Finals convulsos, nous horitzons: la praxi africanista de Miguel Villanueva (1903-1908)

Article Sidebar

L'estàtua d'Agustín de Iturbide és retirada a San José Iturbide el 2021
PDF (Castellano)

Main Article Content

Juan Rhalizani Palacios
Universidad de La Rioja
https://orcid.org/0000-0002-5994-5004

Miguel Villanueva y Gómez (1852-1931) va ser un dels prohoms del Partit Liberal més importants de la Restauració. Després de més de vint anys com a diputat per l'Havana i Santa Clara (Cuba), va passar amb el nou segle a representar a Santo Domingo de la Calzada a la Cambra Baixa fins a 1923. Donada la naturalesa de la seva primera etapa política, la qüestió de les possessions d'Ultramar i les relacions comercials entre potències van ser un leitmotiv en la seva carrera, especialment accentuat amb la pèrdua de la Gran Antilla, Puerto Rico i Filipines. Es pretén exposar les primeres propostes de Villanueva respecte al Marroc i Algèria i analitzar el seu pensament polític des del Gran Desastre fins al Govern llarg de Maura, un gir que va suposar un nou acostament al territori nord-africà per a coneguts polítics i empresaris. Després de l'examen de tota la documentació, pot concloure's que el polític madrileny va engrossir els rengles de distingides personalitats polítiques i civils que van preconitzar la penetració pacífica al territori nord-africà, aparentment sense distingir entre interessos particulars i interessos nacionals, que es retroalimentaven.

Paraules clau
Miguel Villanueva, el Marroc, Algèria, Àfrica, Restauració, Imperialisme, Grups de pressió

Article Details

Com citar
Rhalizani Palacios, Juan. «Finals convulsos, nous horitzons: la praxi africanista de Miguel Villanueva (1903-1908)». Rubrica contemporanea, 2024, vol.VOL 13, núm. 27, p. 133-51, doi:10.5565/rev/rubrica.357.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Juan Rhalizani Palacios, 2024


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Juan Rhalizani Palacios, Universidad de La Rioja

Juan Rhalizani Palacios és personal investigador a la Universitat de La Rioja, màster en Història Contemporània per la Universitat de València i membre col·laborador del Grup de Recerca d'Història del nostre Temps (UR). Actualment es troba cursant els estudis de doctorat en Humanitats en la Universitat de La Rioja, amb un contracte FPI-UR, i realitza la biografia del polític liberal Miguel Villanueva i Gómez (1852-1931). La seva línia de recerca s'enquadra dins de la història parlamentària i política de la Restauració borbònica.

Referències

ARCHIVO DEL MINISTERIO DE ASUNTOS EXTERIORES.

ARCHIVO HISTÓRICO DE LA FUNDACIÓN ANTONIO MAURA.

CENTRE DES ARCHIVES DIPLOMATIQUES DE NANTES.

Convenio hispanofrancés firmado en París el 3-20-1904. Extraído de https://www.dipublico.org/108578/convenio-hispano-frances-firmado-en-paris-el-3-de-octubre-de-1904/ (consulta 9-4-2024).

Correspondencia de España, La, 1905.

Diario de Sesiones de las Cortes. Congreso de los Diputados, 1903.

DÍAZ MORLÁN, Pablo, Empresarios, militares y políticos. La Compañía Española de Minas del Rif (1907-1967), Madrid, Marcial Pons, 2015.

Época, La, 1904.

FAES, Enrique, Claudio López Bru: marqués de Comillas, Madrid, Marcial Pons, 2009.

FERNÁNDEZ ALMAGRO, Melchor, Historia del reinado de Alfonso XIII, Barcelona, Montaner y Simón, 1977.

FERRERA CUESTA, Juan Carlos, “Segismundo Moret y la construcción de una sociedad liberal en España y Marruecos”, en JAVIER MARTÍNEZ, Francisco, y GONZÁLEZ, Irene (coords.), Regenerar España y Marruecos. Ciencia y Educación en las relaciones hispano-marroquíes a finales del siglo XIX, Madrid, CSIC, 2011.

Franco-British Declaration, The , 1904, extraída de https://www.dipublico.org/111232/la-declaracion-franco-britanica-del-8-de-abril-de-1904-origen-de-la-llamada-entente-cordial-the-franco-british-declaration-1904/.

Heraldo de Madrid, 1905.

IGLESIAS AMORÍN, Alfonso, Marruecos, panteón del Imperio español (1859-1931), Madrid, Marcial Pons, 2022.

LASTRA Y JADÓ, Vicente, Los representantes de las Antillas: siluetas integristas, Madrid, Imp. de Juan Iniesta, 1888.

LÓPEZ-JIMENO, Emilio, “La formación de la Compañía Española de Minas del Rif. Abril 1907-junio 1908”, en MANSILLA, Luis, y MATA, Josep Maria (eds.), El patrimonio geológico y minero. Identidad y motor de desarrollo, Madrid, Instituto Geológico y Minero de España, 2019.

LÓPEZ, Bernabé, “España en África: génesis y significación de la decana de la prensa africanista del siglo XX”, Almenara, 4, 1973.

MARCHÁN GUSTEMS, Jesús, “Costa, los Congresos Africanistas y la colonización agrícola en Marruecos”, en MARTÍNEZ y GONZÁLEZ, Regenerar España y Marruecos.

MARTÍN CORRALES, Eloy, “Intereses catalanes en la expansión colonial española en el norte de África (1860-1912)”, en DÍEZ TORRE, Alejandro (ed.), Ciencia y memoria en África. Actas de las III Jornadas sobre “Expediciones científicas y africanismo español (1898-1998)”, Madrid, Universidad de Alcalá, 2002.

Memoria del Segundo Congreso Africanista celebrado en Zaragoza por iniciativa de los Centros Comerciales Hispano-Marroquíes, Zaragoza, España en África, 1908.

MORALES LEZCANO, Vicente, España y el Norte de África: El Protectorado en Marruecos (1912-1956), Madrid, UNED, 1986.

PETROVICI, Zorann, “Mundo nuevo ¿diplomacia nueva?: la influencia de la Gran Guerra en las prácticas diplomáticas del reinado de Alfonso XIII. Un estudio comparado con la diplomacia francesa”, tesis doctoral, Universidad Complutense de Madrid, 2019.

REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, Archivo Romanones.

RITTWAGEN, Guillermo, De filología hispano-arábiga, Madrid, Librería Fe, 1909.

RODRIGO ALHARILLA, Martín, “Empresa, política y sociedad en la restauración: el Grupo Comillas (1876-1914)”, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000.

SANMARTÍN SOLANO, Ginés, “La Compañía Española de Minas del Rif .1907-1984)”, Aldaba, 5.

SERRANO DARDER, Teresa, “El puerto de Melilla desde los inicios del siglo XX: una aproximación histórica (1902-1930)”, en BRAVO, Antonio, y BELLVER, Juan Antonio (eds.), El puerto de Melilla, una obra centenaria con un pasado milenario, Melilla, Autoridad Portuaria de Melilla, 2009.

STEVENSON, David, “Militarization and Diplomacy in Europe before 1914”, International Security, 22-1 (1997), https://doi.org/10.1162/isec.22.1.125.

Telegrama del Rif, El, 1904, 1905, 1906.

VILAR, Juan Bautista, “Incidencia de la presencia española en Argelia sobre las relaciones hispano-francesas y sobre la cuestión marroquí (1902-1912)”, AWRAQ, 23 (2006).

España en África, 1905, 1906.

VILLANUEVA Y GÓMEZ, Miguel, “Intereses de España en Marruecos y en el Norte de África”, en VVAA, Colección de Conferencias del curso 1904-1905 pronunciadas en la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, Madrid, RAJYL, 1905.

VILLANUEVA Y GÓMEZ, Miguel, Marruecos: notas sobre lo que más urge hacer desde Ceuta a Chafarinas, Melilla, Tipografía de “El Telegrama del Rif”, 1906.