L'ús polític de la pintura de Murillo a França (1830-1870)

Article Sidebar

L'estàtua d'Agustín de Iturbide és retirada a San José Iturbide el 2021
PDF (Castellano)

Main Article Content

Custodio Velasco Mesa
Universidad de Sevilla
https://orcid.org/0000-0002-9657-7183
Magdalena Illán Martín
https://orcid.org/0000-0002-4084-9223

Aquest article analitza l'ús polític de la pintura de Murillo per l'Estat francès entre 1830 i 1870. Mitjançant la consulta de fonts i obres d'art inèdites, estudia, primer, l'indici elemental: l'excepcional campanya governamental de promoció de la seva pintura mitjançant l'encàrrec i exhibició de còpies en espais públics. A més, explora el propòsit d'aquesta iniciativa: la conversió d'aquestes còpies -a partir de la seva versatilitat interpretativa i resignificació- en plataformes per a la conciliació de valors religiosos i laics, conforme a la dualitat de postulats de l'incipient Estat-nació francès. La recerca adopta així una perspectiva interdisciplinària que connecta la promoció d'aquestes obres amb l'articulació d'una política d'unitat nacional lligada a la doctrina del juste milieu, que defensava l'establiment d'una síntesi inèdita entre l'Antic Règim i la Revolució. Aquesta perspectiva permet contribuir al coneixement i debat en dos dominis no totalment explorats: el de la producció de còpies de Murillo a França i el dels dispositius per a la construcció de la cohesió nacional entorn de l'Estat liberal.

Paraules clau
Política memorial, nacionalisme, França, Murillo, propaganda

Article Details

Com citar
Velasco Mesa, Custodio; Illán Martín, Magdalena. «L’ús polític de la pintura de Murillo a França (1830-1870)». Rubrica contemporanea, 2024, vol.VOL 13, núm. 27, p. 247-70, doi:10.5565/rev/rubrica.384.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Custodio Velasco Mesa, Magdalena Illán Martín, 2024


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografies de l'autor/a

Custodio Velasco Mesa, Universidad de Sevilla

Custodi Velasco Mesa és professor titular d'Història Contemporània en la Universitat de Sevilla. Ha desenvolupat la seva formació i recerca en diferents universitats europees com el Centre Pierre Léon (MRASH), la Université Lyon-2 o la Université de Liège. Investigador Ramón y Cajal entre 2004 i 2009, les seves línies d'estudi es focalitzen en l'anàlisi comparada internacional del discurs, la memòria i la construcció d'identitats col·lectives nacionals i transnacionals. És coordinador del Màster en Estudis Europeus de la Universitat de Sevilla.

Magdalena Illán Martín

Magdalena Illán Martín és professora titular d'Història de l'Art a la Universitat de Sevilla. Ha dirigit les seves recerques, fonamentalment, a dos àmbits d'estudi: d'una banda, a l'anàlisi de les artistes actives a Espanya i a França durant els segles XIX i XX i, per un altre, a l'examen dels discursos visuals sobre les representacions de les dones en les arts. Així mateix, ha participat en diferents projectes d'inventari i catalogació del patrimoni artístic conservat en les institucions religioses i culturals sevillanes, com la catedral o el Palau Arquebisbal.

Referències

AMSON, Daniel, La Querelle religieuse. Quinze siècles d’incompréhensions, París, Odile Jacob, 2004.

ANDERSON, Robert, “The conflict in education. Catholic secondary Schools (1850-1870): a reappraisal”, en ZELDIN, Theodore, Conflicts in French Society. Anticlericalism, Education, and Morals in the 19th Century, Londres, George Allen & Unwin, 1970.

BATICLE, Jeaninne, “La Galerie espagnole de Louis-Philippe”, en LACAMBRE y TINTEROW, Manet-Velázquez.

BATICLE, Jeaninne, y MARINAS, Cristina, La Galerie espagnole de Louis-Philippe au Louvre (1838-1848), París, Réunion des Musées Nationaux, 1981.

BAUDRILLARD, Jean, El sistema de los objetos, México, Siglo XXI, 1969.

BLANC, Charles, “B. Esteban Murillo”, en VVAA, Histoire des peintres de toutes les écoles. École espagnole, París, Jules Renouard, 1869.

CANO RIVERO, Ignacio, “Pintura sevillana y la invasión francesa: la colección del Mariscal Soult”, tesis doctoral, Universidad de Sevilla, 2016.

CARLYLE, Thomas, On Heroes Hero-worship, and the Heroic in History, Londres, Chapman and Hall, 1840.

CENTRE D’ACCUEIL ET DE RECHERCHE DES ARCHIVES NATIONALES.

CLEMENT, Jean-Paul, “Les rapports de l’Église et de l’État (1789-1801). La première Séparation”, en BALCOU, Jean (dir.), Les Bretons et la Séparation: 1795-2005, Rennes, PUR, 2006, https://doi.org/10.4000/books.pur.23555.

CHESNEAU, Ernest, L’œuvre complète de Eugène Delacroix. Peintures, Dessins, Gravures, Lithographies, París, Charavay, 1885.

CHEVALIER, Louis, Classes laborieuses et classes dangereuses à Paris pendant la première moitié du XIXe siècle, París, Librairie Générale Française, 1978.

Chronique de la Bigorre, La, 1857.

DE DIEGO, Estrella, La mujer y la pintura del XIX español, Madrid, Cátedra, 1987.

DELECLUZE, Étienne-Jean, Les Beaux-Arts dans les deux mondes en 1855, París, Charpentier, 1856.

DURO, Paul, “The demoiselles à copier in the Second Empire”, Woman’s Art Journal, 7 (1986).

DUROSSELLE, Jean-Baptiste, “René Rémond, La Droite en France de 1815 à nos jours. Continuité et diversité d’une tradition politique”, Revue d’Histoire Moderne et Contemporaine, 2 (1955).

Éclair, L’, 1852.

Explication des ouvrages de peinture, et dessins, sculpture, architecture et gravure, des artistes vivans, París, Charles de Mourgues Frères, 1859.

Figaro, 1836.

FOUCART, Bruno, Le renouveau de la peinture religieuse en France (1800-1860) , París, Arthena, 1987.

GAUTIER, Théophile, Tableaux à la plume, París, Charpentier, 1880.

GAUTIER, Théophile, Tra los montes, T. II. París, Magen, 1843.

Gazette de la Jeunesse, 1842.

Gazette nationale ou le Moniteur universel, 1840.

GÓMEZ IMAZ, Manuel, Inventario de los cuadros sustraídos por el gobierno intruso en Sevilla. Año 1810, Sevilla, Centro de Estudios Andaluces-Renacimiento, 2009.

GRANGER, Catherine, L’Empereur et les arts. La liste civile de Napoléon III, París, École Nationale des Chartes, 2005.

GUENIFFEY, Patrice, “Le Concordat de 1801”, L'Année canonique, LIX (2018/1), https://doi.org/10.3917/cano.059.0075.

HABERMAS, Jürgen, Historia y crítica de la opinión pública, Barcelona, Gustavo Gili, 1981.

HASKELL, Francis, La norme et le caprice, París, Flammarion, 1993.

ILLÁN, Magdalena, “Un siglo de copias en la Catedral de Sevilla (1833-1933)”, Archivo Hispalense, Vol. 88-89, nº 267-272 (2006).

Illustration. Journal Universel, L’, 1846, 1859.

INSTITUT NATIONAL D'HISTOIRE DE L'ART.

JAPÓN, Rafael (ed.), Bartolomé Esteban Murillo y la copia pictórica, Granada, Universidad de Granada, 2018.

Journal de Toulouse, 1852.

Journal des artistes et des amateurs ou Revue pittoresque et musicale, 1833.

Journal des artistes, 1840.

Journal des Beaux-Arts et de la Littérature, 1838.

Journal Politique et Littéraire de Toulouse et de la Haute-Garonne, 1837.

LACAMBRE, Geneviève, “Connaissance de l’école espagnole en France”, en LACAMBRE y TINTEROW, Manet-Velázquez.

LACAMBRE, Geneviève, “Notes sur les copistes français au Musée du Prado”, en SAZATORNIL, Luis, y JIMÉNO, Frédéric (eds.), El arte español entre Roma y París (siglos XVIII y XIX): intercambios artísticos y circulación de modelos, Madrid, Casa de Velázquez, 2014.

LALOUETTE, Jacqueline, La Séparation des Églises et de l'État. Genèse et développement d'une idée 1789-1905, París, Le Seuil, 2005.

LAMARQUE, Gwénael, “La Monarchie de Juillet : une monarchie du centre? Le ‘juste-milieu’: évolutions et contradictions de la culture orléaniste (juillet 1830-février 1848)”, en GUILLAUME, Sylvie, Le centrisme en France aux XIX et XXe siècles: un échec? , Pessac, MSHA, 2005, https://doi.org/10.4000/books.msha.17947.

LÉON, Pierre, “Las jerarquías de la riqueza y del poder”, en Gilbert GARRIER (dir.), La dominación del capitalismo 1840-1914, Madrid, Encuentro, 1980.

LIPSCHUTZ, Ilse Hempel, La pintura española y los románticos franceses, Madrid, Taurus, 1988.

LOBSTEIN, Dominique, “Les commandes de copies de peintures espagnoles pour l’État français, 1840-1880”, en LACAMBRE, Geneviève, y TINTEROW, Gary (eds.), Manet-Velázquez. La manière espagnole au XIXe siècle, París, Beaux Arts Magazine, 2002.

Magasin Pittoresque, Le, 1841, 1884.

MARINAS, Cristina, “La Galería del rey Luis-Felipe”, Academia. Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 57 (1983).

Mémoires de l’Académie du Gard, 1864-1865, Nîmes, Imp. Clavel-Ballivet, 1866.

MICHEL, Johann, “L’évolution des politiques mémorielles: l’état et les nouveaux acteurs”, Migrations Société, 138 (2011-6), https://doi.org/10.3917/migra.138.0059.

MICHEL, Johann, Gouverner les mémoires. Les politiques mémorielles en France, París, PUF, 2010.

Monde illustré, Le, 1858.

Musée des Familles, 1847, 1848.

Musée Universel, 1857.

NAVARRETE, Benito (dir.), Murillo ante su IV centenario, Sevilla, Universidad de Sevilla, 2019.

NAVARRETE, Benito (dir.), Murillo: Persuasion and Aura, Londres, Harvey Miller Publishers, 2021.

Nouvelliste, Le. Journal de Paris, 1852.

PRICE, Roger, The Church and the State in France, 1789-1870, Londres, Palgrave Macmillan, 2017, https://doi.org/10.1007/978-3-319-63269-8.

PROST, Antoine, L’enseignement en France, 1800-1967, París, Armand Colin, 1968.

Publications nouvelles de la maison Goupil et compagnie, 1861.

PUISSANT, Jean, “Le bon ouvrier, mythe ou réalité du XIXe siècle. De l’utilité d’une biographie. J. F. J. Dauby (1824-1899)”, Revue Belge de Philologie et d’Histoire, 56-4 (1978), https://doi.org/10.3406/rbph.1978.3215.

REMOND, René, Les Droites en France, París, Flammarion, 1982.

RESSORT, Claudie, “La recepción de Murillo en Francia en el siglo XVIII”, en NAVARRETE, Benito (dir.), Murillo ante su IV Centenario. Perspectivas historiográficas y culturales, Sevilla, Universidad de Sevilla, 2019.

RESSORT, Claudie, Murillo dans les musées français, París, Éditions de la Réunion des Musées Nationaux, 1983.

Revue des races latines, 1860.

Revue Universelle des arts, 1858.

ROBERT, Hervé, “Ferdinand-Philippe duc d’Orléans et la tradition bonapartiste”, Revue d’Histoire Moderne et Contemporaine, 38-1 (1991).

SOFIO, Séverine, “Les vertus de la reproduction. Les peintres copistes en France dans la première moitié du XIXe siècle”, Travail, genre et sociétés, 19-1 (2008), https://doi.org/10.3917/tgs.019.0023.

THEIS, Laurent, “François Guizot ministre de l’Instruction publique”, Commentaire, 117 (2007/1), https://doi.org/10.3917/comm.117.0183.

TINTEROW, Gary (2002), “Raphaël supplanté: le triomphe de la peinture espagnole en France”, en LACAMBRE y TINTEROW, Manet-Velázquez.

VALDIVIESO, Enrique, La escuela de Murillo. Aportaciones al conocimiento de sus discípulos y seguidores, Sevilla, Universidad de Sevilla, 2018.

VALDIVIESO, Enrique, Murillo. Catálogo razonado de pinturas, Madrid, El Viso, 2011.

VAVASSEUR-DESPERRIERS, Jean, Les droites en France, París, PUF, 2006.

VELASCO, Custodio, “Hacia el empoderamiento político de la ciudadanía: debates y tensiones en la construcción de la democracia representativa”, en GADEA, Walter Federico, y ORDÓÑEZ-GARCÍA, José (eds.), Democracia y participación política (Hacia una sociedad posible), Sevilla, Grupo de Investigación "Filosofía Aplicada, Sujeto, Sufrimiento, Sociedad", 2015.

VELASCO, Custodio, Los Nombres de la Cuestión Social: Discurso y Agitaciones Obreras: Lieja y Sevilla en el Tránsito de los Siglos XIX y XX, Sevilla, Diputación Provincial de Sevilla, 2003.

VIARDOT, Louis, Galerie Aguado. Choix des principaux tableaux de la galerie de M. le Marquis de las Marismas del Guadalquivir, París, Gavard, 1839.

VILLAR, Alicia, “Bondad, compasión y virtud: claves de las propuestas educativas de Rousseau”, Historia y Memoria de la Educación, 2, (2005), https://doi.org/10.5944/hme.2.2015.14283.