La relació de la tauromàquia amb l'anarquisme granadí de la dècada de 1930 a través de tres toreros llibertaris

Article Sidebar

L'estàtua d'Agustín de Iturbide és retirada a San José Iturbide el 2021
PDF (Castellano)

Main Article Content

Francisco José Fernández Andújar
Universidad de Granada
https://orcid.org/0000-0003-0870-2990

Les figures de dos destacats anarquistes granadins, Francisco Galadí i Juan Arcoya, són ben conegudes pels relats franquistes, primer, i lorquians després, tot corresponent a l'atenció d'un públic més interessat als aspectes culturals d'una Espanya romantizada a l'estranger enfront dels moviments socials i polítics existents. Al present treball s'abordaran les facetes laborals i militants d'aquests dos àcrates granadins i es rescatarà una tercera figura també relacionada amb l'anarquisme i el món del toreig: la d'Antonio Paniza. S'analitzarà la relació de la tauromàquia amb l'anarquisme per mitjà d'articles i els casos d'aquests anarquistes.

Paraules clau
Antonio Paniza, anarquisme, toreros, Federico García Lorca, Granada

Article Details

Com citar
Fernández Andújar, Francisco José. «La relació de la tauromàquia amb l’anarquisme granadí de la dècada de 1930 a través de tres toreros llibertaris». Rubrica contemporanea, 2024, vol.VOL 13, núm. 27, p. 109-31, doi:10.5565/rev/rubrica.356.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Francisco José Fernández Andújar, 2024


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Francisco José Fernández Andújar, Universidad de Granada

Francisco José Fernández Andújar és llicenciat en Història per la Universitat de Granada (2009). El 2012 va acabar el màster "Claus del món contemporani" amb un treball sobre el setmanari "Homes Lliures". El 2021 es va doctorar amb una recerca sobre la història de l'anarquisme a Granada, amb la tesi "DDe la teoría a la práctica: Historia e ideología del anarquismo en Granada, 1870-1939". Ha publicat articles i llibres sobre el tema de la seva tesi, així com altres qüestions, com la historiografia i l'anarquisme o algunes figures llegendàries de Ceuta.

Referències

ACÍN, Ramón, Las corridas de toros en 1970, Huesca, V. Campo, 1923.

ALARCÓN CABALLERO, José Antonio, El movimiento obrero en Granada en la II República (1931-1936) , Granada, Diputación Provincial de Granada, 1990.

AMORÓS, Miquel, Maroto, el héroe. Una biografía del anarquismo andaluz, Barcelona, Virus, 2011.

ARCHIVO DE LA REAL CHANCILLERÍA DE GRANADA.

ARCHIVO MUNICIPAL DE GRANADA.

AUCLAIR, Marcelle, Enfances et mort de García Lorca, París, Seuil, 1968.

BARRIOS ROZÚA, Juan Manuel, Iconoclastia 1930-1936. La ciudad de Dios frente a la modernidad, Granada, Universidad de Granada, 2007.

BRENAN, Gerald, La Faz de España, Barcelona, Plaza & Janés, 1985.

CABA, Carlos, y CABA, Pedro, Andalucía, su comunismo libertario y su cante jondo, Sevilla, Renacimiento, 2008.

CABALLERO PÉREZ, Miguel, Las trece últimas horas en la vida de García Lorca, Madrid, La Esfera de los Libros, 2011.

CALERO AMOR, Antonio María, Historia del movimiento obrero en Granada (1909-1923), Madrid, Tecnos, 1973.

CASTRO, Eduardo, Muerte en Granada: La tragedia de Federico García Lorca, Madrid, Akal, 1975.

CNT, 1933, 1934.

COBELLI, Enzo, García Lorca, Mantua, La Gonzaghiana, 1959.

COUFFON, Claude, Granada y García Lorca, Buenos Aires, Losada, 1967.

Defensor de Granada, El, 1932, 1934.

Gaceta del Sur, 1922.

GIBSON, Ian, Granada en 1936 y el asesinato de Federico García Lorca, Barcelona, Crítica, 1986.

GIL BRACERO, Rafael, Revolucionarios sin revolución. Marxistas y anarcosindicalistas en guerra: Granada-Baza, 1936-1939, Granada, Universidad de Granada, 1998.

GIL BRACERO, Rafael, y BRENES, María Isabel, Jaque a la República (Granada, 1936-1939) , Granada, Ediciones Osuna, 2009.

HIDALGO CÁMARA, Juan, Represión y muerte en la provincia de Granada 1936-1950, Mojácar, Arráez Editores, 2014.

HOBSBAWM, Eric J., Rebeldes Primitivos, Barcelona, Ariel, 1983.

Independiente de Granada, El, 1922.

LÓPEZ MARTÍNEZ, Mario, Orden público y luchas agrarias en Andalucía, Madrid, Ediciones Libertarias, 1995.

MOLINA FAJARDO, Eduardo, Los últimos días de García Lorca, Barcelona, Plaza & Janes, 1983.

Noticiero Granadino,1922.

PENÓN, Agustín, Diario de una búsqueda lorquiana (1955-1956), Barcelona, Plaza & Janés, 1990.

POZO, Gabriel, Lorca: el último paseo, Granada, Almed Ediciones, 2009.

Publicidad, La, 1933.

Solidaridad Obrera, 1916, 1931, 1932, 1935, 1936, 1937, 1938.

Tierra y Libertad, 1912, 1915, 1916.

Tierra, La, 1932.

Triunfo, 1978.

VÁZQUEZ OCAÑA, Fernando, García Lorca. Vida, cántico y muerte, México, Grijalbo, 1957.

VIGUERAS, Francisco, Los “paseados” con Lorca, Sevilla, Comunicación Social, 2007.

VILA-SAN JUAN, José Luis, García Lorca, asesinado: toda la verdad, Barcelona, Planeta, 1977.