Un mal necessari? La violència política en l'univers simbòlic dels comunistes ortodoxos

Article Sidebar

Clamor contra la llei de l’embut
PDF (Castellano)

Main Article Content

Eduardo Abad García
https://orcid.org/0000-0003-2748-5573

El progressiu canvi de rumb esdevingut al PCE/PSUC des de finals dels anys 1960 acabaria provocant una notable crisi identitària de la qual sortiria una nova tendència política: els comunistes ortodoxos, un corrent que es va construir al llarg de tres onades de dissidència durant els anys 70 i 80. Aquests comunistes van formar els seus propis partits amb una estètica aparentment més radicalitzada que la del comunisme oficial. Tanmateix, aquestes organitzacions van mantenir una relació ambivalent amb la qüestió de l'acció armada. Aquest article es proposa realitzar un repàs de l'evolució de les narratives existents en aquest corrent sobre l'acció revolucionària i el paper de la violència al seu imaginari col·lectiu. Per aconseguir aquest objectiu es parteix dels principis metodològics de la història social i cultural que, gràcies a la inestimable aportació de diverses fonts, permeten reconstruir les contradictòries relacions d'aquests militants amb aquesta qüestió.

Paraules clau
Comunisme, dissidència ortodoxa, PCE, PSUC, violencia política

Article Details

Com citar
Abad García, Eduardo. «Un mal necessari? La violència política en l’univers simbòlic dels comunistes ortodoxos». Rubrica contemporanea, 2023, vol.VOL 12, núm. 24, p. 199-18, doi:10.5565/rev/rubrica.314.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Eduardo Abad García, 2023


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Eduardo Abad García

Eduardo Abad García és investigador a la Universitat Autònoma de Barcelona mitjançant un contracte postdoctoral Margarita Salas de la Universitat d'Oviedo finançat amb els fons Next Generatión de la Unió Europea. S'ha especialitzat en la Història social i cultural de la militància comunista, la memòria col·lectiva i la violència política. Es va doctorar amb menció internacional en història contemporània per la Universitat d'Oviedo finançat pel programa per a la formació en recerca i docència Severo Ochoa del Principat d'Astúries. Durant els últims anys ha realitzat estades de recerca en les universitats de Cadis, Lisboa, Porto i Oxford. A més, ha participat en diversos projectes de recerca i congressos internacionals. S'ha aproximat a la història sociocultural del comunisme a Espanya en diversos treballs recents publicats en revistes d'impacte com ara Labor History (2023), Twentieth Century Communism (2022) o Ayer (2022). Així mateix, ha publicat recentment el llibre A Contracorriente. Las disidencias ortodoxas en el comunismo español (1968-1989) (PUV, 2022).

Referències

ABAD GARCÍA Eduardo, A contracorriente. Las disidencias ortodoxas en el comunismo español (1968-1989) , Valencia, PUV, 2022.

ABAD GARCÍA, Eduardo, “Contra el aventurerismo de izquierda, contra la claudicación de derecha. Las relaciones de los comunistas ortodoxos con el resto de la Izquierda Revolucionaria en la Transición”, en Las otras protagonistas de la Transición. Izquierda radical y movilizaciones sociales, Madrid, Fundación Salvador Seguí, 2018.

ABAD GARCÍA, Eduardo, “Vecinos y camaradas. Portugal en el imaginario colectivo de los leninistas españoles”, Ayer, 125 (1) 2022, https://doi.org/10.55509/ayer/125-2022-11.

ABAD GARCÍA, Eduardo, “Viento del este. La URSS en la cultura militante de los comunistas españoles (1917-1968)”, Hispania Nova, 19 (2021), https://doi.org/10.20318/hn.2021.5880.

APARICIO, Víctor, “La izquierda y la violencia política en la Transición española. Discursos y prácticas (1975-1982)”, tesis doctoral, Universidad del País Vasco, 2021.

ARCHIVO HISTÓRICO DEL PARTIDO COMUNISTA DE ESPAÑA (AHPCE), Fondo Radio España Independiente.

ARXIU JOSEP SERRADELL [AJS], Fons Josep Serradell

Asturias Semanal, 1977.

BORDIEU, Pierre, Raisons pratiques: Sur la théorie de l’action, París, Seuil, 1994.

CASANELLAS, Pau, “‘Hasta el fin’. Cultura revolucionaria y práctica armada en la crisis del franquismo”, Ayer, 92 (2013).

CENTRO DOCUMENTAL DE LA GAVILLA VERDE (CDGV), Fondo Enrique Líster.

COMITÉ CENTRAL DEL PCE, “Por la Reconciliación Nacional. Por una solución democrática y pacífica del problema español”, junio de 1956.

CORONADO RUIZ, Carlota, y RUEDA LAFFOND, José Carlos, “España/Italia, 1975. Memoria transnacional y discursos simbólicos comunistas en la agonía del Franquismo”, Historia Actual Online, 49 (2019).

DOBRENKO, Vladimir, “Conspiracy of Peace: The Cold War, the International Peace Movement, and the Soviet Peace Campaign, 1946-1956”, tesis doctoral, London School of Economics and Political Science, 2011.

DRACHEWYCH, Oleksa, “The communist transnational? Transnational studies and the history of Comintern”, History Compass, 17 (2019), https://doi.org/10.1111/hic3.12521.

Eduardo ABAD GARCÍA, “Guardianes de los principios. Breve historia de la disidencia ortodoxa en el comunismo español (1968-1989)”, en GINARD, David (ed.), Un siglo de Comunismo en España II. Presencia social y experiencias militantes, Madrid, Akal, 2023.

ENGELS, Friedrich, Anti-Dühring: la subversión de la ciencia por el señor Eugen Dühring, Barcelona, Crítica, 1977.

Enrique Líster (1907-1982) 75 años- Una Historia, una lucha, Madrid, FJCE, 1982.

FABREGAT, Amadeu, Partits polítics al País Valencià 2, València, Eliseu Climent, 1977.

FERNÁNDEZ MONTES, Jorge Octavio, “Voces y llamamientos de la cultura por la paz. Génesis del pacifismo prosoviético de México en los albores de la Guerra Fría”, Política y cultura, 41 (2014).

GARCÍA VÁZQUEZ, Borja, “El concepto de guerra justa. Especial atención a su doctrina en la China contemporánea”, Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, 18 (2020).

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, Asalto al Poder. La violencia organizada y las ciencias sociales, Madrid, S. XXI, 2017.

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, El máuser y el sufragio. Orden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración (1917-1931) , Madrid, CSIC, 1999.

HERNÁNDEZ, Fernando, El torbellino rojo: Auge y caída del Partido Comunista de España, Barcelona, Pasado & Presente, 2022.

Hojas de discusión, 1976.

Independiente de Granada, El, 21-7-2021 https://www.elindependientedegranada.es/ciudadania/albaniles-dictadura-triple-crimen-huelga-1970-granada, (consulta: 15-2-2023).

LENIN, Obras Completas, ed. de Moscú, Progreso, 1982.

LÍSTER FORJÁN, Enrique, Así destruyó Carrillo el PCE, Barcelona, Planeta, 1983.

Lucha Juvenil, 1973

MARX, Karl, El capital, ed. de Moscú, Progreso, 1990.

Mundo Obrero, 1970, 1974, 1975, 1977.

NORA, Pierre (ed.), Les Lieux de Mémorie, París, Gallimard, 1997 (3ª)

NORA, Pierre, “L’evévénement monster”, Communications, 18 (1972), https://doi.org/10.3406/comm.1972.1272.

NORA, Pierre, “La aventura de Les lieux de memorie”, Ayer, 32 (1998).

Nuestra Bandera, 1960, 1961, 1971.

Nuevo Rumbo, 1984.

País, El, 1986, 1988, 1992.

Partit del Comunistes de Catalunya. Òrgan provisional del Comitè Central, 00000, 1982.

Paz y Desarme. Ponencias presentadas al II Encuentro del Movimiento por la paz de los Pueblos de España, Barcelona PCC, 1985.

PÉREZ GARZÓN, Juan Sisinio, “La dictadura del proletariado en la Transición. ¿En el corazón de la izquierda?, en QUIROSA-CHEYROUZE MUÑOZ, Rafael, y FERNÁNDEZ AMADOR, Mónica (coords.), Poder y Transición en España. Las instituciones políticas en el proceso democratizador, Madrid, Biblioteca Nueva, 2017.

PONS, Silvio, The Global Revolution. A History of International Communism 1917–1991, Oxford, Oxford University Press, 2012.

PRIESTLAND, David, Stalinism and the politics of mobilization. Ideas, Power and Terror in Inter-war Russia, Oxford, Oxford University Press, 2007.

Programa y estatutos del Partido Comunista Obrero Español, PCOE, 197.

Rinascita, 1973.

RUEDA LAFFOND, José Carlos, “Gigantes. Biografía heroica y cultura transnacional comunista en los años treinta”, Revista de Estudios Políticos, 195 (2022), https://doi.org/10.18042/cepc/rep.195.07.

RUEDA LAFFOND, José Carlos, Memoria Roja: Una historia cultural de la memoria comunista en España, 1936-1977, Valencia, Universitat de València, 2018.

RUIZ PANADERO, Diego, “Los usos políticos de la paz durante la Guerra Fría: Enrique Líster, la “Pax Soviética” y el Consejo Mundial de la Paz”, Brocar: Cuadernos de investigación histórica, 46 (2022), https://doi.org/10.18172/brocar.5281.

SANJURJO, Pedro, Memorias de Pedro Sanjurjo García “Pieycha”. De la lucha antifranquista al arte, Gijón, FAMYR, 2015.

SANTIDRIÁN, Víctor Manuel, “Enrique Líster: el antimilitarista que llegó a general”, Revista Universitaria de Historia Militar, 13 (2018).

SANTONI, Alessandro, “El Partido comunista italiano y el otro ‘compromesso storico’: los significados políticos de la solidaridad con Chile (1973-1977)”, Historia, 43 (julio-diciembre 2010).

Triunfo, 1979.

Unidad y lucha, 1978, 1979, 1982.

VERGNOM, Gilles, “¿Historizar el antifascismo? Retorno sobre una cuestión”, en BOSCH, Aurora, y SAZ, Ismael (eds.), Izquierdas y derechas ante el espejo. Culturas políticas en conflicto, Valencia, Tirant Humanidades, 2016.

Voz Comunista, La, 1973, 1977.

Voz gráfica, La, 1972.

VVAA, Historia de la Política exterior de la URSS, 1945-1970, Moscú, Progreso, 1974.

ZARAGOZA, Luis, Las flores y los tanques. Un regreso a la Primavera de Praga, Madrid, Cátedra, 2018.