El Ministeri d'Afers Exteriors espanyol davant la internacionalització de la "descolonització de Canàries" pel MPAIAC

Article Sidebar

Vaixell de paper al mar
PDF (Castellano)

Main Article Content

José Luis Rodríguez Jiménez
Universidad Rey Juan Carlos
https://orcid.org/0000-0002-9793-3012

Aquest article estudia l'anàlisi realitzada pel Ministeri d'Afers Exteriors espanyol (MAE) del nacionalista canari Antonio Cubillo, i el seu Moviment per a la Independència i Autodeterminación de l'Arxipèlag Canari (MPAIAC), així com del com i perquè del suport prestat a aquest pel Govern d'Algèria. L'objectiu és conèixer quina importància va concedir el MAE a aquestes dues qüestions i quines mesures va emprar per neutralitzar-ne els efectes. El període estudiat és 1964-1975, anterior a la transformació del MPAIAC en una organització terrorista. Aquesta recerca aprofundeix en el coneixement de la rellevància concedida pel MAE a la internacionalització de la descolonització de Canàries, i mostra que el van preocupar altres temes agitats pel MPAIAC, que són Guinea Equatorial, Sàhara Occidental i Gibraltar. Les fonts utilitzades són bibliogràfiques i arxivístiques: documentació diplomàtica espanyola: Fons del MAE a l'Arxiu General de l'Administració i Fons Castiella a la Reial Acadèmia de la Història.

Paraules clau
MPAIAC, Cubillo, diplomàcia espanyola, Algèria, Sahara, Organització per a la Unitat Africana (OUA)

Article Details

Com citar
Rodríguez Jiménez, José Luis. «El Ministeri d’Afers Exteriors espanyol davant la internacionalització de la “descolonització de Canàries” pel MPAIAC». Rubrica contemporanea, 2023, vol.VOL 12, núm. 23, p. 273-92, doi:10.5565/rev/rubrica.318.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) José Luis Rodríguez Jiménez, 2023


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

José Luis Rodríguez Jiménez, Universidad Rey Juan Carlos

José Luis Rodríguez Jiménez
jose.rodriguez@urjc.es

Professor Titular d'Història Contemporània
Universidad Rey Juan Carlos

Obres recents:

-Agonía, traición, huida. El final del Sahara español, Barcelona, Crítica, 2015.

-“El golpe de Estado contra Macías en marzo de 1969: ¿Intervención española o conflicto interno guineano?”, Historia Actual Online, 43 (2017), pp. 35-57.

-Terroristas solitarios y comunidades en línea. La nueva amenaza de la extrema derecha violenta, Informe del Centro Memorial de las Víctimas del Terrorismo, 12 (2022).

-“Léon Degrelle. Del silencio a la negación del Holocausto”, Thémata. Revista de Filosofía, 65 (2022), pp. 158-180.

“El general Salan en Madrid, camino de Argelia: En torno a la colaboración española con la OAS”, Revista Universitaria de Historia Militar, 23 (2022), pp. 111-135.

Referències

ALGORA, María D., “Argelia en la política exterior del Régimen de Franco: continuidad o ruptura en la tradicional amistad hispano-árabe”, en PEREIRA, Juan Carlos (dir.), Del aislamiento a la apertura: la política exterior de España durante el franquismo, Universidad de Burgos, 2006.

ARCONADA, Pablo; REGUERO, Itziar, y GARCÍA, César, “La africanidad de las islas Canarias: del debate internacional a la reacción en España (1956-1981)”, Pasado y Memoria, 18 (2019).

ARCHIVO GENERAL DE LA ADMINISTRACIÓN, Fondo Exteriores.

BARRENECHEA, Eduardo, Objetivo Canarias (Cubillo al desnudo), Barcelona, Dopesa, 1978.

CABRERA, Miguel A., y LÓPEZ, Zebensuí, “Antonio Cubillo: De la oposición al franquismo al independentismo africanista canario”, en NÚÑEZ, Xosé M., y MOLINA, Fernando, Los heterodoxos de la patria. Biografías de nacionalistas atípicos en la España del siglo XX, Granada, Comares, 2011.

COLA, Julio, “Las islas Canarias y los acuerdos de la OUA”, Revista de Política Internacional, 5 (1978).

FERNÁNDEZ, Gaizka, “Matar por la patria. Nacionalismo radical y violencia terrorista en España (1975-2016)”, en SEPÚLVEDA, Isidro, Nación y nacionalismos en la España de las autonomías, Madrid, Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, 2018.

FRAILE, Pedro, Cubillo algo más que una anécdota, Las Palmas de Gran Canaria, Graficán, 1978.

GARCÍA-LÁZARO, Néstor, y LÓPEZ, Zebensuí, “Canarias Libre: los orígenes del nacionalismo canario en el interior de las islas (1960-1965)”, Cuadernos de Historia Contemporánea, 35 (2013), https://doi.org/10.5209/rev_CHCO.2013.v35.42656.

GARÍ HAYEK, Domingo, Historia del nacionalismo canario. Historia de las ideas y de la estrategia política del nacionalismo canario en el siglo XX, Santa Cruz de Tenerife-Las Palmas de Gran Canaria, Benchomo, 1992.

GARÍ, Domingo, “Canarias: Nacionalistas y comunistas contra la dictadura franquista (1959-1963). La visión de los protagonistas”, Historia Actual Online, 33 (2014).

GARÍ, Domingo, Historia del movimiento Canarias Libre, 1960-1962, Las Palmas de Gran Canaria, Benchomo, 1990.

GARÍ, Domingo, La ONU, Canarias y las descolonizaciones africanas, Santa Cruz de Tenerife, Idea, 2013.

GILLESPIE, Richard, “España y el Magreb: una vía posible de política regional”, en ídem, RODRIGO, Fernando, y STORY, Jonathan (eds.), Las relaciones exteriores de la España democrática, Madrid, Alianza, 1995.

HERNÁNDEZ, Fernando, “Entre la vieja y la nueva izquierda armada: de la unión de combatientes españoles al movimiento por la III República”, Espacio, Tiempo y Forma, Historia Contemporánea, 17 (2005), https://doi.org/10.5944/etfv.17.2005.3117.

MARTÍN, Eloy, y PICH, Josep (eds.), La guerra de independencia de Argelia y sus repercusiones en España, Barcelona, Bellaterra, 2018.

NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manoel, “Nuevos y viejos nacionalismos: la cuestión territorial en el tardofranquismo, 1959-1975”, Ayer, 68 (2007).

OREJA, Marcelino, Memoria y esperanza. Relatos de una vida, Madrid, La Esfera de los Libros, 2011.

País, El, 1978.

POMARES, Francisco, y PÉREZ, José Miguel, “La guerra de las pulgas: propaganda armada, caudillismo y delación en el MPAIAC. La misión de Antonio Cubillo en la independencia de Canarias”, Anuario de Estudios Atlánticos, 63 (2017).

PORTILLO, Juan Mª, El papel del gas en las relaciones hispano-argelinas (1970-1985) , Madrid, Universidad Complutense, 2000.

REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, Fondo Castiella.

RODRÍGUEZ, José Luis, “El general Salan en Madrid, camino de Argelia: En torno a la colaboración española con la OAS”, Revista Universitaria de Historia Militar, 23 (2022).

RODRÍGUEZ, José Luis, Agonía, traición, huida. El final del Sahara español, Barcelona, Crítica, 2015.

THIEUX, Laurence, “España y la crisis argelina”, en LÓPEZ y HERNANDO DE LARRAMENDI, España, el Mediterráneo y el mundo arabomusulmán.

UTRERA, Federico, Canarias, secreto de Estado. Episodios inéditos de la transición política y militar en las islas, Majadahonda, Mateos López, 1996.

VIDAL, Manuel, “El papel de España al inicio de la guerra de Argelia (1954-1956)”, Historia Contemporánea, 2021, 66, pp. 523-556, https://doi.org/10.1387/hc.21111.

VILLAR, Francisco, La transición exterior de España. Del aislamiento a la influencia, Madrid, Marcial Pons, 2016, https://doi.org/10.2307/j.ctt20fw785.

YBARRA, Mª Concepción, “La actuación del gobierno español en la independencia de Argelia”, en LÓPEZ, Bernabé, y HERNANDO DE LARRAMENDI, Miguel (eds.), España, el Mediterráneo y el mundo arabomusulmán. Diplomacia e Historia, Barcelona, Icaria, 2010.

ZARAGOZA, Luis, “La Voz de Canarias Libre: la radio como instrumento de presión diplomática”, en BORDERÍA, Enrique; MARTÍNEZ, Francesc, y RIUS, Inmaculada (coords.), Política y comunicación en la historia contemporánea, Madrid, Fragua, 20105.