Els judicis de kussanga. Canibalisme i govern colonial francés al sud de Senegal (1926-1928)

Article Sidebar

Les estrelles de la UE sobrevolen una protesta a la Naval de Xixon el 1985
PDF (Castellano)

Main Article Content

Eric Garcia-Moral
Universitat Pompeu Fabra
https://orcid.org/0000-0002-2480-4383

Aquest article pretén analitzar una sèrie de judicis per antropofàgia que van tenir lloc entre 1926 i 1928 a la regió del Baix Casamance, al Senegal. Es tracta d'un dels processos més extensos de la història colonial del Senegal, amb més de 180 persones detingudes i 23 judicis diferents. Els judicis van tenir lloc en un moment crucial per a l'establiment del règim colonial, poc després de la sistematització de la prefectura colonial a la regió. A través de fonts arxivístiques i orals, demostrarem que els judicis no sols van ser una eina utilitzada per l'administració francesa i els caps provincials, cantonals i de poble contra les autoritats religioses locals, sinó que també va formar part d'un procés més complex on van participar altres sectors de la població que van aprofitar els judicis per a dirimir rivalitats locals.

Paraules clau
Senegal, Casamance, Colonització, Prefectutra, Canibalisme

Article Details

Com citar
Garcia-Moral, Eric. «Els judicis de kussanga. Canibalisme i govern colonial francés al sud de Senegal (1926-1928)». Rubrica contemporanea, 2024, vol.VOL 13, núm. 26, p. 185-04, doi:10.5565/rev/rubrica.330.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Eric Garcia-Moral, 2024


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Eric Garcia-Moral, Universitat Pompeu Fabra

Investigador postdoctoral Margarita Salas, Universitat Pompeu Fabra.

Darreres publicacions:

Eric Garcia-Moral, “‘Féticheurs’, católicos y musulmanes. Religión y administración colonial en la consolidación de la jefatura de cantón en la Baja Casamance, Senegal (1922-1938)”, Illes i Imperis (en premsa).

Eric Garcia-Moral, “Casamance separatism (Senegal)” a Timothy Stapleton (ed.), Modern African Conflicts: An Encyclopedia of Civil Wars, Revolutions, and Terrorism, Santa Barbara, ABC-CLIO, 2022, pp. 71-73. 

Eric Garcia-Moral, “La importancia de las fuentes orales en la reconstrucción de la historia colonial. El caso de la orilla sur de la Baja Casamance en Senegal”, a Pablo Arconada Ledesma y otros (eds.), Nuevas aproximaciones a las realidades africanas y sus diásporas, Valladolid, Universidad de Valladolid, 2022, pp. 55-68.

Eric Garcia-Moral, “Blaise Diagne: French Parliamentarian from Senegal”, a J. M. Fradera, T. Segura y J. M. Portillo (eds.), Unexpected Voices in Imperial Parliaments, Londres, Bloomsbury, 2021, pp. 231-261.

Eric Garcia-Moral,“Jefes e intérpretes: el rol de los intermediarios africanos en época colonial”, a Africaye (ed.), Brújulas sobre África. Miradas para desaprender la región subsahariana, Madrid, Catarata, 2020.

Referències

ARCHIVE DE LA MISSION D’OUSSOUYE.

ARCHIVES GÉNÉRALES DE LA CONGRÉGATION DU SAINT-ESPRIT.

ARCHIVES NATIONALES DU SÉNEGAL.

ARENS, William, The Man-eating Myth: Anthropology and Anthropophagy, New York, Oxford University Press, 1979.

AU, Sokhieng, “Cutting the Flesh: Surgery, Autopsy and Cannibalism in the Belgian Congo”, Medical History, 61/2 (2017), https://doi.org/10.1017/mdh.2017.5.

AWENENGO DALBERTO, Séverine, “Les Joola, la Casamance et l’état (1890-2004): L’Identisation joola au Sénégal”, unpublished PhD thesis, Université de Paris, 2005.

BARKER, Francis; HULME, Peter, and IVERSEN, Margaret (eds.), Cannibalism and the Colonial World, Cambridge, Cambridge University Press, 1998.

BAUM, Robert M., “Crimes of the Dream World: French Trials of Diola Witches in Colonial Senegal”, The International Journal of African Historical Studies, 37/2 (2004), https://doi.org/10.2307/4129007.

BAUM, Robert M., Shrines of the Slave Trade: Diola Religion and Society in Precolonial Senegambia, New York, Oxford University Press, 1999.

BAUM, Robert M., West Africa’s Women of God: Alinsitoué and the Diola Prophetic Tradition, Bloomington, Indiana University Press, 2016.

BENOIST, Joseph-Roger de, Histoire de l’Église catholique au Sénégal. Du milieu du XVe siècle à l’aube du troisième millénaire, Paris, Karthala, 2008.

CONKLIN, Alice L., “Democracy Rediscovered: Civilization through Association in French West Africa (1914–1930)”, Cahiers d’études africains, 37/145 (1997), https://doi.org/10.3406/cea.1997.1988.

CONKLIN, Beth A., “Consuming Images: Representations of Cannibalism on the Amazon Frontier”, Anthropological Quarterly, 70/2 (1997), https://doi.org/10.2307/3317507.

GARCIA-MORAL, Eric, “Blaise Diagne: French parliamentarian from Senegal”, in FRADERA, Josep M.; PORTILLO, José María, and SEGURA-GARCIA, Teresa (eds.), Unexpected Voices in Imperial Parliaments, London, Bloomsbury, 2021.

GARCIA-MORAL, Eric, “Dinámicas del poder local en un contexto colonial. El caso de los jefes de la Baja Casamance durante la colonización francesa (1851–1948)”, unpublished PhD thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2021.

GARCIA-MORAL, Eric, “Féticheurs, católicos y musulmanes. Religión y administración colonial en la consolidación de la jefatura de cantón en la Baja Casamance, Senegal (1922-1938)”, Illes i Imperis, 25 (2023).

HOMET, Marcel, “Chez les sorciers et les mangeurs d’hommes”, Le Matin, 1938.

HULME, Peter, Colonial Encounters. Europe and the native Caribbean, 1492-1797, London and New York, Methuen, 1986.

KIM, David D., “Scandals of Translation: Cannibalism and the Limits of Colonial Authority in the Trial of Iringa (1908)”, German Studies Review, 34/1 (2011).

MANGA, Jean-Baptiste, “Une monarchie dans un État postcolonial: anthropologie de la royauté à Oussouye (Casamance/Sénégal)”, unpublished PhD thesis, Paris, EHESS, 2015.

MARK, Peter, A Cultural, Economic and Religious History of the Basse Casamance since 1500, Stuttgart, Franz Steiner Verlag, 1985.

MÉGUELLE, Philippe, Chefferie coloniale et égalitarisme diola: les difficultés de la politique indigène de la France en Basse-Casamance (Sénégal), 1828–1923, Paris, L’Harmattan, 2013.

MUÑOZ, Celeste, “La ley contra la costumbre. Segregación, asimilación jurídica y castigo en la Guinea española bajo el franquismo (1936-1959)”, unpublished PhD thesis, Universitat de Barcelona, 2020.

PERRIGAULT, Jean, “Chez les derniers rois féticheurs”, Le Matin, Paris, 1934.

ROCHE, Christian, Histoire de la Casamance. Conquête et résistance: 1850–1920, Paris, Karthala, 1985.

TOMÀS, Jordi, “¿Un rey sagrado en el siglo XXI? La realeza joola de Oussouye revisitada”, Cadernos de Estudos Africanos, 16/17 (2009), https://doi.org/10.4000/cea.185.

TOMÀS, Jordi, “La identitat étnica entre els joola d’Oussouye (Húluf, Bubahum áai)”, unpublished PhD thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2005.

VALTAUD, M. R., “Au pays des sorciers. La Casamance”, Les Annales coloniales: revue mensuelle illustrée, 1 (Jan. 1931).

ZUCARELLI, François, “De la chefferie traditionnelle au canton: évolution du canton colonial au Sénégal, 1855–1960”, Cahiers d’études africains, 50 (1973), https://doi.org/10.3406/cea.1973.2710.