Els "mèrits" de la feixista. Experiència i narració del quintacolumnisme femení

Article Sidebar

Dos caps militars del passat contemplen les ruïnes actuals del camp de Makrònissos
PDF (Castellano)

Main Article Content

Begoña Barrera López
Universidad de Sevilla
https://orcid.org/0000-0001-5574-8479

Aquest article aborda l'experiència de les falangistes com a agents col·laboradors de les xarxes clandestines del Madrid en guerra. El seu objectiu és aprofundir en els significats atribuïts als actes de violència que van sofrir, dels quals van participar o que van efectuar aquestes dones, dilucidant els motius de l'acció, així com els referents des dels quals van viure i van narrar tals vivències. Per a això, l'article es divideix en tres parts: la primera, de caràcter més teòric, revisa breument les claus imprescindibles del debat historiogràfic internacional sobre l'estatus de víctimes o perpetradores de les dones feixistes, contextualitzant les formes de col·laboració del falangisme femení amb el bàndol revoltat. La segona part se centra en una d'aquestes vies de cooperació: la contribució femenina a la cinquena columna de Madrid. Així, tot emprant les declaracions jurades enviades en 1939 per les falangistes a la Junta de Recompensas de la Secció Femenina de FET-JONS, s'analitzen les percepcions de les falangistes respecte als seus mèrits i la seva autoatribuïda condició de víctimes durant la guerra. Finalment, la tercera part aborda la recepció i memòria que les seves accions van tenir dins de la cultura de la SF.

Paraules clau
Feixisme femení, Secció Femenina de FET-JONS, quntacolumnisme femení, vícitmes i perpetradores, experiència feixista

Article Details

Com citar
Barrera López, Begoña. «Els “mèrits” de la feixista. Experiència i narració del quintacolumnisme femení». Rubrica contemporanea, 2025, vol.VOL 14, núm. 29, p. 7-26, doi:10.5565/rev/rubrica.453.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Begoña Barrera López, 2025


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Begoña Barrera López, Universidad de Sevilla

Begoña Barrera és doctora en Història per la Universitat de Sevilla, amb Premi Extraordinari i Esment Internacional (2019). Acreditada a professora titular (2023), actualment és professora permanent laboral en el Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Sevilla. La seva principal línia de recerca gira entorn de la relació entre feixisme, franquisme i gènere. En aquest camp, s'ha centrat de manera particular (encara que no exclusiva) en la història de l'organització feixista Secció Femenina de Falange. Entre 2016 i 2023, va desenvolupar una línia de recerca centrada en la història romaní a França després de la Segona Guerra Mundial, amb especial atenció a la creació i circulació de la tsiganologie com a coneixement expert, la seva relació amb l'activisme romaní i la seva influència en els processos de racialització. Com a evolució d'aquesta doble trajectòria, en l'actualitat treballa sobre la relació entre feixisme i sexualitat, i sobre les polítiques pronatalistes a Europa durant el segle XX.   Els resultats d'aquestes recerques han estat 2 monografies: La Sección Femenina 1934-1977. Historia de una tutela emocional (Madrid, Alianza, 2019) i María Laffitte. Una biografía intelectual (Sevilla, Universitat de Sevilla, 2015), més d'una vintena d'articles en revistes indexades a Scopus i/o Web of Science, i 5 capítols de llibre en editorials que figuren al Scholarly Publishers *ndicators. Així mateix, ha estat investigadora en 4 projectes nacionals i 1 projecte europeu sobre aquesta temàtica, i entre 2021 i 2022 va gaudir d'una beca Leonardo de la Fundació BBVA per desenvolupar el seu propi projecte, titulat «La intelectualidad romaní en el siglo XX. Nuevos sujetos para antiguos debates».
Referències

ALCALDE, Ángel, Los excombatientes franquistas. La cultura de guerra del fascismo español y la Delegación Nacional de Excombatientes (1936-1965), Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2014.

ANDREWS, Herbert D., “Thirty-four Gold Medallists. Nazi Women Remember the Kampfzeit”, German History, 11, 3 (1993).

BARRERA, Begoña, “Las mártires del fascismo español. El culto a las caídas en la Sección Femenina de Falange (1936-1942)”, Pasado y Memoria, 25 (2022), pp. 259-281, https://doi.org/10.14198/PASADO2022.25.11.

BIGGANE, Julia, “The Rewards of Female Fascism in Franco’s New State. The Recompensas Y of the Sección Femenina de la Falange, 1939-1945”, Bulletin of Spanish Studies, 90, 8 (2013), https://doi.org/10.1080/14753820.2013.847159.

BOCK, Gisela “Women under National Socialism: Women’s Scope for Action and the Issue of Gender”, en JENSEN, Olaf y SZEJNMANN Claus-Christian W. (eds.), Ordinary People as Mass Murderers Perpetrators in Comparative Perspectives, Londres, Palgrave Macmillan, 2008.

BOCK, Gisela, “Racism and Sexism in Nazi Germany: Motherhood, Compulsory Sterilization, and the State”, Signs, 8, 3 ([7b]Women and Violence) (1983), https://doi.org/10.1086/493983.

BORRÁS, Tomás, Seis mil mujeres, Madrid, Editora Nacional, 1965.

BRAVO MARTÍNEZ, Francisco, Historia de Falange Española de Las J.O.N.S, Madrid, Editora Nacional, 1940.

CASQUETE, Jesús, El culto a los mártires nazis. Alemania, 1920-1939, Madrid, Alianza, 2020

CENARRO, Ángela, “La Falange es un modo de ser (mujer): discursos e identidades de género en las publicaciones de la Sección Femenina (1938-1945)”, Historia y Política, 37, 2017, https://doi.org/10.18042/hp.37.04.

CERVERA, Javier, Madrid en guerra. La ciudad clandestina 1936-1939, Madrid, Alianza, 1998.

DE GRAZIA, Victoria, How Fascism Ruled Women Italy, 1922-1945, Berkeley, University of California Press, 1992, https://doi.org/10.1525/9780520911383.

EBBINGHAUS, Angelika, Opfer und Täterinnen: Frauenbiographien des Nationalsozialismus, Hamburgo, Delphi Politik, 1987.

FLYNN, Angela, Falangist and National Catholic Women in the Spanish Civil War (1936-1939), Nueva York, Routledge, 2020.

FOXÁ, Agustín DE Madrid, de Corte a checa, Salamanca, Jerarquía, 1938.

GOTTLIEB, Julie V., Feminine Fascism. Women in Britains Fascist Movement, 1923-1945, Londres, I. B. Taurus, 2000.

GOTTLIEB, Julie V., “Female ‘Fanatics’: Women’s Sphere in the British Union of Fascists”, en BACCHETTA, Paola, y POWER, Margaret, Right-Wing Women. From Conservatives to Extremists Around the World, Nueva York y Londres, Routledge, 2002.

GROSSMANN, Atina, “Feminist Debates about Women and National Socialism”, Gender & History, 3 (1991), https://doi.org/10.1111/j.1468-0424.1991.tb00137.x.

HERNÁNDEZ BURGOS, Claudio, “De la cultura de guerra a la cultura de la victoria: los vencedores y la construcción de la dictadura franquista (1936-1951)”, Pasado y Memoria, 15 (2016).

JARDIEL PONCELA, Enrique, “Navidades en la ‘zona roja’”, Y, 23 (diciembre de 1939).

KOONZ, Claudia, Mothers in Fatherland. Women, the Family and Nazi Politics, Abingdon, Routledge, 1987.

L. ENDERS, Victoria, “‘And We Ate Up the World’: Memories of the Seccion Femenina: Victoria L. Enders”, en BACCHETTA, Paola, y POWER, Margaret, Right-Wing Women. From Conservatives to Extremists Around the World, Nueva York y Londres, Routledge, 2002.

LEDESMA, José Luis, “Enemigos seculares: La violencia anticlerical (1936-1939)”, en DE LA CUEVA MERINO, Julio, y MONTERO GARCÍA, Feliciano (eds.), Izquierda obrera y religión en España (1900-1939), Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá, 2012.

Medina. Semanario de la SF, 1941.

MONTERO, Mercedes, “La publicidad española durante el franquismo (1939-1975). De la autarquía al consumo”, Hispania 72, 240, 2012, https://doi.org/10.3989/hispania.2012.v72.i240.369.

MORANT, Toni “‘Las mujeres que también fueron fascistas’. Los primeros años de la Sección Femenina de Falange en una mirada transnacional”, Historia del presente, 32, 2018. https://doi.org/10.1080/21567689.2016.1232194.

MORANT, Toni, “‘Para influir en la vida del estado futuro’ discurso -y práctica- falangista sobre el papel de la mujer y la feminidad, 1933-1945”, Historia y política, 27, 2012.

No importa. Boletín de los días de persecución, 1936.

OFER, Inbal, “Fragmented Autobiographies: a Style of Writing or Self-Perception? The Case of Pilar Primo de Rivera”, Iberoamericana, 3, 9 (2003).

PASSMORE Kevin, “Introduction”, en ídem, Women, gender and fascism in Europe, 1919-1945, Manchester, Manchester University Press, 2003, pp. 1-10.

PRIMO DE RIVERA Pilar, Recuerdos de una vida, Madrid, Drysa, 1983.

RAMÓN SOLANS, Francisco Javier, “‘They Walked Towards Their Death As If to a Party.’ Martyrdom, Agency and Performativity in the Spanish Civil War”, Politics, Religion & Ideology[/bb], 17, 2-3 (2016), https://doi.org/10.1080/21567689.2016.1232194.

REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, Fondo Asociación Nueva Andadura, carpetas 7, 8, 12,13, 15, 16 y 45.

RODRIGO, Javier, “Guerreros y teólogos. Guerra santa y martirio fascista en la literatura de la cruzada del 36”, Hispania, 64, 247 (2014), https://doi.org/10.3989/hispania.2014.018.

RODRIGO, Javier, y LEDESMA, José Luis, “Caídos por España, mártires de la libertad. Víctimas y conmemoración de la Guerra Civil en la España posbélica (1939-2006)”, Ayer, 63 (2006).

RODRÍGUEZ LÓPEZ, Sofía, Quintacolumnistas: Las mujeres del 36 en la clandestinidad almeriense, Almería, Instituto de Estudios Almerienses, 2008.

RODRÍGUEZ LÓPEZ, Sofía, “Las mujeres de Sección Femenina: una aproximación interseccional”, Historia y Política, 51 (2024), https://doi.org/10.18042/hp.51.04.

RODRÍGUEZ LÓPEZ, Sofía, “Mujeres, agencia política y violencia contrarrevolucionaria en España (1934-1944)”, Hispania, 80 (2020), https://doi.org/10.3989/hispania.2020.015.

RODRÍGUEZ LÓPEZ, Sofía, “Reseña de Sánchez Balnco, Laura. Rosas y Margaritas. Mujeres falangistas, tradicionalistas y de Acción Católica asesinadas en la Guerra Civil. Madrid: Editorial Actas”, Studia historica. Historia contemporánea, 34 (2016).

RODRÍGUEZ LÓPEZ, Sofía, y CAZORLA SÁNCHEZ, Antonio, “Blue Angels: Female Fascist Resisters. Spies and Intelligence Officials in the Spanish Civil War, 1936-9”, Journal of Contemporary History, 53, 4 (2018).

ROSSINI, Daniela, “Feminism and Nationalism: The National Council of Italian Women, the World War, and the Rise of Fascism, 1911–1922”, Journal of Women’s History, 26, 3 (2014), https://doi.org/10.1353/jowh.2014.0043.

SALDERN, Adelheid VON, “Victims or Perpetrators? Controversies about the role of women in the Nazi state”, en CREW David F., Nazism and German Society, 1933-1945, Londres, Routledge, 1994.

SANZ, Ángel B., “Autarquía y vosotras”, Y, 21 (octubre de 1939).

SANZ, Ángel B., “Valor espiritual del dinero”, Y, 19 (agosto 1939).

SCHWARTZ, Johannes, “Weibliche Angelegenheiten”. Handlungsräume von KZ-Aufseherinnen in Ravensbrück und Neubrandenburg, Hamburgo, Hamburger Edition, 2018.

SMEULERS, Alette, “Female Perpetrators: Ordinary or Extra-Ordinary Women”, International Criminal Law Review, 15, 2 (2015), https://doi.org/10.1163/15718123-01502001.

SUÁREZ FERNÁNDEZ, Luis, Crónica de la Sección Femenina y su tiempo, Madrid, Asociación Nueva Andadura, 1993.

WILSON, Perry, “the conversion of these feminist to Fascism is one reason why Italian historians have proved generally reluctant to study this topic” (“Italy” en PASSMORE, Women, gender and fascism in Europe…).

WILLSON, Perry, “Empire, Gender and the ‘Home Front’ in Fascist Italy”, Women’s History Review, 16, 4 (2007), https://doi.org/10.1080/09612020701445719.

Y, 1938, 1939.