Lluita armada, "nova esquerra" i militàncies socials a América Latina: debats i notas de recerca des d'un estudi de cas local

Main Article Content

Nayla Pis Diez

Aquest treball té per objectiu general debatre al voltant de les formes de les militàncies de la història recent llatinoamericana i argentina, des d'una mirada, un concepte i un cas històric. D'aquesta manera, la recerca aquí abocada contempla dos aspectes. Primer, una revisió bibliogràfica entorn del concepte de nova esquerra, que també entoma un repàs pels debats i les maneres d'analitzar i comprendre la violència política en la història recent, els seus vincles amb les militàncies i processos socioculturals, polítics, també sindicals i obrers. Segon, ens aboquem a la reconstrucció del cas de les Fuerzas Armadas Peronistas - Peronismo de Base de l'Argentina, dues organitzacions creades entre 1968 i 1970, en íntima relació amb dues fites clau d'aquestes dècades: si les FAP van sorgir de la mà d'una de les primeres experiències guerrilleres realitzada en el nord argentí, el PB ho va fer en el si de l'experiència sindical denominada classista.

Paraules clau
Història recent llatinoamericana, nova esquerra, violència política, moviments socials, peronisme, classisme

Article Details

Com citar
Pis Diez, Nayla; Stavale, Mariela. «Lluita armada, “nova esquerra” i militàncies socials a América Latina: debats i notas de recerca des d’un estudi de cas local». Rubrica contemporanea, 2022, vol.VOL 11, núm. 21, p. 139-58, doi:10.5565/rev/rubrica.263.
Biografies de l'autor/a

Nayla Pis Diez, CONICET/Universidad Nacional de La Plata

Llicenciada en Sociologia per la Universitat Nacional de la Plata, especialista en Estudis Llatinoamericans per la Universitat Federal de Juiz de Fora (MG-Brasil) i doctora en Ciències Socials, també per la UNLP. És investigadora becada pel CONICET en instància postdoctoral, amb seu en l'Institut de Recerques en Humanitats i Ciències Socials (UNLP-CONICET). També, docent de les Facultats d'Humanitats i Treball Social de la UNLP i del Mestratge en Història i Memòria de la UNLP. Forma part del Comitè Organitzador de les Jornades d'Estudi i Reflexió sobre Moviment Estudiantil des de 2016 i de l'Equip de Recerca Nueva Izquierda y Pasado Reciente (FaHCE/UNLP), dirigit per María Cristina Tortti. Ha publicat nombrosos articles en revistes acadèmiques del Brasil, Xile, l'Uruguai, Espanya i França, a més de l'Argentina; i realitzat estudis post doctorals en la Universitat del País Basc.

Mariela Stavale

Llicenciada en Sociologia per la Universitat Nacional de la Plata i doctora en Ciències Socials (també per la UNLP). És investigadora becada pel CONICET en instància postdoctoral, amb seu en l'Institut de Recerques en Humanitats i Ciències Socials (*UNLP-*CONICET) de l'Equip de Recerca Nueva Izquierda y Pasado Reciente (FaHCE/UNLP), dirigit per María Cristina Tortti. Actualment, és docent de la carrera de Sociologia de la Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació (UNLP). Ha publicat articles en revistes acadèmiques nacionals i internacionals i capítols de llibre sobre temes del passat recent argentí, particularment processos de radicalització política en el si del peronisme revolucionari, durant els anys seixanta i setanta.

Referències

ACHA, Omar, “Dilemas de una violentología argentina”, en Un revisionismo histórico de izquierda y otros ensayos de política intelectual, Buenos Aires, Herramienta, 2013.

ALTAMIRANO, Carlos, Peronismo y cultura de izquierda en la Argentina. 1955-1965, Buenos Aires, Temas Grupo Editorial, 2001.

ARTARAZ, Kepa, Cuba y la nueva izquierda, Buenos Aires, Capital Intelectual, 2011.

AZCONA PASTOR, José Manuel, y RÍOS SIERRA, Jerónimo, Historia de las guerrillas en América Latina, Madrid, Los Libros de La Catarata, 2019.

BARLETTA, Ana, y LENCI, Laura, “Politización de las Ciencias Sociales en la Argentina. Incidencia de la revista Antropología 3er. Mundo 1868-1973”, Sociohistórica 8 (2001).

BEBNOWSKI, David, “Dispersión y sincronización: auge y crisis de la Nueva Izquierda en las publicaciones periódicas”, en BERGER, Stefan, y CORNELISSEN, Christoph (eds.), Culturas históricas marxistas y movimientos sociales en la Guerra Fría. Estudios de caso de Alemania, Italia y otros estados de Europa Occidental, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2021.

BONAVENA, Pablo, “El Integralismo de Córdoba frente a la Revolución Argentina durante 1966: la radicalización del catolicismo universitario”, IV Jornadas de Sociología, La Plata, 2005.

BOZZA, Alberto, “La voluntad organizada. La CGT de los Argentinos: una experiencia de radicalización sindical”, en Anuario IdHA (2009).

BOZZA, Juan Alberto, “La resignificación revolucionaria del peronismo revolucionario y sus protagonistas durante la etapa de la proscripción”, en TORTTI, M. Cristina (dir.), La nueva izquierda argentina, 1955-1976. Socialismo, peronismo y revolución, Rosario, Prohistoria, 2021.

BRENNAN, James, “El Cordobazo. El clasismo y los obreros. El contexto fabril del sindicalismo de liberación en la industria automotriz cordobesa”, Desarrollo Económico 125 (1992).

Cristianismo y Revolución, 1971.

CHAMA, Mauricio, y GONZÁLEZ CANOSA, Mora, “Politización y radicalización: reflexiones sobre los usos en la producción académica sobre la nueva izquierda en Argentina”, en TORTTI y GONZÁLEZ CANOSA, La nueva izquierda en la historia reciente argentina. Rosario, Prohistoria, 2021.

DAWYD, David, Sindicatos y política en la Argentina del Cordobazo: el peronismo entre la CGT de los Argentinos y la reorganización sindical (1968-1970), Buenos Aires, Pueblo Heredero, 2011.

DIP, Nicolás, “La nueva izquierda en la historia reciente de América Latina. Un diálogo entre Eric Zolov, Rafael Rojas, Elisa Servín, María Cristina Tortti y Aldo Marchesi”, Encripta, 4 (2020).

GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, Asalto al poder. La violencia política organizada y las ciencias sociales, Madrid, Siglo XXI, 2017.

GONZÁLEZ CANOSA, Mora, Los futuros del pasado. Marxismo, peronismo y revolución, una historia de las FAR, Buenos Aires, Prometeo, 2021.

GONZÁLEZ CANOSA, Mora, y STAVALE, Mariela, “Peronismo, izquierda y lucha armada. Balance bibliográfico y perspectivas analíticas sobre las organizaciones armadas peronistas en clave comparada”, Revista Páginas, 31 (2021), https://doi.org/10.35305/rp.v13i31.462.

GORDILLO, Mónica, Córdoba en los ’60. La experiencia del sindicalismo combativo, Córdoba, UNC, 1996.

GOSSE, Van, “A Movement of Movements: The Definition and Periodization of the New Left”, en AGNEW, Jean-Christophe, y ROSENZWEIG, Roy (eds.), A Companion to Post-1945 America, Londres, Blackwell, 2002.

GOSSE, Van, Rethinking the New Left. An Interpretative History, NuevaYork, Palgrave, 2005.

GOSSE, Van, The Movements of the New Left, 1950-1975: A Brief History with Documents, Boston, Bedford/St. Martin's, 2005.

HILB, Claudia, y LUTZKY, Daniel, La nueva izquierda argentina: 1960-1980, Buenos Aires, Centro Editor de América Latina, 1986.

LAUFER, Rodolfo, “El sindicalismo clasista en la Argentina del Cordobazo. Estrategias sindicales y radicalización política en el SMATA Córdoba, 1966-1972”, tesis de doctorado, Universidad de Buenos Aires, 2021.

LUVECCE, Cecilia, Las Fuerzas Armadas Peronistas y el Peronismo de Base, Buenos Aires, CEAL, 1992.

MARCHESI, Aldo, Hacer la Revolución, Buenos Aires, Siglo XXI, 2019.

OBERTI, Alejandra, y PITTALUGA, Roberto, “Apuntes para una discusión sobre la memoria y la política de los años 60/70 a partir de algunas intervenciones recientes”, Sociohistórica, 38 (2016).

OLLIER, Matilde, Golpe o revolución. La violencia legitimada, Argentina 1966-1973, Buenos Aires, Eduntref, 2005.

PALIERAKI, Eugenia, ¡La revolución ya viene! El MIR chileno en los años sesenta, Santiago, LOM, 2014.

PÉREZ, Eduardo, “Una aproximación a la historia de las Fuerzas Armadas Peronistas”, en DUHALDE, Eduardo L., y PÉREZ, Eduardo (comps.) De Taco Ralo a la alternativa independiente, Buenos Aires, De la Campana, 2003.

PERONISMO DE BASE, “Segundo Congreso Nacional. Documentos y Tareas”, 1973, en https://eltopoblindado.com/movimiento-obrero/peronismo-de-base/2-congreso-nacional-documento-y-tareas (última consulta, 15-4-2022).

PIS DIEZ, Nayla; MANGIANTINI, Martín, y FRIEDEMANN, Sergio, “Diálogo sobre el concepto de nueva izquierda en la historiografía argentina”, Archivos de Historia del Movimiento Obrero y la Izquierda, 18 (2021).

POZZI, Pablo, y SCHNEIDER, Alejandro, Los setentistas. Izquierda y clase obrera: 1969-1976, Buenos Aires, Eudeba, 2000.

RABOTNIKOF, Nora. “Mito político y memorias de la política”, en MUDROVIC, María Inés (ed.), Pasados en conflicto. Representación, mito y memoria. Buenos Aires, Prometeo, 2009.

RAIMUNDO, Marcelo, “Izquierda peronista, clase obrera y violencia armada: una experiencia alternativa”, Sociohistórica 15/16 (2004).

RAPOPORT, David, “Modern Terror: The Four Waves”, en CRONIN, Audrey KURTH, y LUDES, James M. (eds.), Attacking Terrorism: Elements of a Grand Strategy, Washington DC, Georgetown University Press, 2004.

REY TRISTÁN, Eduardo, La izquierda revolucionaria uruguaya, 1955-1973, Sevilla, CSIC, 2005.

REY TRISTÁN, Eduardo, y MARTÍN Alvarez, Alberto, “La dimensión transnacional de la izquierda armada”, en América Latina Hoy 80 (2018), https://doi.org/10.14201/alh201880928.

REY TRISTÁN, Eduardo, y MARTÍN Alvarez, Alberto, Revolutionary Violence and the New Left. Transnational Perspectives, Nueva York, Routledge, 2016.

REY TRISTÁN, Eduardo; ÁLVAREZ, Martín, y KRUIJT, Dirk, “Origins and evolution of the Latin American guerrilla movements”, en eadem (eds.), Latin American Guerrilla Movements. Origins, Evolution, Outcomes, Nueva York, Routledge, 2020.

ROJAS, Rafael, “El aparato cultural del imperio: C. Wright Mills, la Revolución Cubana y la Nueva Izquierda”, en Perfiles latinoamericanos, 44 (2014), https://doi.org/10.18504/pl2244-007-2014.

SIGAL, Silvia, Intelectuales y poder en la década del sesenta, Buenos Aires, Punto Sur, 1991.

SOMMIER, Isabelle, La violencia revolucionaria, Buenos Aires, Nueva Visión, 2009.

STAVALE, Mariela, “El peronismo es de los trabajadores. La corriente alternativista del peronismo revolucionario durante el tercer gobierno de Perón”, en TORTTI y GONZÁLEZ CANOSA, La nueva izquierda en la historia reciente argentina, p. 224.

STAVALE, Mariela, “Las FAP y su experiencia alternativa (1964-1979)”, tesis de licenciatura, Universidad Nacional de La Plata, 2012.

TERÁN, Oscar, Nuestros años sesentas. La formación de la nueva izquierda intelectual argentina, 1956-1966, Buenos Aires, Punto Sur, 1991.

TORRES, Osvaldo, Democracia y lucha armada. MIR y MLN-Tupamaros, Santiago, Pehuén, 2014.

TORTTI, Cristina, “Protesta social y 'nueva izquierda' en la Argentina del GAN”, en PUCCIARELLI, Alfredo (ed.), La primacía de la política. Lanusse, Perón y la Nueva Izquierda en tiempos del GAN, Buenos Aires, Eudeba, 1999.

TORTTI, M. Cristina, “Historia reciente y nueva izquierda: una revisión”, en ídem y GONZÁLEZ CANOSA, Mora (dirs.), La nueva izquierda en la historia reciente argentina. Debates conceptuales y análisis de experiencias, Rosario, Prohistoria, 2021.

ZOLOV, Eric, “Expandiendo nuestros horizontes conceptuales: el pasaje de una ‘vieja a una ‘nueva izquierda’ en América Latina en los años setenta”, Aletheia, 4 (2012).

ZOLOV, Eric, “Los 60 fueron globales”, Revista Lento, 62 (2018).