Crisi climàtica i conflicte urbanístic: la ciutat de Barcelona i el seu desenvolupament extramurs durant la part final de la Petita Edat del Gel

Main Article Content

Gerard Piera Gisbert

L'estudi de les interaccions entre condicions climàtiques adverses i processos socioeconòmics en època històrica permet detectar i analitzar, des d'un punt de vista interdisciplinari, la presència de conflictes, problemes i la presa de decisions d'administracions i grups socials. El procés d'enderrocament del perímetre defensiu de Barcelona a partir de 1854 és un cas d'estudi que permet veure com els episodis de pluges torrencials de la part final de la Petita Edat del Gel reactiven un sistema fluvial altmedieval en una trama urbana posterior que no contemplava aquest risc.
Davant l'evidència d'una situació de freqüents impactes en l'activitat urbana, es pot descriure la percepció i les reaccions de les administracions competents, les mesures que adopten i els seus efectes, des d'una simple gestió de l'emergència fins a la construcció d'un sistema de drenatge complet que substitueix l'efecte protector de les muralles medievals.

Paraules clau
Barcelona, Inundacions, Muralles, Petita Edat de Gel, Planificació urbanística

Article Details

Com citar
Piera Gisbert, Gerard et al. «Crisi climàtica i conflicte urbanístic: la ciutat de Barcelona i el seu desenvolupament extramurs durant la part final de la Petita Edat del Gel». Rubrica contemporanea, 2022, vol.VOL 11, núm. 21, p. 71-92, doi:10.5565/rev/rubrica.248.
Biografies de l'autor/a

Gerard Piera Gisbert, Universitat de Barcelona

Gerard Piera Gisbert. Barcelona, 1988.

Graduat en Història per la Universitat de Barcelona (2016). Màster en Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment cursa el Doctorat de Societat i Cultura de la Universitat de Barcelona.

La seva activitat investigadora s'ha centrat en la climatologia històrica, tot reconstruint i caracteritzant la variabilitat climàtica i els episodis meteorològics extrems a partir de fonts documentals històriques.

Mariano Barriendos

Mariano Barriendos Vallvé. Barcelona, 1963.

Doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1995). Professor agregat en el Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona des de 2007.

La seva activitat investigadora s'ha centrat en la climatologia històrica, tot reconstruint i caracteritzant la variabilitat climàtica i episodis meteorològics extrems a partir de fonts documentals històriques. El “h-index” és de 33 (WOS, 2021).

La producció científica resultant aconsegueix les 263 publicacions, entre les quals destaquen 77 articles en revistes científiques indexades.

Josep Barriendos

Josep Barriendos Gil. Barcelona, 1995.

Graduat en Geografia per la Universitat de Barcelona (2019). Màster en Geoinformació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment cursa el Màster en Planificació i Gestió de Riscos Naturals per la Universitat d'Alacant.

La seva activitat investigadora se centra en l'estudi d'episodis meteorològics extrems i la seva anàlisi mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica.

Referències

ALBERCH, Ramon, et alii, Girona: Ponts, rius, aiguats, Girona, Ajuntament de Girona, 1982.

ALBEROLA, Armando, “La inundación de Tortosa de octubre de 1787: extremismo hidrometeorológico, catástrofe y gestión de la emergencia en la fachada mediterránea española durante el siglo XVIII”, Estudis d’Història Agrària, 33 (2021), https://doi.org/10.1344/eha.2021.33.99-133.

ALBEROLA, Armando, “La percepción de la catástrofe: sequía e inundaciones en tierras valencianas durante la primera mitad del siglo XVIII”, Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 15 (1996), http://dx.doi.org/10.14198/RHM1996.15.12.

BARRIENDOS, Mariano, “Els inicis de la meteorologia instrumental a Catalunya: una història en construcció”, Ausa, 25(169) (2012).

BARRIENDOS, Mariano, y MARTÍN VIDE, Javier, “Secular Climatic Oscillations as Indicated by Catastrophic Floods in the Spanish Mediterranean Coastal Area (14th-19th Centuries)”, Climatic Change, 38 (1998), https://doi.org/10.1023/A:1005343828552.

BLÖSCHL, Günter, et alii, “Current European flood-rich period exceptional compared with past 500 years”, Nature, 583 (2020).

Crónica de Cataluña, La, 1875, 1879, 1882.

Diario de Barcelona, 1837, 1844, 1857, 1858, 1860, 1862, 1865, 1872, 1890, 1893, 1897, 18989, 1907, 1913, 1915.

GIL GUIRADO, Salvador, “Reconstrucción climática histórica y análisis evolutivo de la vulnerabilidad y adaptación a las sequías e inundaciones en la Cuenca del Segura (España) y en la cuenca del Río Mendoza (Argentina)”, tesis doctoral, Universidad de Murcia, 2013.

GIL GUIRADO, Salvador, et alii, “The Risk is in the detail: Historical Cartography and a hermeneutic analysis of historical floods in the city of Murcia”, Cuadernos de Investigación Geográfica, 47 (2021), https://doi.org/10.18172/cig.4863.

GRAU SATORRAS, Mar, “Adaptation before Anthropogenic Climate Change: A Historical Perspective on Adaptation to Droughts in Terrassa (1600-1870s, NE Spain)”, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.

GROVE, Jean, The Little Ice Age, Londres, Routledge, 1998.

LUTERBACHER, Juerg, et alii, “European summer temperatures since Roman times”, Environmental Research Letters, 11 (2) (2016), https://iopscience.iop.org/article/10.1088/1748-9326/11/2/024001.

OLIVA, Marc, et alii, “The Little Ice Age in Iberian mountains”, Earth Science Reviews, 177 (2018), https://doi.org/10.1016/j.earscirev.2017.11.010.

PROHOM, Marc; BARRIENDOS, Mariano, y SÁNCHEZ-LORENZO, Arturo, “Reconstruction and homogenization of the longest instrumental precipitation series in the Iberian Peninsula (Barcelona, 1786-2014)”, International Journal of Climatology, 36 (2015), https://doi.org/10.1002/joc.4537.

Vanguardia, La, 1893, 1897, 1898.