Texts migrants: literatura anarquista en espanyol als Estats Units en l'època d'entre segles

Article Sidebar

Vaixell de paper al mar
PDF (Castellano)

Main Article Content

Susana Sueiro Seoane
UNED
https://orcid.org/0000-0002-7972-8488

Per al militant anarquista de finals del segle XIX i principis del XX, va ser essencial la lectura de texts impresos, sobretot de periòdics –atès el seu menor preu– però també de fullets i llibres, portat per la seva profunda fe en l'educació i l'estudi com a elements transformadors. Va considerar, a més, essencial, compartir allò llegit, ja fos en debats, lectures col·lectives, préstecs i circulació dels texts, que havien de passar de mà en mà. Els periòdics més importants tenien les seves pròpies biblioteques, col·leccions de texts que editaven i distribuïen, moltes vegades lluny del lloc de publicació, i que, independentment de la ciutat del món on s'imprimissin, eren molt semblants i no es componien d'un nombre excessiu. Els mateixos textos van ser llegits en traduccions a múltiples idiomes a tots els continents. En aquesta contribució, ens fixem específicament en els texts, tant doctrinals com literaris, traduïts al castellà, que van circular pels Estats Units en l'època d'entre segles, la qual cosa ens porta a parar atenció en una figura clau per la seva activitat editora: l'anarquista català emigrat a Amèrica del Nord, Pere Esteve.

Paraules clau
biblioteques, traducció, literatura, Estats Units, Pere Esteve, texts impressos

Article Details

Com citar
Sueiro Seoane, Susana. «Texts migrants: literatura anarquista en espanyol als Estats Units en l’època d’entre segles». Rubrica contemporanea, 2023, vol.VOL 12, núm. 23, p. 25-44, doi:10.5565/rev/rubrica.306.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Susana Sueiro Seoane, 2023


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Susana Sueiro Seoane, UNED

Susana Sueiro Seoane és catedràtica del Departament d'Història Contemporània de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), especialista a l'Espanya del primer terç del segle XX i en concret en la dictadura de Primo de Rivera, sobre la qual va escriure la seva tesi doctoral que es va publicar amb el títol España en el Mediterráneo. Primo de Rivera y la "cuestión marroquí" (1923-1930).
La línia de recerca amb la qual va començar la seva trajectòria investigadora va ser la política exterior d'Espanya en el període d'entreguerres i, en concret, la política mediterrània i la seva projecció africana. La política espanyola al nord d'Àfrica els anys de la Segona Mundial va ser un tema col·lateral d'interès. No sols li va interessar la pràctica de la història de la Relacions Internacionals, sinó també la reflexió teòrica i metodològica sobre aquesta subdisciplina històrica.
Sobre història del franquisme va coordinar un llibre, Fascismo y franquismo cara a cara. Una perspectiva histórica (Biblioteca Nova, 2004), i en 2007 va ser comissària d'una exposició al Círculo de Bellas Artes de Madrid sobre Publicidad y propaganda en la España de la posguerra, editora del catàleg d'aquesta exposició i autora del text inclòs en el mateix titulat “La Posguerra en imágenes, 1939-1959”.
Una altra línia de recerca va ser la història de la premsa, i en general dels mitjans de comunicació a Espanya, especialment en el trànsit de la dictadura a la democràcia. Juntament amb María Cruz Seoane, va publicar Una historia de El País y del grupo Prisa. De una aventura incierta a una gran industria cultural (Plaza yJanés, 2004).
En l'actualitat, la seva recerca està centrada en l'estudi de l'anarquisme i les seves xarxes internacionals en el trànsit del segle XIX al XX, amb especial atenció als aspectes culturals i de socialització dels obrers immigrants anarquistes que, procedents d'Europa, es van establir en diferents països d'Amèrica Llatina i els EUA.

Referències

Acracia, 1886.

ANDREU MIRALLES, Xavier, “Tambores de guerra y lágrimas de emoción. Nación y masculinidad en el primer republicanismo”, en BOSCH, Aurora, y SAZ, Ismael (coords.), Izquierdas y derechas ante el espejo: culturas políticas en conflicto, Valencia, Tirant humanidades, 2016.

AVRICH, Paul, Voces anarquistas. Historia oral del anarquismo en Estados Unidos, Madrid, Fundación Anselmo Lorenzo, 2004.

BANTMAN, Constance, Jean Grave and the Networks of French Anarchism, 1854-1939, Londres, Palgrave-Macmillan, 2021, https://doi.org/10.1007/978-3-030-66618-7

BANTMAN, Constance, y ALTENA, Bert, Reassessing the Transnational Turn. Scales of Analysis in Anarchist and Syndicalist Studies, Oakland CA, PM Press, 2017.

BRAVO-ELIZONDO, Pedro, Cultura y teatro obreros en Chile, 1900-1930 (Norte Grande) , Madrid, Michay [1986].

BREY, Gérard, “El Corsario, Semanario anarquista coruñés contra viento y marea (1890-1896)”, en PRADA RODRÍGUEZ, Julio, y RODRÍGUEZ TEIJEIRO, Domingo (eds.), Indivisa Manent. Estudos en Homenaxe a Jesús de Juana, Vigo, Editorial Galaxia, 2019.

BREY, Gérard, “Discurso sobre las mujeres, a las mujeres y de mujeres en el semanario anarquista ‘El Corsario”, A Coruña, 1890-1896”, en Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, Hommage conjoint à Brigitte Magnien et à Michel Ralle, 2020, https://doi.org/10.4000/ccec.10028.

CARR, Reg, Anarchism in France: The Case of Octave Mirbeau, Manchester, Manchester University Press, 1977, https://doi.org/10.2307/j.ctt1t88wp5.

CIVANTOS URRUTIA, Alejandro, Leer en Rojo, el libro popular antiautoritario y de izquierdas (1917-1931), Madrid, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, 2017.

Cultura Proletaria, 1913.

CUNHA, Eduardo SOUZA, “Editar a revolta: edição e circulação de impressos anarquistas em Buenos Aires (1890-1905)”, tesis de maestría, Universidade de São Paulo, 2018, https://doi.org/10.47195/19.567.

CUNHA, Eduardo SOUZA, “Fortunato Serantoni y la Librería Sociológica. El circuito editorial en la red transnacional de militancia del anarquismo”, Políticas de la Memoria, 19 (2019)

Despertar, El, 1892, 1894, 1895, 1896.

Detroit Free Press, 1908.

DÍAZ, Carlos, “Prólogo” a KROPOTKIN, Piotr, La conquista del pan, ed. de Bilbao, Zero, 1973.

GIRÓN SIERRA, Álvaro, “De redes informales e historias cruzadas. Barcelona-Buenos Aires y la gestión libertaria del conocimiento científico hacia 1900”, en ídem, HOCHADEL, Oliver, y VALLEJO, Gustavo (eds.), Saberes Trasatlánticos: Barcelona y Buenos Aires: conexiones, confluencias, comparaciones (1850-1940) , Madrid, Doce Calles, 2018.

GOYENS, Tom, Beer and Revolution: The German Anarchist Movement in New York City, 1880-1914, Urbana, University of Illinois Press, 2007.

Imparcial, El, 1901.

LITVAK, Lily, “Crimen y castigo: temática y estética del delincuente y la justicia en la obra literaria del anarquismo español (1880-1913)”, Revista Internacional de Sociología, XXXIX, 37 (enero-marzo 1981).

LITVAK, Lily, “Un teatro para un pueblo: el teatro anarquista en España, 1880-1913”, Hecho Teatral. Revista de teoría y práctica del teatro hispánico, 8 (2008).

LORENZO, Anselmo, El proletariado militante: memorias de un Internacional, vol. 2, Barcelona; Salvat, Duch y Ferré, 1923.

MAETZU, Ramiro DE, Autobiografia, Barcelona, Nadal, 1962.

MIGUELÁÑEZ MARTÍNEZ, María, “Piotr Kropotkin y la edición ácrata en América Latina”, en MAÍZ, Jordi (coord.), Kropotkin. Cien años después, Madrid, Fundación Anselmo Lorenzo, 2021.

MINTZ, Frank, “Prólogo” a KROPOTKIN, Piotr, La conquista del pan, ed. de Buenos Aires, Libros de Anarres, 2005.

OYÓN, José Luis, “La ciudad desde el consumo: Kropotkin y la Comuna anarquista de La conquista del pan”, Urban, 7 (marzo-agosto 2014).

Revista Blanca, La, 1901, 1905.

SIRVENT ROMERO, Manuel, Un militante del anarquismo español. Memorias, 1889-1948, Madrid, Fundación Anselmo Lorenzo, 2012, pp. 31-33.

Solidaridad Obrera, 1908.

STEFANO, Mariana DI, El lector libertario. Prácticas e ideologías lectoras del anarquismo argentino (1898-1915), Buenos Aires, Eudeba, 2013.

SUEIRO SEOANE, Susana, “Una biblioteca imaginada. Los libros que conformaron la conciencia ácrata en el periodo ‘glorioso’ del anarquismo (1880-1910)”, en GUARDIA, Carmen DE LA; PEYROU, Florencia, y TOBOSO, Pilar (eds.), Escribir identidades. Diálogos entre Historia y Literatura, Madrid, Síntesis, 2020.

SUEIRO SEOANE, Susana, El anarquista errante. La aventura trasatlántica del tipógrafo Pedro Esteve, Madrid, Marcial Pons, 2023.

SURIANO, Juan, Anarquistas. Cultura y política libertaria en Buenos Aires, 1890-1910, Buenos Aires, Manantial, 2004.

Tierra y Libertad, 1903.

TURCATO, Davide, “Italian Anarchism as a Transnational Movement, 1885-1915”, International Review of Social History, 52/3 (2007), https://doi.org/10.1017/S0020859007003057.