Exèrcit i ciència transnacionals: les comissions a l'estranger dels artillers espanyols durant el regnat d'Isabel II

Article Sidebar

Vaixell de paper al mar
PDF (Castellano)

Main Article Content

Diego Cameno Mayo
Universidad Complutense de Madrid
https://orcid.org/0000-0003-1204-6236

Isabel II va inaugurar el seu regnat amb la promesa de potenciar les comissions facultatives a l'estranger. Si bé aquesta mena d'iniciatives ja havia tingut la seva importància en el passat, el Cos d'Artilleria no es va relaxar en aquest sentit amb el canvi de segle. Quan Ferran VII va recobrar el seu poder absolut, alguns artillers destacats es van veure obligats a abandonar el nostre país per motius polítics. Lluny de perdre el temps fora de les nostres fronteres, van dedicar els seus esforços a formar-se i estudiar els avanços tecnològics que estaven tenint lloc a Europa. Uns altres, per contra, van mostrar a l'estranger l'elevat nivell de l'Artilleria espanyola.
Sens dubte, aquests dos exemples són prova eloqüent de l'eficàcia d'aquesta mena de viatges que, a la llarga, redundaven en benefici no sols de l'Exèrcit espanyol sinó del propi Estat. Precisament, el treball que es presenta en aquestes línies consisteix a estudiar aquests viatges que els artillers espanyols van realitzar per diferents continents durant el segle XIX, tractant de conèixer les seves experiències, els resultats que van obtenir i la informació (i materials) que van enviar i van aplicar a Espanya.

Paraules clau
Artilleria, Ciència, comissions facultatives, viatges

Article Details

Com citar
Cameno Mayo, Diego. «Exèrcit i ciència transnacionals: les comissions a l’estranger dels artillers espanyols durant el regnat d’Isabel II». Rubrica contemporanea, 2023, vol.VOL 12, núm. 23, p. 7-23, doi:10.5565/rev/rubrica.293.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Diego Cameno Mayo, 2023


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Diego Cameno Mayo, Universidad Complutense de Madrid

Diego Cameno Mayo, graduat en Història per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i amb estudis de Màster en Història Contemporània (UCM) i en Història Militar d'Espanya (Institut Gutiérrez Mellado-*UED). Actualment és doctorand al programa d'Història Contemporània de la UCM.

És autor de diferents articles de temàtica militar, especialment de premsa i del Cos d'Artilleria:

  • “Trayectoria profesional de los generales de Artillería de Isabel II (1843-1868)”, Historia Contemporánea, 71 (2023), pp. 25-55.
  • “The Nineteenth-Century Soldier. The Professionalization of the Army”, a SÁNCHEZ, Raquel i MARTÍNEZ-VILCHES, David (eds.), Respectable Professionals. The Origins of the Liberal Professiones in Nineteenh-Century Spain, Oxford, Peter Lang, 2022, pp. 103-129, capítol escrit juntament amb Jaime Tribaldos Milla.
  • “El Grito del Ejército y La España Militar : dos ejemplos de prensa castrense”, Vínculos de Historia, 10 (2021), pp. 322-335.
  • “Un periodista militar: Antonio Vallecillo Luján y su Archivo Militar (1841-1843)”, Investigaciones históricas. Época moderna y contemporánea, 40 (2020), pp. 447-470.
Referències

ALONSO BAQUER, Miguel, “Cartografía militar española en la primera mitad del siglo XIX”, Boletín de Información del Servicio Geográfico del Ejército, 52 (1982).

ALONSO BAQUER, Miguel, Aportación militar a la cartografía española en la historia contemporánea (siglo XIX), Madrid, Universidad Complutense de Madrid, 1970.

ARCHIVO GENERAL MILITAR DE MADRID, colección Munárriz.

ARCHIVO GENERAL MILITAR DE SEGOVIA.

Boletín del Ejército, El, 1845.

CARDONA, Gabriel, El problema militar en España, Madrid, Historia 16, 1990.

COMÍN, Francisco, et al., 150 años de historia de los ferrocarriles españoles, 2 vols., Madrid, Fundación de los Ferrocarriles Españoles, 1998.

CORVISIER, André (dir.), Histoire militaire de la France, Paris, PUF, 199

Diario de las Sesiones de Cortes, 1844.

DONÉZAR, Javier María, Prim. Un destino manifiesto, Madrid, Sílex, 2016.

Gaceta de Madrid, 1853, 1855.

GIRADE, Raoul, La Société militaire dans la France contemporaine. 1815-1939, Paris, Plon, 1953.

GONZÁLEZ-POLA DE LA GRANJA, Pablo, “Perspectivas actuales de investigación sobre historia militar”, en Antonia HEREDIA HERRERA (coord.), Fuentes para la historia militar en los archivos españoles: actas VI Jornadas Nacionales de Historia Militar, Sevilla, 2000.

GOURGAUD, Gaspard, Observations sur un écrit de M. Le Général Vicomte de Préval, intitulé Du droit au commandement, par Le Général Gourgaud, París, Imprimerie Panckoucke, 1845.

HERRERO FERNÁNDEZ-QUESADA, María Dolores, “La formación de la oficialidad en el siglo XVIII”, en MARTÍNEZ RUIZ, Enrique; PI CORRALES, Magdalena de Pazzis, y TORREJÓN CHAVES, Juan (coords.), Los ejércitos y las armadas de España y Suecia en una época de cambios (1750-1870) , Cádiz, Fundación Berndt Wisdet, 2001.

HERRERO FERNÁNDEZ-QUESADA, María Dolores, Ciencia y milicia en el siglo XVIII: Tomás de Morla, artillero ilustrado, Segovia, Patronato del Alcázar, 1992.

HERRERO FERNÁNDEZ-QUESADA, María Dolores, La enseñanza militar ilustrada. El Real Colegio de Artillería de Segovia, Segovia, Academia de Artillería, 1990.

LUXÁN, Francisco de, Itinerario de un viage facultativo verificado en el continente, 2 vols., Madrid, Imp. de D. Eusebio Aguado, 1837.

MARTYKÁNOVÁ, Darina, y PAN-MONTOJO, Juan, “Between the State and the Market: Engineers in Nineteenth-Century Spain”, en SÁNCHEZ, Raquel, y MARTÍNEZ VILCHES, David (eds.), Respectable Professionals. The Origins of the Liberal Professions in Nineteenth-Century Spain, Oxford, Peter Lang, 2022.

Memorial de Artillería, 1845, 1846, 1851, 1854, 1858.

Militaire. Journal militaire universel économique, Le, 1844.

OCERÍN, Enrique DE, El mariscal de campo don Antonio de Sequera Carvajal, fundador de la Artillería egipcia, Segovia, Instituto Diego de Colmenares,1956.

PÉREZ RUIZ, Pedro Antonio, Biografía del Colegio-Academia de Artillería de Segovia, Segovia, Academia de Artillería, 1960.

Personal y Organización del Cuerpo de Artillería en 1º de enero de 1895, Madrid, Imprenta de Artillería, 1895, pp. XLVI-XLVIII.

PETITEAU, Natalie, Lendemains d’Empire. Les soldats de Napoléon dans la France du XIXe siècle, Paris, La Boutique de l’Histoire, 2003.

PRO, Juan, La construcción del Estado en España. Una historia del siglo XIX, Madrid, Alianza, 2019, p. 154.

QUIRÓS, Diego, Labor social de los hijos del Colegio/Academia de Artillería, Segovia, Patronato del Alcázar de Segovia, 2016

Roberto SUÁREZ MENÉNDEZ, Fábrica de Trubia 1794-1987. Historia y producción artística, Carreño, Centro de Escultura de Candás, 1993.

SÁNCHEZ GÓMEZ, Félix, El Arma de Artillería en el reinado de Alfonso XII, Madrid, Ministerio de Defensa, 1991, p. 103.

VIGÓN, Jorge, Un personaje español del siglo XIX, Madrid, Rialp, 1930.