"Els qui van parlar". La delació catalana del complot de Prats de Molló

Article Sidebar

L’espai atlàntic de començaments del segle XIX representat com un puzzle
PDF (Castellano)

Main Article Content

Joan Esculies Serrat
Membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) de la UPF
https://orcid.org/0000-0003-1981-869X

L'article aporta nova informació sobre la desarticulació del complot de Prats de Molló del novembre de 1926. A partir de documentació procedent dels Arxius Nacionals francesos i de l'Arxiu Nacional de Catalunya, la recerca detalla una delació involuntària al començament d'aquest any d'un grup de membres del propi Estat Català. El moviment de Francesc Macià pretenia envair Catalunya amb un contingent de catalans i italians, alliberar-la de la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República catalana. L'article demostra que, al marge d'altres informacions recaptades pels governs d'Espanya i França, van ser les confessions innocents d'un grapat de joves separatistes les que van exposar amb major claredat a la República francesa els propòsits macianistes, i que, per tant, van ser membres del mateix Estat Català els qui van contribuir a delatar el seu objectiu militar, al marge d'espies o agents infiltrats.

Paraules clau
Francesc Macià, Estat Català, Prats de Molló, Separatisme, Catalanisme, Primo de Rivera

Article Details

Com citar
Esculies Serrat, Joan. «“Els qui van parlar”. La delació catalana del complot de Prats de Molló». Rubrica contemporanea, 2023, vol.VOL 12, núm. 25, p. 187-0, doi:10.5565/rev/rubrica.331.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Joan Esculies Serrat, 2023


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Joan Esculies Serrat, Membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) de la UPF

Joan Esculies Serrat (Manresa, 1976) és professor de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i de la Universitat Oberta de Catalunya. Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i Master of *ciences en Nacionalisme i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de la Universitat de Londres. És especialista en l'estudi del nacionalisme català. Ha publicat articles sobre els orígens, evolució, organitzacions i protagonistes del separatisme català de la primera meitat de segle XX. Més informació a www.joanesculies.com

Referències

ALAVEDRA, Joan, Francesc Macià. El camí cap a la presidencia de la Generalitat 1859-1926, Barcelona, Curial, 1993.

ARCHIVES NATIONALES DE FRANCE, Pierrefitte-sur-Seine, (fondo Moscú, expedientes Roc Boronat, Pere Caballé Munill, Eudald Carbonell Riera, Artur Corominas Macià, Josep Esparch, Juli Figueras Moret, Joan Gual Teixidor, Joaquim Núñez Roig y Benito Samper).

ARCHIVO MONTSERRAT TARRADELLAS I MACIÀ, Poblet, (correspondencia Josep Tarradellas).

ARCHIVO NACIONAL DE CATALUNYA, Sant Cugat del Vallès, (fondo Francesc Macià).

AYMAMÍ, Lluís, Macià. Trenta anys de política catalanista. Apunts per a una biografia, Barcelona, Llibreria Catalònia, 1933.

BARAS, Montserrat, Acció Catalana (1922-1936) , Barcelona, Curial, 1984.

Campana de Gràcia, La, 1922.

CARDONA, Daniel, Res de nou al Pirineu, Barcelona, Nosaltres Sols, 1933.

CARNER-RIBALTA, Josep y FABREGAT, Ramon, Macià. La seva actuación a l’estranger, Barcelona, Lletra Viva Llibres, 1978.

CARNER-RIBALTA, Josep, El complot de Prats de Molló, Barcelona, Rafael Dalmau editor, 1987.

CASALS, Josep y ARRUFAT, Ramon, Catalunya poble dissortat. La veritat d’uns fets de 7 anys d’actuació catalanista, Barcelona, J. Vila Impressor, 1933.

CASASSAS, Jordi, et al., Els fets del Cu-Cut!, cent anys després, Barcelona, Centre d’Història Contemporània de Catalunya, 2006.

CATTINI, Giovanni C., El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana, Barcelona, Ara Llibres, 2009.

CATTINI, Giovanni C., L’aixecament de Prats de Molló. 4 de novembre de 1926, Barcelona, Rosa dels Vents, 2021.

CATTINI, Giovanni C., Nel nome di Garibaldi. Irivoluzionari catalani, i nipoti del Generale e la polizia di Mussolini (1923-1926) , Pisa, BFS Edizioni, 2010.

CRAI, BIBLIOTECA DEL PABELLÓN DE LA REPÚBLICA, Barcelona, (fondo Josep Marlès).

CRUELLS, Manuel, Francesc Macià, Barcelona, Editorial Bruguera, 1971.

Diluvio, El, 1922.

ESCULIES, Joan, “1924: el mogut estiu de Macià a la Costa Blava”, El País (Quadern) , 26-6-2020, pp.1-3.

ESCULIES, Joan, Josep Fontbernat, conseller de Tarradellas, Barcelona, Fundació Josep Irla, 2017.

Estat Català, L’,1922, 1923.

ESTAT CATALÀ, La Catalogne rebelle. Estat Català, París, Agence Mondiale de Librairie, 1927.

Éveil catalán, L’, 1926.

FAURA, Ricard, El complot de Prats de Molló, Barcelona, El Llamp, 1991.

FONTBERNAT, Josep, La batalla de Prats de Molló, Barcelona, Proa, 1930.

GARIBALDI, Ricciotti, De la cárcel de la Santé al tribunal de la conciencia humana, La Habana, Imprenta y Papelería de Rambla, 1927.

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, “Emigración e Insurgencia. El catalanismo radical entre Francia y España (1922-1931)”, en CANAL, Jordi; CHARLON, Anne, y PIGENET, Phryné (eds.), Les exils catalans en France, París, Université Paris-Sorbonne, 2005

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, El máuser y el sufragio. Orden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración (1917-1931), Madrid, CSIC, 1999.

Intransigent, L’. Setmanari Nacionalista d’Esquerra, 1922.

JARDÍ, Enric, Francesc Macià. El camí de la llibertat (1905-1931) , Barcelona, Aymà, 1977.

MASERAS, Alfons, Francesc Macià, Barcelona, Llibreria Catalonia, sf.

Matin, Le, 1926.

MIRÓ, Climent, “Estat Català a Andorra. Els homes de l’Exèrcit de Catalunya als Cortals d’Encamp”, Societat Andorrana de Ciències, 6-7 (2015).

MOLAS, Isidre, “Federació Democràtica Nacionalista (1919-1923)”, Recerques: història, economia, cultura, 4, (1974), pp.137-153.

ROIG I ROSICH, Josep Maria, (ed.), Francesc Macià: Polític, teòric, agitador. Documents (1907-1931) , Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2010.

ROIG I ROSICH, Josep Maria, Francesc Macià. De militar espanyol a independentista català (1907-1923) , Barcelona, L’Esfera dels llibres, 2006.

RUBÍ, Gemma y ESPINET, Francesc, Solidaritat Catalana i Espanya (1905-1909) , Barcelona, Editorial Base, 2008.

SARDÀ, Zeneida, Francesc Macià en la intimitat. El President vist per la seva filla Maria, Lleida, Pagès editors, 2012.

TONA NADALMAI, Abelard, Qui va parlar? Prats de Molló: els fets, els homes, Barcelona, El Llamp, 1984.

UCELAY-DA CAL, Enric y ESCULIES, Joan, Macià al país dels soviets, Barcelona, Edicions de 1984, 2015.

UCELAY-DA CAL, Enric, “El nacionalisme radical català i la resistencia a la Dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931”, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1983.

UCELAY-DA CAL, Enric, “Estat Català: The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism (1919-1933)”, tesis doctoral, Columbia University, 1979.

UCELAY-DA CAL, Enric, Francesc Macià. Una vida en imatges, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1984

Veu de Catalunya, La, 1922.

VIUSÀ, Manuel, Francesc Macià. President de Catalunya, París, Som, 1968.

XURIGUERA, Ramon, Els exiliats acusen, Badalona, Proa, 1930.