va guanyar el Premi Mary Nash que atorga l'Associació d'Història Contemporània. Galaxia Gutenberg va publicar el 2024 el seu primer assaig: Hasta su total exterminio. La guerra antipartisana en España, 1936-1952.

Referències

ADÁN GAITÁN, Juan Manuel, Yo, el guerrillero, s. l., edición del autor, 2013.

ARCHIVO GENERAL DE LA ADMINISTRACIÓN, Presidencia, caja 51/20661.

ARCHIVO GENERAL MILITAR DE ÁVILA, cajas 3.435, 21.208, 24.009.

ARCHIVO HISTÓRICO PROVINCIAL DE MÁLAGA, Gobierno Civil, caja 12.633.

ARCHIVO HISTÓRICO PROVINCIAL DE SEVILLA, GC1, Registro 34, fichero 297.

ARCHIVO INTERMEDIO MILITAR PIRENAICO, caja 10.428.

AZUAGA RICO, José María, Tiempo de lucha. Granada-Málaga: Represión, resistencia y guerrilla 1939-1952, Salobreña, Alhulia, 2013.

AZUAGA RICO, José María, “La trayectoria de la Agrupación Guerrillera de Granada”, en ARÓSTEGUI SÁNCHEZ, Julio, y MARCO, Jorge (coords.), El último frente: la resistencia armada antifranquista en España, 1939-1952, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2008.

BAIRD, David, Historia de los maquis: Entre dos fuegos, Córdoba, Almuzara, 2008.

BLANCO ESCOLÁ, Carlos, La incompetencia militar de Franco, Madrid, Alianza Editorial, 2000.

BROWNING, Christopher, Aquellos hombres grises. El Batallón 101 y la Solución Final en Polonia, Barcelona, Edhasa, 2019.

C. KNITTEL, Susanne, y GOLDBERG, Zachary J. (eds.), The Routledge International Handbook of Perpetrator Studies, Londres, Routledge, 2021.

CERVERO, José Luis, Los rojos de la Guardia Civil. Su lealtad a la República les costó la vida, Madrid, La Esfera de los Libros, 2006.

CLARET, Jaume en Ganar la guerra, perder la paz: Memorias del general Latorre, Barcelona, Editorial Crítica, 2019.

DE SWAAN, Abram, The Killing Compartments: The Mentality of Mass Murder, Yale, Yale University Press, 2015.

DÍAZ CARMONA, Antonio, Bandolerismo contemporáneo, Madrid, Compañía Bibliográfica Española, 1969.

FERNÁNDEZ PASALODOS, Arnau, Hasta su total exterminio. La guerra antipartisana en España, 1936-1952, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2024.

FERNÁNDEZ PRIETO, Lourenzo, y MÍGUEZ MACHO, Antonio (eds.), Golpistas e verdugos de 1936. Historia dun pasado incómodo, Vigo, Galaxia, 2018.

FERRER, Anacleto, y SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente (eds.), El infierno de los perpetradores. Imágenes, relatos y conceptos, Manresa, Bellaterra Edicions, 2019.

GARCÍA CARRERO, Francisco Javier, “Manuel Gómez Cantos, un mando de la Guardia Civil entre el deshonor y la represión”, Pasado y memoria: Revista de historia contemporánea, 11 (2012).

GARCÍA CARRERO, Francisco Javier, “Pereita Vela, Gómez Cantos y Navarrete Alcal, tres mandos de la Guardia Civil hermanados en la represión y en el deshonor en Badajoz durante la guerra civil y el primer franquismo”, en CHAVES PALACIOS, Julián, El itinerario de la memoria. Volumen II, Madrid, Sequitur, 2013.

GARCÍA CARRERO, Francisco Javier, Manuel Gómez Cantos: historia y memoria de un mando de la Guardia Civil, Badajoz, Universidad de Extremadura, 2013.

GONZÁLEZ DEVÍS, Raül, Maquis i masovers. Entre la resistència, la supervivència i el terror, Benicarló, Onada Edicions, 2018.

HERNÁNDEZ SÁNCHEZ, Fernando, Falsos camaradas: Un episodio de la guerra antipartisana en España, 1947, Barcelona, Crítica, 2024

https://dbe.rah.es/biografias/6732/camilo-alonso-vega, (consulta 6-12-2024).

JENSEN, Olaf, y SZEJNMANN, Claus-Christian W. (eds.), Ordinary People as Mass Murderers. Perpetrators in Comparative Perspectives, Londres, Palgrave Macmillan, 2008.

LÓPEZ CORRAL, Miguel, La Guardia Civil: claves históricas para entender a la Benemérita y a sus hombres, 1844-1975, Madrid, La Esfera de los Libros.

MÁIZ VÁZQUEZ, Bernardo, Resistencia, guerrilla e represión. Causas e Consellos de Guerra. Ferrol, 1936-1955, Vigo, A Nosa Terra, 2004.

MARTÍNEZ DE BAÑOS CARRILLO, Fernando, Maquis y guerrilleros: de Pirineos al Maestrazgo, Barbastro, Delsan LIibros, 2003.

MÍGUEZ MACHO, Antonio, “El perpetrador en su laberinto. Un análisis comparado de cómo los perpetradores habitan los espacios de memoria”, Quaderns de filologia. Estudis literaris, 26 (2021),

MÍGUEZ MACHO, Antonio, “El verdugo la memoria y la historia: Tomás Garicano Goñi y el relato del franquismo escrito por los perpetradores”, Ayer, 136 (2024),

MIKELARENA PEÑA, Fernando, Sin piedad. Limpieza política en Navarra, 1936. Responsables, colaboradores y ejecutores, Pamplona, Pamiela, 2015.

MONTORIO GONZALVO, José Manuel, Cordillera Ibérica: recuerdos y olvidos de un guerrillero, Zaragoza, Gobierno de Aragón, 2007.

Noticiero, El , 1936.

PRESTON, Paul, Arquitectos del terror. Franco y los artífices del odio, Madrid, Debate, 2021.

ROMEU ALFARO, Fernanda, La Agrupación Guerrillera de Levante, Valencia, Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 1987.

SALVI, Valentina, y FELD, Claudia “La construcción social de la figura del perpetrador: procesos sociales, luchas políticas, producciones culturales”, Kamchatka. Revista De análisis Cultural, 15 (2020).

SÁNCHEZ AGUSTÍ, Ferrán, Maquis a Catalunya: de la invasió de la Vall d’Aran a la mort del Caracremada, Lleida, Pagès, 2011.

SEGARRA, Pablo; GONZÁLEZ, Óscar y MOLINA, Lucas, Divisionarios. Testimonio Gráfico de los combatientes españoles en la Wehrmacht, Madrid, La Esfera de los Libros, 2012.

SERRANO MEDINA, Antonio “Creación de la Guardia Civil”, Ideal, 13-5-2008.

SERRANO, Secundino, Maquis. Historia de la guerrilla antifranquista, Madrid, Booket, 2002.

SERVICIO DE ESTUDIOS HISTÓRICOS DE LA GUARDIA CIVIL, Boletín Oficial de la Guardia Civil, 1945, 1946. 1947. 1950, 1951.

VIÑAS, Ángel; PORTILLA, Guillermo, y ESPINOSA, Francisco, Castigar a los rojos. Acedo Colunga, el gran arquitecto de la represión franquista, Barcelona, Crítica, 2022.

WILLIAMS, Timothy, y BUCKLEY-ZISTEL, Susanne, Perpetrators and Perpetration of Mass Violence. Action, Motivations and Dynamics, Londres, Routledge, 2020.