"L'últim adéu". Memòria i emocions al liberalisme espanyol davant el reconeixement les independències hispanoamericanes (1833-1836)

Article Sidebar

L'estàtua d'Agustín de Iturbide és retirada a San José Iturbide el 2021
PDF (Castellano)

Main Article Content

Ivana Frasquet Miguel
Universitat de València
https://orcid.org/0000-0002-7157-9705

Els primers anys de la regència de Maria Cristina de Borbó (1833-1836) van ser escenari d'un important debat a les Corts. Els diputats liberals hi van sancionar el reconeixement de les independències de l'Amèrica continental. La sanció política i jurídica de les joves repúbliques americanes com a Estats sobirans era necessària per a reprendre els contactes comercials. Al debat parlamentari van aflorar sentiments de pena i dolor per la pèrdua del continent, però al mateix temps va ser utilitzat per reforçar un relat sobre la identitat nacional espanyola i el seu paper durant els anys de la colònia. Els diputats liberals van construir una comunitat emocional respecte a la realitat del reconeixement, així com una narrativa que responia a una doble memòria: d'una banda, una memòria històrica que assumia com a propi el relat d'una conquesta benefactora assentada a la maternitat espanyola sobre Amèrica assentant-la en valors de generositat i noblesa, per l'altre, una memòria col·lectiva on es reconeixien aquells que havien viscut la revolució liberal des d'inicis de segle i l'assimilaven a un espai simbòlic de lluita contra l'absolutisme i els enemics estrangers. L'imaginari nacional del liberalisme espanyol es va assentar, en part, en la memòria històrica de la grandesa del passat imperial a Amèrica exposada en aquests debats.

Paraules clau
Amèrica espanyola, Regència, Independència, memòria, emocions, reconeixement

Article Details

Com citar
Frasquet Miguel, Ivana. «“L’últim adéu”. Memòria i emocions al liberalisme espanyol davant el reconeixement les independències hispanoamericanes (1833-1836)». Rubrica contemporanea, 2024, vol.VOL 13, núm. 27, p. 25-44, doi:10.5565/rev/rubrica.406.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Ivana Frasquet Miguel, 2024


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Ivana Frasquet Miguel, Universitat de València

Ivana Frasquet Miguel és professora titular a la Universitat de València.

Darreres publicacions:

  • Frasquet, J. Escrig Rosa i E. García Monerris (eds.), El Trienio Liberal y el espacio atlántico. Diálogos entre dos mundos, Madrid, Marcial Pons, 2022.
  • Pedro Rújula i Ivana Frasquet (coords.), El Trienio Liberal. Una mirada política, Editorial Comares, Granada, 2020.
  • “España en la encrucijada. Políticas y negociaciones ante las independencias hispanoamericanas durante el Trienio Liberal”, Pasado y Memoria, nº 27, 2023, pp. 31-54.
  • “Las independencias iberoamericanas a debate: reflexiones sobre revoluciones y liberalismos en la década de 1820”, Revista Brasileira de Historia, nº 91, vol. 42, 2022, pp. 101-122.
  • “El Trienio Liberal mexicano. Constitución, federalismo y propiedad, 1821-1823”, Ayer, 2022, nº 125 (1), pp. 49-74.
Referències

AGI-Archivo General de Indias, Estado.

AGUILAR FERNÁNDEZ, Paloma, Políticas de la memoria y memorias de la política, Madrid, Alianza Editorial, 2019.

AHN-Archivo Histórico Nacional, Estado.

ALFARO PAREJA, Francisco “Capacidades para la paz en las negociaciones para el reconocimiento de la independencia de Venezuela por parte de España (1833 y 1846)”, Revista de Paz y Conflictos, 7 (2014), pp. 175-194.

ÁLVAREZ JUNCO, José, Mater dolorosa. La idea de España en el siglo XIX, Barcelona, Taurus, 2001.

ANDREU MIRALLES, Xavier, El descubrimiento de España. Mito romántico e identidad nacional, Barcelona, Taurus, 2016.

BÉCKER, Jerónimo, La independencia de América (su reconocimiento por España) , Madrid, Establecimiento tipográfico de Jaime Ratés, 1922.

BLANCO, Alda, Cultura y conciencia imperial en la España del siglo XIX, Valencia, PUV, 2012.

BURDIEL, Isabel, Isabel II. Una biografía, Madrid, Taurus, 2010.

CARR, Edward H., ¿Qué es la Historia?, ed. de Barcelona, Ariel, 2003.

DELGADO, Jaime, España y México en el siglo XIX, 3 vols., Madrid, CSIC, 1950.

DSC-Diario de Sesiones de Cortes. Estamento de procuradores.

Eco del Comercio, nº 75, 14-7-1834.

El Español, nº 17, 17-11-1835.

ESCRIBANO ROCA, Rodrigo, Memorias del viejo imperio. Hispanoamérica en las culturas políticas de España y Reino Unido (1824-ca.1850) , Madrid, Marcial Pons, 2022.

ESCRIBANO ROCA, Rodrigo, y VIÑUELA PÉREZ, Rebeca, “Teatro de desorden perenne. Hispanoamérica en los imaginarios antirrepublicanos del moderantismo español (1834-1854)”, Ayer, 130, 2, (2023).

ESCRIBANO ROCA, Rodrigo, y VIÑUELA PÉREZ, Rebeca, “Territorialidad y nostalgia imperial en las visiones españolas de Hispanoamérica (1824-1850)” en CASTRO CASTRO, Luis, y ESCOBAR OHMSTEDE, Antonio (coords. y eds.), Independencias, repúblicas y espacios regionales. América Latina en el siglo XIX, Madrid, Iberoamericana Vervuert, 2022, https://doi.org/10.31819/9783968692883-017.

FERNÁNDEZ SEBASTIÁN, Javier, “‘Los desaciertos de nuestros padres’. Los liberales y la eclosión del llamado ‘problema español’” en VILLAVERDE, María José, y CASTILLA, Francisco, La sombra de la leyenda negra.

FRASQUET, Ivana, “México en el Trienio Liberal. Entre la autonomía monárquica y la federación imposible” en FRASQUET, Ivana, y PERALTA, Víctor (coords.) La Revolución política: entre autonomía e independencias, Madrid, Marcial Pons, 2020. https://doi.org/10.2307/j.ctv1grb9r6.12.

FREVERT, Ute, y PAHL, Kerstin M. (eds.), Feeling Political: Emotions and Institutions since 1789, Cham, Palgrave Macmillan, 2022.

GÓMEZ OCHOA, Fidel, “El liberalismo conservador español del siglo XIX: la forja de una identidad política, 1810-1840”, Historia y política, 17, enero-junio, (2007).

HALBWACHS, Maurice, The Collective Memory, Nueva York, Harper & Row, 1980.

KOSELLECK, Reinhart, Futuro pasado. Para una semántica de los tiempos históricos, Barcelona, Paidós, 1993.

LUQUE REINA, Antonio Manuel, El Consejo Real de España e Indias en la construcción del Estado administrativo (1834-1836). Una historia de la disolución de los Consejos de la monarquía española, Madrid, CEPC, 2022.

MARCUELLO, Juan Ignacio, y DARDÉ, Carlos, La corona y la monarquía constitucional en la España liberal, Madrid, Sílex, 2022.

MARTÍNEZ DE LA ROSA, Francisco, Espíritu del siglo, tomo X, Madrid, Imp. de A. Espinosa y Comp., 1851.

Memoria sobre la utilidad que resultara a la nación y en especial a Cádiz del reconocimiento de la independencia de América, y del libre comercio del Asia, Cádiz, Imp. de D. José A. Niel, Hijo, 1834.

MORENO LUZÓN, Javier, “Fighting for the National Memory: The Commemoration of the Spanish “War of Independence” in 1908-1912”, History and Memory, 19, 1 (2007), https://doi.org/10.2979/his.2007.19.1.68.

NORA, Pierre, Les lieux de la mémoire, París, Guillamard, 1984.

PÉREZ VEJO, Tomás, “La leyenda negra, las independencias y las nuevas naciones americanas”, en VILLAVERDE, Mª José, y CASTILLA, Francisco (dirs.), La sombra de la leyenda negra, Madrid, Tecnos, 2016.

ROMEO MATEO, María Cruz, “Lenguaje y política del nuevo liberalismo: moderados y progresistas, 1834-1845”, Ayer, 29, (1998).

ROMEO MATEO, María Cruz, “Memoria y política en el liberalismo progresista”, Historia y política, 17, enero-junio, (2007).

ROSENWEIN, Bárbara, Emotional Communities in the Early Middle Ages, Ithaca NY, Cornell University Press, 2006.

SÁENZ DE SANTA MARÍA Y GÓMEZ-MAMPASO, Blanca, “Ruptura y Reconciliación: el reconocimiento de la Independencia de los Estados de la América española (1834-1836)”, XII Jornadas Interescuelas. Universidad Nacional del Comahue, San Carlos de Bariloche, 2009. https://cdsa.aacademica.org/000-008/360

SÁNCHEZ ANDRÉS, Agustín, “México” en MALAMUD, Carlos (coord..), Ruptura y reconciliación. España y el reconocimiento de las independencias latinoamericanas, Fundación Mapfre/Taurus, Madrid, 2012.

SÁNCHEZ ANDRÉS, Agustín, y PÉREZ HERRERO, Pedro, Historia de las relaciones entre España y México, 1821-2014, Madrid, Universidad de Alcalá & Instituto Universitario de Investigación en Estudios Latinoamericanos (IELAT), Editorial Marcial Pons, 2015.

SORIANO MUÑOZ, Nuria, “Las fisuras de la nación: tensiones y lecturas político-religiosas sobre la conquista de América en el siglo XVIII”, Rubrica contemporanea, vol. IX, 17 (2020), https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.195.

TORRES AGUILAR, Manuel, “El reconocimiento de la independencia de México por España en sus documentos” en PINO ABAD, Miguel, y LOSA CONTRERAS, Carmen (coords.), Poder, sociedad y administración de justicia en la América hispánica (siglos XVI-XIX), vol. 1, Madrid, Dykinson, 2021, https://doi.org/10.2307/j.ctv1ks0h0s.35.

Articles més llegits del mateix autor/a