"Jo tota soleta i ell a Alemanya». La dona del món rural andalús i extremeny davant l'emigració masculina durant el franquisme (1955–1975)

Main Article Content

Teresa Ortega López

A la història d'Espanya, els anys seixanta del segle XX són els anys del desenvolupamentisme i del creixement de les ciutats. El nostre propòsit amb aquest article ha estat mirar el desenvolupament franquista, però no des de la ciutat. Ho hem fet des del món rural, des del fenomen de l'emigració i des de la història de les dones, però no de les que se'n van anar, sinó de les dones que s'hi van quedar. L'article, posant-se en testimonis inèdits i en documentació nova procedent dels arxius locals, sosté que la realitat de l'emigració masculina va contribuir a modificar els rols i les responsabilitats assumides per les dones del món rural andalús i extremeny. L'absència dels seus marits, tot i que no va acabar amb la jerarquia de gènere i amb la desigualtat que caracteritzava la relació entre homes i dones, sí que les va portar a assumir nous deures addicionals i va fer que la seva faceta adquirís moltes vegades la imatge de cap de família o de sostenidores de llars. El que van assumir, el que van aprendre, el que van parlar, el que van llegir i fins i tot el que van comprar aquestes dones del rural, caracteritzades com a vídues blanques, desafia les suposicions de la seva passivitat i aïllament que sempre les han caracteritzat.

Paraules clau
emigració, franquisme, gènere, vídues blanques, dones rurals, Andalusia, Extremadura

Article Details

Com citar
Ortega López, Teresa; Santiago Díaz, Gregorio. «"Jo tota soleta i ell a Alemanya». La dona del món rural andalús i extremeny davant l’emigració masculina durant el franquisme (1955–1975)». Rubrica contemporanea, 2023, vol.VOL 12, núm. 23, p. 251-7, doi:10.5565/rev/rubrica.287.
Biografies de l'autor/a

Teresa Ortega López, Universidad de Granada

Teresa María ORTEGA LÓPEZ és doctora en Història Contemporània per la Universidad de Granada i catedrática en aquesta Universitat. Ha estat professora visitant a London School of Economics and Political Science (RU); École des Hautes Études en Sciences Sociales. Centre de Recherches Historiques de Paris; Università de Roma Tre, Universidade Grande Dourados de Brasil i Universidad Nacional de Cuyo de Mendoza de Argentina. Compta amb 4 trams de recerca nacionals (l'ultim obtingut el 2022) i 5 trams autonòmics. Les seves línies de recerca es refereixen als següents temes:

  • La Història d'Espanya –i d'Andalusia— des de la instauració del règim franquista fins a la consolidació de la democràcia en 1982, emmarcada en el camp de la història social, cultural i política. Dins d'aquesta línia, pren especial significat el món rural i agrari. El relleu i la contribució a la generació del coneixement s'han plasmat en publicacions com ara: Del Silencio a la Protesta. Granada 1936-1977. UGR, Granada. 2003; Franquismo y Posguerra en Andalucía Oriental. UGR, Granada. 2005; La España rural. Siglos XIX y XX. Comares, 2011; Andalucía y Cataluña. Dictadura y Emigración. Bellaterra, 2019, pp. 402.
  • L'autoreflexió dels historiadors sobre la seva propia professió, sobre la Història y sobre la historiografìa, per abordar l'avenç i renovació de la ciència histórica els últims quaranta anys. El relleu i la contribució a la generació del coneixement són constatades en publicacions com ara: a l'edició del llibre Por una historia global. El debate historiográfico en los últimos tiempos. UGR y UNIZAR. 2007; o en el capítol “Historia, postmodernidad, historia global. Nuevas propuestas teóricas-metodológicas para el estudio de la movilización social”, a José GÓMEZ ALEN (ed.), Historiografía, marxismo y compromiso político en España. Del franquismo a la actualidad, Akal, 2018.
  • La història de les dones i del gènere. Aquesta recerca s'emmarca l'estudi de la construcció històrica dels models i les identitats de gènere (feminitat-masculinitat), amb especial atenció a l'anàlisi dels discursos polítics, així com de la seva interiorització i adaptació per part dels subjectes individuals, i anàlisi de lae funcions i relacions entre els sexss, estratègies intel·lectuals i pràctiques socials. El relleu i la contribució a la generació de coneixement s'han plasmat en obres com ara: Feminismos y Antifeminismos. PUV, 2011; "Democratizando la democracia. Estrategias de género de las trabajadoras agrícolas españolas (1977-1990)”, Historia Agraria, 61, 2013; Jornaleras, campesinas y agricultoras. La historia agraria desde una perspectiva de género. UNIZAR, 2015; Mujeres, dones, mulleres, emakumeak. Cátedra. 2019; “Haberlas hailas”, en Campesinas en la Historia de España del siglo XX, Marcial Pons. 2021; Mujeres, género y nación en la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Sílex. 2022; Historia de las mujeres y del feminismo desde 1945. Nuevos debates, nuevos espacios, nuevas identidades. Síntesis, 2023.

Aquestes línies de recerca s'han desenvolupat amb el finançament públic de projectes de recerca (nacionals i autonòmics). Fins avui he estat IP en 5 projectes i participat en 8. En l'actualitat soc IP del Grup de Recerca d'Excel·lència HUM681 “Memòria d'Andalusia. Política, Societat i Medi Ambient en els segles XIX i XX”.

Finalment cal indicar que formo part de consells de redacció de revistes (Historia Social, Andalucía en la Historia, Vinculos) i col·leccions (Història i Memòria del Franquisme de PUV; Política i Societat en la història d'Espanya del CEP; Art i Humanitats de la UGR).

Gregorio Santiago Díaz

Doctor en Historia Contemporánea por la Universidad de Granada ("Culpa de la guerra, culpa de Franco". La hambruna española en la Andalucía Oriental rural de posguerra (1939-1953), 2022). Ha publicado libros de investigación como la Historia Local de Campotéjar (Comares, 2017), colaborado en obras colectivas y publicado artículos referentes a la hambruna española de posguerra ("Cuando el hambre no solo mata: trastorno y enfermedades alimenticias en la España de los años cuarenta" en Del Arco Blanco, Miguel Ángel (ed.) Los "años del hambre": historia y memoria de la posguerra franquista (Marcial Pons, 2020), pp.271-292 o "El hambre que mata. Mortalidad y enfermedad en la Andalucía Oriental rural del primer franquismo (1939-1953)", Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea, núm.24 (2022), pp. 267-294), la historia local ("La última llama viva de la rebelión de las Alpujarras: los "tiraores" de Campotéjar" en Ortega Chinchilla, María José y Ruiz Álvarez, Raúl (eds.) Patrimonio, cultura y turismo: claves para el desarrollo económico y demográfico de La Alpujarra (Universidad de Granada, 2021), pp. 233-250), o la historia contemporánea europea ("Ucrania. Precedentes de una Guerra Civil: el Euromaidán (Hastapenak, 2017) o "Las mujeres artífices de la Revolución Rusa: intelectuales, obreras y campesinas" (Hastapenak, 2017).

Desde 2018 es profesor de Educación Secundaria en el IES Montes Orientales de Iznalloz (Granada).

Referències

ALONSO, Pilar, Viudas de vivos. La mujer en la Galicia rural del siglo XIX y principios el XX, Madrid, Planeta, 2016.

ARCO BLANCO, Miguel Ángel DEL, “¿Se acabó la miseria? La realidad socioeconómica en los años cincuenta”, en ídem y HERNÁNDEZ BURGOS, Claudio (eds.), Esta es la España de Franco. Los años cincuenta del franquismo (1951-1959) , Zaragoza, PUZ, 2020.

ARCHIVO MUNICIPAL DE AHILLONES.

ARCHIVO MUNICIPAL DE ALMENDRAL

ARCHIVO MUNICIPAL DE BIENVENIDA.

ARCHIVO MUNICIPAL DE CAMPOTÉJAR.

ARCHIVO MUNICIPAL DE HUELMA.

ARCHIVO MUNICIPAL DE IZNALLOZ.

ARCHIVO MUNICIPAL DE LLERA.

ARCHIVO MUNICIPAL DE MARBELLA.

ARCHIVO MUNICIPAL DE MONTEJÍCAR.

ARCHIVO MUNICIPAL DE REINA.

AZAGRA ROS, Joaquín, et al., La localización de la población española sobre el territorio un siglo de cambios: un estudio basado en series homogéneas (1900-2001) , Bilbao, Fundación BBVA, 2007.

AZPIAZU, Joaquín, S. J., Amigos y enemigos del Instituto Nacional de Previsión, Madrid, Ministerio de Trabajo, Publicaciones del Instituto Nacional de Previsión, 1950.

BARCIELA, Carlos, et al., La España de Franco (1939-1975). Economía, Madrid, Síntesis, 1999.

CABANA IGLESIA, Ana, “En femenino plural. La perspectiva de género en la historia rural”, en SOTO FERNÁNDEZ, David, y LANA BERASIN, José Miguel (dirs.), Del pasado al futuro como problema: la historia agraria contemporánea española en el siglo XXI, Zaragoza, PUZ y Sociedad Española de Historia Rural, 2018.

CABANA IGLESIA, Ana; ORTEGA LÓPEZ, Teresa María, y DE DIOS FERNÁNDEZ, Eider, “Trajinar sin descanso: mantenedoras, cuidadoras y contramodelos. Un relato en femenino de la posguerra española”, Historia del presente, 38 (2021).

COBO ROMERO, Francisco, y ORTEGA LÓPEZ, Teresa María, “Hambre, desempleo y emigración. Las consecuencias sociales de la política agraria autárquica en Andalucía oriental, 1939-1975”, Hispania: Revista española de historia, vol. 64, 218 (2004).

CHACÓN, Inma, Tierra sin hombres, Madrid, Planeta, 2016.

Diario de Burgos, 1957, 1960.

DURÁN HERRERA, Antonia Mª Milagros, “Población y territorio en Extremadura. Siglos XVIII-XX”, tesis doctoral, UNED, 2005.

FERNÁNDEZ ASPERILLA, Ana Isabel, “Estrategias migratorias. Notas a partir del proceso de la emigración española en Europa (1959-2000)”, Migraciones & Exilios: Cuadernos de la Asociación para el estudio de los exilios y migraciones ibéricos contemporáneos, 1 (2000).

FERNÁNDEZ ASPERILLA, Ana Isabel, “La emigración como exportación de mano de obra: El fenómeno migratorio a Europa durante el franquismo”, Historia social, 30 (1998).

Imperio: Diario de Zamora de Falange Española de las JONS, 1961, 1962.

KAR, Anuja, et al., “Male outmigration and women's work and empowerment in agriculture: the case of Nepal and Senegal”, Washington DC, World Bank Group, 2018, http://documents.worldbank.org/curated/en/653481530195848293/Male-outmigration-and-womens-work-and-empowerment-in-agriculture-the-case-of-Nepal-and-Senegal.

LLANES DÍAZ-SALAZAR, Gaspar, “La dinámica de la población en Andalucía: transición y cambios en el siglo XX”, Boletín económico de Andalucía, 25 (1999).

MONZÓN PERDOMO, María Eugenia, ““Mujeres solas”. Luces y sombras de la emigración canaria a América (siglos XVIII-XIX)”, Anuario de Estudios Atlánticos, vol. AEA, 65 (2019).

NICOLAU, Roser, “Población, salud y actividad”, en CARRERAS, Albert, y TAFUNELL, Xavier (coords.), Estadísticas Históricas de España. Siglos XIX y XX, Bilbao, Fundación BBVA, 2005.

ORTEGA LÓPEZ, Teresa María, y CABANA IGLESIA, Ana, “Haberlas, haylas”: Campesinas en la historia de España en el siglo XX, Madrid, Marcial Pons, 2021.

ORTEGA LÓPEZ, Teresa María, y COBO ROMERO, Francisco (eds.), La España rural, siglos XIX y XX. Aspectos políticos, sociales y culturales, Granada, Comares, 2011.

PÉREZ, Ana; BARCO, Dailo, y MONTERREY, Estrella, Viudas blancas, (2012), https://sede.mcu.gob.es/CatalogoICAA/Peliculas/Detalle?Pelicula=89212#p_artistas.

PUIG VALLS, Angelina, y ORTEGA LÓPEZ, Teresa María, Andalucía y Catalunya. Dictadura y emigración, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2019, https://doi.org/10.3989/hispania.2004.v64.i218.180.

REY CASTELAO, Ofelia, El vuelo corto. Mujeres y migraciones en la Edad Moderna, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago de Compostela, 2021.

RICO GONZÁLEZ, Margarita, “La mujer y su relevancia en el proceso de desarrollo rural español”, Estudios Jurídicos de Derecho Agrario, 2003, https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/mujer_rural_tcm30-103410.pdf.

ROMÁN RUIZ, Gloria, Franquismo de carne y hueso. Entre el consentimiento y las resistencias cotidianas (1939-1975) , Valencia, PUV, 2020.

ROMO PARRA, María del Carmen, “El hogar desarrollista, un mito. Relato sobre la modernización económica en la construcción de la privacidad y la domesticidad”, Kamchatka: revista de análisis cultural, 18 (2021), https://doi.org/10.7203/KAM.18.18293.

Trabajadores españoles en Alemania, NO-DO, 1-1-1963, https://www.rtve.es/play/videos/revista-imagenes/trabajadores-espanoles-en-alemania/2852857/.

TUDELA VÁZQUEZ, Enrique, “Vidas en movimiento: migraciones a Barcelona durante el primer franquismo”, en DEL ARCO y HERNÁNDEZ BURGOS, Esta es la España de Franco. los años cincuenta del franquismo (1951-1959) .