Les emissions de ràdio en espanyol de la Radiodifusió Televisió Francesa (*RTF). Un encreuament entre règim i estil emocionals (1958-1975)

Main Article Content

Sergio Blanco Fajardo

A partir de 1956, milers d'espanyoles i espanyols es van desplaçar per Europa deixant enrere la pobresa i la misèria d'un país que a penes havia abandonat les cartilles de racionament. El present article explora les experiències manifestades per l'emigració econòmica espanyola en sòl francès. En ell, gràcies a l'aportació conceptual dels estudis de les emocions, pretenem analitzar el discurs radiofònic de l'emissió en espanyol de la Radiodifusió Televisió Francesa, denominada com a Ràdio París, per a esclarir en quina mesura aquesta comunicació emocional establerta entre el mitjà i l'audiència va influir en l'exercici de les seves pràctiques socials. Al llarg de les seves emissions, d'entre les quals destacarem el programa “Españoles en Francia”, retransmès setmanalment, reflectirem el complex entramat d'unes relacions transnacionals que es fusionaven amb les emocions i entorn de les quals es van establir els primers contactes entre el règim emocional espanyol i l'estil emocional francès. Les seves pràctiques discursives ens permetran esbossar no sols com la ràdio va facilitar l'encreuament entre tots dos –règim i estil– sinó també la llibertat per a navegar entre diversos emotives.

Paraules clau
Ràdio París, emigració espanyola, història de les emocions, història de gènere, història transnacional

Article Details

Com citar
Blanco Fajardo, Sergio. «Les emissions de ràdio en espanyol de la Radiodifusió Televisió Francesa (*RTF). Un encreuament entre règim i estil emocionals (1958-1975)». Rubrica contemporanea, 2024, vol.VOL 13, núm. 27, p. 175-9, doi:10.5565/rev/rubrica.362.
Biografia de l'autor/a

Sergio Blanco Fajardo, Universidad de Málaga

Sergio Blanco Fajardo, sbf@uma.es. Contractat postdoctoral Margarita Salas a la Universidad de Málaga

Obres publicades:

-“Los consultorios sentimentales de radio durante el primer franquismo. A propósito del programa “Hablando con la Esfinge” (1946-1956), Arenal. Revista de historia de las mujeres, Vol. 23, Nº 1, 2016, pp. 59-83.

-“Broadcasting the ‘Spanish Woman’. Nationalism and Female Radio Programmes During the Franco Regime”, Journal for Media History, Nº 22 (2), 2019,  pp. 61-72.

-“Voces y diálogos. Representaciones de género en los programas de radio femeninos durante la dictadura franquista (1939-1959)”, La Aljaba. Revista de Estudios de la Mujer, Nº 24, 2020, pp. 25-43.

-“Sonreír para la patria. Humor y representaciones de género en los programas radiofónicos durante el primer franquismo (1939-1959): la comedia «Matilde, Perico y Periquín»”, a Antonio Calvo Maturana (ed.): El humor y su sentido (España, siglos XVIII-XXI), Madrid, 2022, pp. 253-268.

-“Locutoras y actrices de radio durante el franquismo (1939-1959). Trayectorias y transgresiones”, a Francisco Hidalgo Fernández i Daniel Maldonado Cid (eds.): Inflexiones vitales. Trayectorias familiares y cursos de vida en España (siglos XVII-XX), Madrid, Dykinson, 2023, pp. 218-232.

Referències

AHMED, Sara, The cultural politics of emotions, Nueva York-Edimburgo, University Press, Routledge, 2004.

ANCELOT, Sylvie, Señas de hispanidad. Retrouver l'Espagne: clichés, mythes, repères, París, Ellipses, 1997.

ANDERSON, Benedict, Comunidades imaginadas. Reflexiones sobre el origen y difusión del nacionalismo, México, Fondo de Cultura Económica, 1993.

APPADURAI, Arjun, “Global ethnoscapes: notes and queries for a transnacional anthropology”, en FOX, Richard, (ed.), Recapturing Anthropology: working in the present, Santa Fe, School of American Research Press, 1991.

ARBAIZA, Mercedes, “’Dones en transició’: el feminismo como acontecimiento emocional”, en ORTEGA LÓPEZ, Teresa María; Ana M. AGUADO, Ana M., y HERNÁNDEZ SANDOICA, Elena, (coords.), Mujeres, dones, mulleres, emakumeak: Estudios sobre la historia de las mujeres y del género, Madrid, Cátedra, 2019.

ARCHIVO SONORO UNIVERSIDAD DE ALICANTE, Portal Digital Devuélveme La Voz, Fondo Ramírez/Del Campo Radio París, Programa “Españoles en Francia”, https://web.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?idioma=es&fichero=9535.mp3, 1964, 1966, 1967.

ARENDT, Hannah, La condición humana, Paidós, Barcelona, 1993.

ARESTI DE LA TORRE, Lore “Mujeres y migración. El costo emocional de la migración”, en ídem (coord.), Mujer y migración. Los costos emocionales, México, UANL/UAM/ UMSNH, 2010.

ARIZA, Marina, “Vergüenza, orgullo y humillación: contrapuntos emocionales en la experiencia de la migración laboral femenina”, Estudios Sociológicos, 103 (2017), https://doi.org/10.24201/es.2017v35n103.1510.

ARIZPE, Lourdes, “The intellectual history of culture and development institution”, en RAO, Vijayendra, y WALTON, Michael, (eds.), Culture and public action: a cross-disciplinary dialogue on development policy, Palo Alto, California, Stanford University Press, 2004.

BABIANO, José, “Emigración, identidad y vida asociativa: los españoles en la Francia de los años sesenta”, Hispania, LXII/211 (2002), https://doi.org/10.3989/hispania.2002.v62.i211.258.

BABIANO, José, y FERNÁNDEZ ASPERILLA, Ana, “Elementos del proceso de la emigración española de los años sesenta”, La Voz de Un Pasado Reciente. Gaceta Sindical. Reflexión y Debate, 3 (2003).

BALDASSAR, Loretta, “Guilty feelings and the guilt trip: emotions and motivation in migration and transnational caregiving”, Emotion, Space and Society, 16 (2015), https://doi.org/10.1016/j.emospa.2014.09.003.

BALDASSAR, Loretta, y BOCCAGNI, Paolo, “Emotions on the move. Mapping the emerging field of emotions and migration”, Emotion, Space and Society, 16 (2015).

BALDASSAR, Loretta, y MERLA, Laura, Transnational families, migration and the circulation of care: understanding mobility and absence in family life, Londres, Routledge, 2014, https://doi.org/10.4324/9780203077535.

BAREITHER, Christopher, “Doing emotion through digital media: an ethnographic perspective on media practices and emotional affordances”, Ethnologia Europaea, 49-1 (2019), https://doi.org/10.16995/ee.822.

BARRERA, Begoña, La Sección Femenina 1934-1977. Historia de una tutela emocional, Madrid, Alianza Editorial, 2019.

BARRERA, Begoña, y SIERRA, María, “Historia de las emociones: ¿qué se cuentan los afectos del pasado?”, Historia y Memoria, número especial (2020), https://doi.org/10.19053/20275137.nespecial.2020.11583.

BASCH, Linda; SCHILLER, Nina G., y SZANTON BLANC, Cristina, Nations unbound: transnational projects, postcolonial predicaments, and deterritorialized nation-states, Basilea, Gordon and Breach, 1994.

BAYLY et alii, Christopher A., “AHR conversation: on transnational history”, The American Historical Review, 111 (5) (2006), https://doi.org/10.1086/ahr.111.5.1441.

BESSERER, Federico, “Sentimientos (in)apropiados de las mujeres migrantes: Hacia una nueva ciudadanía”, en BARRERA BASSOLS, Dalia, y OEHMICHEN BAZÁN, Cristina, (eds.), Migración y relaciones de género en México, México, GIMTP/IIA-UNAM, 2000.

BHABHA, Homi, El lugar de la cultura, Buenos Aires, Manantial, 2002.

BJERG, María, “Emociones, inmigración y familia en la argentina de fines del siglo XIX”, Anuario IEHS, 32-2 (2017).

BJERG, María, “La inmigración como un viaje emocional. Una reflexión a partir del caso de la Argentina entre fines del siglo XIX y la Segunda Posguerra”, Anuario del Instituto de Historia Argentina, 20-1 (2020), https://doi.org/10.24215/2314257Xe108.

BLOCH, Ernest, El principio de la esperanza, Tomo I, Madrid, Aguilar, 1977.

BOURKE, Joanna, Fear: a cultural history, Londres, Virago, 2006.

BOYM, Svetlana, El futuro de la nostalgia, Madrid, Antonio Machado, 2015.

BRYCESON, Deborah, y VUORELA, Ulla, The transnational family: new european frontiers and global networks, Oxford, Berg Publishers, 2002.

BUSSY GENEVOIS, Danièle, “Femmes en mouvement: remarques sur les Espagnoles dans l’émigration économique”, Éxils et Migrations Ibériques au XXe siècle, 2 (1996).

CALVO SALGADO, Luís Manuel, “El asociacionismo gallego en Suiza y el consumo de la nostalgia”, Investigaciones Históricas, época moderna y contemporánea, 43 (2023), https://doi.org/10.24197/ihemc.43.2023.38-66.

CANALES, Alejandro I., y ZLOLNISKI, Christian, “Comunidades transnacionales y migración en la era de la globalización”, Notas de población, 73 (2001).

CARLING, Jorgen, Cecilia MENJÍVAR, Cecilia, y SCHMALZBAUER, Leah, “Central themes in the study of transnational parenthood”, Journal of Ethnic and Migration Studies, 38-2 (2012), https://doi.org/10.1080/1369183X.2012.646417.

CHAPMAN, Herrick, “Modernity and national identity in postwar France”, French Historical Studies, 22/2 (1999).

CONRADSON, David, y MCKAY, Deirdre, “Translocal subjectivities: mobility, connection, emotion”, Mobilities, 2/2 (2007), https://doi.org/10.1080/17450100701381524.

DIMINESCU, Dana, “The connected migrant: an epistemological manifesto”, Social Science Information, 47 (2008), https://doi.org/10.1177/0539018408096447.

EUSTACE et alii, Nicole, “AHR Conversation: The Historical Study of Emotions”, The American Historical Review, 117/5 (2012), https://doi.org/10.1093/ahr/117.5.1487.

FALICOV, Celia J., “Emotional transnationalism and family identities”, Family Process, 44/5 (2005), https://doi.org/10.1111/j.1545-5300.2005.00068.x.

FEBVRE, Lucien, “La sensibilité et l’histoire: Comment reconstituer la vie affective d’autrefois?” Annales d’histoire sociale, 3 (1941).

FERNÁNDEZ ASPERILLA, Ana, “Emigración, cultura política y género: un análisis a partir de la presencia femenina en el asociacionismo de los españoles en París durante la segunda mitad del siglo XX”, en FERNÁNDEZ ASPERILLA, Ana, (ed.), Gente que se mueve. Cultura política, acción colectiva y emigración española, Madrid, Fundación 1º de Mayo, 2010.

FERNÁNDEZ ASPERILLA, Ana, y LOMAS LARA, Coro, “Condición, traballo e xénero na migración española dos años sesenta”, Dez eme, 4 (2001).

FERNÁNDEZ VICENTE, María José, “El papel de las emociones en la construcción identitaria de los españoles en Francia”, Investigaciones Históricas, época moderna y contemporánea, 43 (2023), https://doi.org/10.24197/ihemc.43.2023.12-37.

FERNÁNDEZ VICENTE, María José, y GIL LÁZARO, Alicia, “Emociones y sentimientos en la emigración familiar española a América (siglo XX). Perspectivas de análisis”, Amérique Latine Histoire et Mémoire. Les Cahiers ALHIM, 39 (2020), https://doi.org/10.4000/alhim.8658.

FÖLLMER, Golo, y BADENOCH, Alexander, (eds.), Transnationalizing radio research: new approaches to an old medium, Bielefeld, Germany, Transcript, 2018, https://doi.org/10.1515/9783839439135.

GARCÍA CANCLINI, Néstor, Diferentes, desiguales y desconectados. Mapas de la interculturalidad, Barcelona, Gedisa, 2004.

GEERTZ, Clifford, The interpretation of culture, Nueva York, Basic Books, 1973.

GEORGIOU, Myria, “Diasporic media across Europe: multicultural societies and the universalism–particularism continuum”, Journal of Ethnic and Migration Studies, 31-3 (2005), https://doi.org/10.1080/13691830500058794.

GLICK SCHILLER, Nina, y FOURON, Georges, “Los terrenos de la sangre y la nación: los campos sociales transnacionales haitianos”, en PORTES, Alejandro; GUARNIZO, Luis, y LANDOLT, Patricia, (coords.), La globalización desde abajo: transnacionalismo inmigrante y desarrollo. La experiencia de Estados Unidos y América Latina, México, FLACSO-México, 2003.

GONZÁLEZ-FERNÁNDEZ, Tania, “Entre nodos y nudos: ambivalencias emocionales en la migración transnacional. Una aproximación etnográfica a las emociones a partir de familias transnacionales entre Bolivia y España”, Odisea. Revista de Estudios Migratorios, 3 (2016).

HERMSEN, Joke J., La melancolía en tiempo de incertidumbre, Madrid, Ediciones Siruela, 2019.

HILMES, Michele, Network nations: a transnational history of british and american broadcasting, Nueva York and Oxon, UK, Routledge, 2011.

HIRAI, Shinji, “La nostalgia. Emociones y significados en la migración trasnacional”, Nueva Antropología, 81 (2014).

HO, Elaine Lynn-Ee, “Constituting citizenship through the emotions: singaporean transmigrants in London”, Annals of the Association of American Geographers, 4 (2009), https://doi.org/10.1080/00045600903102857.

HOCHSCHERF, Tobias; LEGAY, Richard, y WAGNER, Hedwig, “Radio beyond boundaries: an introduction”, Historical Journal of Film, Radio and Television, 39-3 (2019), https://doi.org/10.1080/01439685.2019.1647969.

HONDAGNEU-SOTELO, Pierrette, y ÁVILA, Ernestina, “’I’m here, but I’m there’: the meanings of latina transnational motherhood”, Gender and Society, 11-5 (1997), https://doi.org/10.1177/089124397011005003.

HUIZINGA, Johan, El otoño de la Edad Media: estudios sobre las formas de la vida y del espíritu durante los siglos XIV y XV en Francia y en los Países Bajos, Madrid, Revista de Occidente, 1945.

KUISEL, Richard, “L’américanisation de la France (1945-1970)”, Les Cahiers du Centre de Recherches Historiques, 5 (1990), https://doi.org/10.4000/ccrh.2889.

LAGARDE, Marcela, Los cautiverios de las mujeres: madresposas, monjas, putas, presas y locas, México, UNAM, 1997.

LEGAY, Richard, “Radio Luxembourg y Europe n°1 en la década de 1960: actores transnacionales e intermediales por antonomasia”, Revista Internacional de Historia de la Comunicación, 21 (2023), https://doi.org/10.12795/RIHC.2023.i21.05.

LEVITT, Peggy, “What’s wrong with migration scholarship? A critique and a way forward”, Identities: Global Studies in Culture and Power, 19-4 (2012), https://doi.org/10.1080/1070289X.2012.676255.

LILLO, Natacha, (coord.), Un siglo de inmigración española en Francia, Vigo, Grupo de Comunicación Galicia en el Mundo, 2009.

LILLO, Natacha, “La emigración española a Francia a lo largo del siglo XX. Entre la ‘perfecta integración’ y el retorno”, en GRUPO DE COMUNICACIÓN DE GALICIA EN EL MUNDO (ed.), Un siglo de inmigración española en Francia, Pontevedra, 2009.

LILLO, Natacha, “La emigración española a Francia a lo largo del siglo XX: una historia que queda por profundizar”, Migraciones & Exilios: Cuadernos de la Asociación para el Estudio de los Exilios y Migraciones Ibéricos Contemporáneos, 7 (2006).

LUTZ, Catherine, Unnatural emotions. Everyday sentiments on a micronesian atoll and their challenge to western theory, Chicago y Londres, The University of Chicago Press, 1988.

MALGAT, Gerald, “’Voix de la France’, voix de l'exil. Les émissions en langue espagnole de la radiodiffusion française entre 1945 et 1968”, memoria de estudios avanzados, Université de Paris X-Nanterre, 1997.

MEDINA DOMÉNECH, Rosa María, “Sentir la historia. Propuestas para una agenda de investigación feminista en la historia de las emociones”, Arenal. Revista de Historia de las Mujere, 19/1 (2012), https://doi.org/10.30827/arenal.v19i1.1412.

MIRA ABAD, Alicia, y MORENO SECO, Mónica, “Españolas exiliadas y emigrantes: encuentros y desencuentros en Francia”, Les Cahiers de Framespa, 5 (2010), https://doi.org/10.4000/framespa.383.

NAGEL, Caroline, “Nations unbound? Migration, culture, and the limits of the transnationalism-diaspora narrative”, Political Geography, 20 (2001), https://doi.org/10.1016/S0962-6298(00)00058-5.

O’SULLIVAN, Sara, y LEWIS, Peter, “Future directions for research on radio audiences”, Recherches en Communication, 26 (2006), https://doi.org/10.14428/rec.v26i26.45133.

OATLEY, Keith, “Communications to self and others: emotional experience and its skills”, Emotion Review, 1 (2009), https://doi.org/10.1177/1754073909103588).

ORTUÑO MARTÍNEZ, Bárbara, “Redes migratorias femeninas en la emigración española (1946-1960)”, Millars, 30 (2007).

OSO CASAS, Laura, Españolas en París. Estrategias de ahorro y consumo en las migraciones internacionales, Barcelona, Bellaterra, 2004.

PEYROU, Florencia, y MARTYKÁNOVÁ, Darina, “Presentación dosier ‘La historia transnacional’”, Ayer, 94 (2014).

PLAMPER, Jan, “Historia de las emociones: caminos y retos”, Cuadernos de Historia Contemporánea, 36 (2014), https://doi.org/10.5209/rev_CHCO.2014.v36.46680.

REDDY, William, “Historical Research on the Self and Emotions”, Emotion Review, 1/4 (2009), https://doi.org/10.1177/1754073909338306.

REDDY, William, The Navigation of feeling: a framework for the history of emotions, Cambridge, Cambridge University Press, 2001, https://doi.org/10.1017/CBO9780511512001.

RODRÍGUEZ-LÓPEZ, Carolina, “El franquismo como régimen emocional: la experiencia de los exiliados españoles”, Investigaciones Históricas, época moderna y contemporánea, 43 (2023), https://doi.org/10.24197/ihemc.43.2023.236-265.

RODRÍGUEZ-LÓPEZ, Carolina, y VENTURA HERRANZ, Daniel, “De exilios y emociones”, Cuadernos de Historia Contemporánea, 36 (2014), https://doi.org/10.5209/rev_CHCO.2014.v36.46684).

ROSENWEIN, Barbara, “Worrying about emotions in History”, American Historical Review, 107-3 (2002), https://doi.org/10.1086/532498.

ROSENWEIN, Barbara, Emotional Communities in the Early Middle Ages, Nueva York, Ithaca, 2006.

SALAZAR PARREÑAS, Rhacel, “Mothering from a distance: gender, emotions and intergenerational relations in filipino transnational families”, Feminist Studies, 27-2 (2001), https://doi.org/10.2307/3178765.

SCHEER, Monique, “Are emotions a kind of practice (and is that what makes them have a history)? A bourdieuian approach to understanding emotion”, History and Theory, 51 (2012), https://doi.org/10.1111/j.1468-2303.2012.00621.x.

SKLAIR, Leslie, “Transnational practices and the analysis of the global system”, ESRC Transnational Communities Programme Working Paper, 4 (1998).

SKRBIS, Zlatko, “Transnational families: theorising migration, emotions and belonging”, Journal of Intercultural Studies, 29/3 (2008), https://doi.org/10.1080/07256860802169188.

SMELSER, Neil J., “The rational and the ambivalent in the social sciences”, American Sociological Review, 63 (1998), https://doi.org/10.2307/2657473.

SOLOMON, Robert C., The passions: emotions and the meaning of life, Indianapolis, Hackett, 1993; Brian MASSUMI, “The autonomy of affect”, Cultural Critique, 31 (1995).

SOLOMON, Robert C., True to our feelings: what our emotions are really telling us, Oxford, Oxford University Press, 2007, https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780195368536.001.0001.

SORONELLAS MASDEU, Montserrat, “Familia, migraciones y desarrollo”, en SORONELLAS MASDEU, Montserrat, (coord.), Familias en la migración. Emociones, solidaridades y obligaciones en el espacio transnacional, Barcelona, Icaria, 2010.

STEARNS, Peter N., y STEARNS, Carol Z., “Emotionology: clarifying the history of emotions and emotional standards”, American Historical Review, 90/4 (1985), https://doi.org/10.2307/1858841.

SVASEK, Maruska, (ed.), Moving subjects, moving objects: transnationalism, cultural production and emotions, Oxford, Berghahn, 2012.

SVASEK, Maruska, “On the move: emotions and human mobility”, Journal of Ethnic and Migration Studies, 36/6 (2010), https://doi.org/10.1080/13691831003643322.

SWIDLER, Ann, “Culture in action: symbols and strategies”, American Sociological Review, 51-2, 1986, https://doi.org/10.2307/2095521.

THELEN, David, “The Nation and beyond: transnational perspectives on United States history”, The Journal of American History, 86 (3) (1999), https://doi.org/10.2307/2568601.

THOMAS, William, y ZNANIECKI, Florian, The polish peasant in Europe and America: a classic work in immigration history, Urbana, University of Illinois Press, 1996.

TUR, Bruno, “Estereotipos y representaciones sobre la inmigración española en Francia”, en GRUPO DE COMUNICACIÓN DE GALICIA EN EL MUNDO (ed.), Un siglo de inmigración española en Francia, Pontevedra, [autores], 2009.

WALLACH SCOTT, Joan, “Fantasy echo: history and the construction of identity”, Critical Inquiry, 27/2 (2001), https://doi.org/10.1086/449009.

WHITEHOUSE, Harvey, “Emotion, memory, and religious rituals: an assessment of two theories”, en MILTON, Kay, y SVASEK, Maruska, (eds.), Mixed emotions: anthropological studies of feeling, Oxford, Berg, 2005, https://doi.org/10.4324/9781003135470-6.

ZEMON DAVIS, Natalie, “Un mundo al revés: las mujeres en el poder”, en NASH, Mary, y AMELANG, James S., Historia y género. Las mujeres en la Europa moderna y contemporánea, Valencia, Institució Alfons el Magnánim, 1990.