Les Independències esdevingueren Emancipacions: els texts escolars del franquisme i la Història d'Amèrica, 1939-1975

Article Sidebar

El rai de pedra ibèric a partir d’un gravat antic
PDF (Castellano)

Main Article Content

Manuel Chust Calero
Universitat Jaume I
https://orcid.org/0000-0001-5679-5082
Víctor H. Silva Guijarro
https://orcid.org/0000-0002-2124-5862

Mitjançant un procés maniqueu de tergiversació i manipulació ideològica del passat, la Història Pàtria del franquisme va sintetitzar i va transformar el projecte d'Estat-nació –la Nova Espanya– i d'identitat nacional de la dictadura en un objecte d'ensenyament amb la finalitat d'inculcar en els ciutadans la consciència de pertinença a una nova nació i generar un sentiment d'adhesió, lleialtat i confiança en el nou règim. Des d'un primer instant, els ideòlegs de la dictadura van utilitzar els manuals escolars d'Història com una eina per aconseguir l'arrelament d'aquesta identitat nacional franquista encarregada de crear el Nou Home, i com una arma ideològica per a destruir tot el llegat republicà i per consegüent aconseguir aquest anhel del Caudillo de ressuscitar l'Espanya imperial de Carles I. Prenent com a referència aquesta obsessió de restaurar l'imperi colonial, en aquest treball realitzem una anàlisi històrica i historiogràfica sobre com els manuals escolars franquistes van abordar l'estudi de les causes del que ells van anomenar emancipació d'Hispanoamèrica.

Paraules clau
Texts escolars, Franquisme, identitat nacional, Estat-nació, independència d'Amèrica

Article Details

Com citar
Chust Calero, Manuel; Silva Guijarro, Víctor H. «Les Independències esdevingueren Emancipacions: els texts escolars del franquisme i la Història d’Amèrica, 1939-1975». Rubrica contemporanea, 2022, vol.VOL 11, núm. 22, p. 139-42, doi:10.5565/rev/rubrica.269.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Manuel Chust Calero, Víctor H. Silva Guijarro, 2022


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografies de l'autor/a

Manuel Chust Calero, Universitat Jaume I

Es catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad Jaume I de Castellón. Es especialista en el liberalismo doceañista y su trascendencia en América así como en los procesos históricos de las revoluciones de independencias hispanoamericanas.

Entre els seus últims llibres destaquen: Tras la guerra, la tempestad. Reformismo borbónico, liberalismo doceañista y federalismo revolucionario en México (1812-1835) (2019) juntament amb José Antonio SERRANO, i El Trienio Liberal: Revolución e independencia en la monarquía hispánica (2020), juntament amb Pedro RÚJULA.

Com a editor, entre d'altres: ¡Abajo la tiranía! América y España en revolución, 1776-1835 (2018); Los miedos sin patria. Temores revolucionarios en las independencias iberoamericanas (2019); 1821. México versus Perú (2020) i ¡Mueran las cadenas! El Trienio Liberal en América (2020).

Ha estat president de l'Associació d'Historiadors Latinoamericanistes Europeus, (AHILA) entre 2005-2008. De 2008-2018 va ser el seu editor general. Actualment és vicepresident de l'Associació Llatinoamericana d'Història (ALAHIS) i codirector de Jornades Virtuals d'Història d'Amèrica. És director del Màster “Història del Món Hispà: les Independències Iberoamericanes” en la Universitat Jaume I de Castelló.

És membre corresponsal internacional de l'Acadèmia Mexicana d'Història.

Adreça electrònica: chust@his.uji.es

Víctor H. Silva Guijarro

És graduat en Història i Màster en Història i Antropologia d'Amèrica per la Universitat Complutense de Madrid. És aspirant a títol de Doctor en Història de l'Educació i la Ciència en el programa de doctorat en Diversitat, Subjectivitat i Socialització. Estudis en Antropologia Social, Història de la Psicologia i de l'Educació de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). És investigador del Centre de Recerca RAGIS-UNED. La seva línia de recerca és la Història de l'Educació i la Ciència a l'Equador i a Espanya (ss. XIX-XX). Ha participat en congressos científics nacionals i internacionals i ha publicat capítols de llibres i articles en revistes especialitzades sobre la seva recerca en manualística escolar on ha abordat, d'una banda, un estudi del tractament sobre el procés d'Independència donat pels textos escolars equatorians del segle XIX i XX i, per un altre, l'anàlisi del liberalisme doceañista i la Independència d'Amèrica als textos escolars espanyols del franquisme.

Referències

ARENAZA LASAGABASTER, Juan José, y GASTAMINZA IBARBURU, Fermín, Historia Universal y de España. Cuarto curso del Bachillerato, Madrid, Ediciones S.M., 1965.

ASIÁN, José Luis. Elementos de Geografía Regional e Historia de España. Segundo curso de Bachillerato, Barcelona, Bosch Casa Editorial, 1941.

BERMEJO DE LA RICA, Antonio, Historia y Geografía. Segundo curso del Bachillerato, Madrid, Imprenta Helénica, 1939.

BERMEJO DE LA RICA, Antonio, y RAMOS PÉREZ, Demetrio, Los ideales del Imperio Español. Séptimo curso de Bachillerato, Madrid, Editorial Lepanto, 1944.

BOYD, Carolyn P., Historia Patria. Política, historia e identidad nacional en España: 1875-1975, Barcelona, Ediciones Pomares-Corredor, 2000.

CASTRO, José Ramón, Geografía e Historia. Quinto curso de Bachillerato, Zaragoza, Librería General, 1945.

Causas y caracteres de la Independencia Hispanoamericana: I Congreso Hispanoamericano de Historia, Madrid, Ediciones Cultura Hispánica, 1953.

CERECEDA, Feliciano, Historia del Imperio Español y de la Hispanidad, Madrid, Editorial Razón y Fe, 1946.

CERECEDA, Feliciano, Historia y Geografía de España. Quinto curso de Bachillerato, Madrid, Razón y Fe, 1943.

Compendio de Historia y Geografía de España para el examen de Estado, Madrid, Editorial Bibliográfica Española, 1951.

Curso de Historia de España, Barcelona, Ediciones Teide, 1946.

CHUST, Manuel (ed.), Las Independencias iberoamericanas en su laberinto: Controversias, cuestiones, interpretaciones, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

Di FEBO, Giuliana “Franco y el nacionalcatolicismo: la construcción del carisma religioso”, en MORADIELLOS, Enrique (ed.), Las caras de Franco. Una revisión histórica del caudillo y su régimen, Madrid, Siglo XXI de España, 2016.

ELORZA, Antonio, “Sobre la naturaleza del franquismo”, en El Franquismo: El Régimen y la Oposición: Actas de las IV Jornadas de Castilla-La Mancha sobre Investigación en Archivos: Guadalajara, 9-12 de noviembre 1999, Vol. II, Toledo, Anabad Castilla-La Mancha, 2000.

ELLWOOD, Sheelagh M., “Falange y franquismo”, en Josep Fontana (ed.), España bajo el franquismo, Barcelona, Editorial Crítica, 1986.

FOXÁ, Agustín de “América sola en el mar”, Mundo Hispánico. La revista de veintitrés países, 1 (1948), p. 12.

GARCÍA MORENTE, Manuel, Idea de la Hispanidad, Madrid, Editorial Espesa-Calpe, 1961.

GASTAMINZA, Fermín, Pedagogía marianista. Congreso pedagógico marianista, Madrid, Editorial S.M., 1988.

GÓMEZ MENDOZA, Miguel Angel, “La transposición didáctica: historia de un concepto”, Revista Latinoamericana de Estudios Educativos, 1 (2005).

LÓPEZ-OCÓN CABRERA, Leoncio “Asián Peña, José Luis”, JAE educa. Diccionario de profesores de instituto vinculados a la JAE (1907-1936),http://ceies.cchs.csic.es/?q=content/asi%C3%A1n-pe%C3%B1a-jos%C3%A9-luis.

MARÍN GELABERT, Miquel Àngel, Los historiadores españoles en el franquismo, 1948-1975. La historia local al servicio de la patria, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2004.

MARTÍNEZ TÓRTOLA, Esther, La enseñanza de la Historia en el primer bachillerato franquista (1938-1953), Madrid, Editorial Tecnos, 1996.

MORADIELLOS, Enrique, La España de Franco (1939-1975). Política y sociedad, Madrid, Editorial Síntesis, 2008.

MORENO BURRIEL, Eliseo, Depurar y castigar. Los catedráticos de Geografía e Historia en los comienzos del Estado franquista (1936-1943), Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2018.

Mundo Hispánico. La revista de veintitrés países, 1948.

PÉREZ VEJO, Tomás Nación, identidad nacional y otros mitos nacionalistas, Oviedo, Ediciones Nobel, 1999.

PUELLES BENÍTEZ, Manuel de, “La política del libro escolar. Del franquismo a la restauración democrática”, en ESCOLANO BENITO, Agustín (ed.), Historia Ilustrada del libro escolar en España. De la posguerra a la reforma educativa, Madrid, Biblioteca del Libro, 1998.

Revista Nacional de Educación, 1947.

ROJO DÍEZ, Eduardo, “…Y el padre Cereceda se quedó sin plaza en Oña”, Asociación de Estudios Onienses, Oña, 2018, https://onienses.com/articulosona.htm.

SÁNCHEZ GARCÍA, Raquel, La historia imaginada. La Guerra de la Independencia en la literatura española, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas/Ediciones Doce Calles, 2008.

SOBREQUÉS VIDAL, Santiago, Hispania. Ampliación Historia Política y Cultural de España, Barcelona, Ediciones Teide, 1947.