El més fosc i persistent cap de Govern de l'absolutisme: un "reialista moderat"?

Article Sidebar

Fulles seques i fulls de paper
PDF (Castellano)

Main Article Content

Abdón Mateos
UNED
https://orcid.org/0000-0002-2703-2657

Entre 1826 i 1832 Manuel González Salmón va ser primer secretari d'Estat en l'etapa final de la dècada ominosa del regnat de Ferran VII. Format en l'època del reformisme il·lustrat a Alemanya, havia exercit altres missions diplomàtiques a Lisboa, Dresden o Sant Petersburg. Tot i que va ser agraciat amb nomenaments en les èpoques constitucionals i sotmès a purificació, el seu perfil s'assembla al dels reialistes moderats, partidaris del reformisme administratiu sense admetre novetats polítiques. L'article discuteix la realitat d'aquesta condició moderada intermèdia, analitza les xarxes familiars i d'afinitat entre l'elit diplomàtica i planteja la seva adaptació al pas des de l'imperi a la nació liberal afavorida per la seva experiència europea i la fidelitat al monarca en la seva condició d'alts funcionaris.

Paraules clau
Ferran VII, Biografia, Diplomàcia, Absolutisme, Liberalisme

Article Details

Com citar
Mateos, Abdón. «El més fosc i persistent cap de Govern de l’absolutisme: un “reialista moderat”?». Rubrica contemporanea, 2022, vol.VOL 11, núm. 21, p. 159-73, doi:10.5565/rev/rubrica.262.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Abdón Mateos, 2022


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Abdón Mateos, UNED

Catedràtic d'Història Contemporània a la UNED. És investigador responsable del grup Centro de Investigaciones Históricas de la Democracia en España (CIHDE) i director de la revista Historia del Presente. Va ser responsable de la Càtedra de l'Exili entre 2007 i 2016. Ha publicat més d'un centenar de llibres i articles sobre el socialisme espanyol, les relacions hispano-mexicanes o l'antifranquisme. Actualment, desenvolupa una nova línia de recerca sobre l'adaptació de les elits des de l'Antic Règim a la nació liberal.

Referències

Actas del Consejo de Ministros. Fernando VII, Madrid, Presidencia, 1992.

ARCHIVO GENERAL DE INDIAS [AGI], Estado, 12/58, 83/54, 92/9, 96/129 y 100/14.

ARCHIVO HISTÓRICO NACIONAL [AHN], Estado, 6130/2; Gracia y Justicia, 49c; Hacienda, 1248/58; Diversos, 166/20.

ARCHIVO ONIS-WEFERS, Diario del viaje desde Cantalapiedra a San Petersburgo (s. f.).

ARTOLA, Miguel, La España de Fernando VII, Madrid, Espasa, 1999.

BADORREY, Beatriz, Los orígenes del Ministerio de Asuntos Exteriores, 1714-1808, Madrid, MAE, 1999.

BIBLIOTECA DEL CEU, Madrid, Manuscrito inédito Disparates de Ramajo o Mis ratos ociosos. Tomo III [1829?].

BUTRÓN, Gonzalo, La intervención francesa y la crisis del absolutismo, 1823-1828, Huelva, Universidad de Huelva, 1998.

CALVO, Antonio, Cuando manden los que obedecen. La clase política e intelectual de la España preliberal, 1770-1808, Madrid, Marcial Pons, 2013.

CARANTOÑA, Francisco, “La historiografía sobre el Trienio Liberal: entre el estigma del fracaso y el enfoque militante”, Pasado y Memoria, 22 (2021), https://doi.org/10.14198/PASADO2021.22.01.

CASTELLS, Irene, La utopía insurreccional del liberalismo, Barcelona, Crítica, 1989.

DELGADO, Jaime, España y México en el siglo XIX, 1820-1830, Madrid, CSIC, 1950.

ELORZA, Antonio, Ilustración y liberalismo en España, Madrid, Tecnos, 2021.

ESTEBAN DE VEGA, Mariano, “Cambios y permanencias en las élites políticas y administrativas del reinado de Fernando VII”, Historia Contemporánea, 13-14 (1994).

FERNÁNDEZ-SIRVENT, Rafael, Las grandes revoluciones: independencia y libertad. Claves para una historia comparada, Madrid, Paraninfo, 2018.

FONTANA, Josep, De en medio del tiempo. La segunda restauración española, 1823-1833, Barcelona, Crítica, 2013.

GARCÍA DE LEÓN PIZARRO, José, Memorias, Madrid, CEPC, 1998, pp. 87-88.

LA PARRA, Emilio, Fernando VII: un rey deseado y detestado, Barcelona, Tusquets, 2018.

LANDAVAZO, Marco, “La reconquista, el príncipe y la isla: Gran Bretaña y el reconocimiento español de la independencia de México”, en FOWLER, Will, y TERRAZAS y BASANTE, Marcela (eds.), Diplomacia, negocios y política. Ensayos sobre la relación entre México y el Reino Unido en el siglo XIX, México, UNAM, 2018.

LUIS, Jean-Philippe, L’utopie réactionnaire. Épuration et modernisation de l’état dans l’Espagne de la fin de l’Ancien régime (1823-1834), Madrid, Casa de Velázquez, 2002.

LLEDÓ, Vicente, Eusebio Bardaxí Azara. Vida de un político y diplomático del siglo XIX, Gijón, Imp. Lova, 1982.

MARCOS DEL OLMO, María C., “En torno a la década 1823-1833”, Pasado y Memoria, 4 (2005), https://doi.org/10.14198/PASADO2005.4.09.

MARTÍNEZ CARDÓS, José, “Manuel Bernardo González Salmón y Gómez Torres”, Diccionario Biográfico de la Academia de la Historia, https://dbe.rah.es/biografias/14686/manuel-bernardo-gonzalez-salmon-y-gomez-torres.

MATEOS, Abdón, “Demasiado moderado para progresista”, Pasado y Memoria, 25, en prensa.

MOLAS, Pere, Del absolutismo a la constitución. La adaptación de la clase política española al cambio de régimen, Madrid, Sílex, 2008.

OCHOA BRUN, Miguel Ángel, Historia de la diplomacia española. La diplomacia en la era de la Ilustración, Madrid, MAE, 2012.

PÉREZ NÚÑEZ, Javier, “El conde de Ofalia, 1775-1843: prototipo de realista moderado”, Cuadernos de Investigación Histórica, 18 (2001).

PORRAS y RODRÍGUEZ DE LEÓN, Gonzalo, Dos intervenciones militares hispano-portuguesas en las guerras civiles del siglo XIX, Madrid, Ministerio de Defensa, 2001.

POSADA, Javier, “La guerra de los Malcontents ¿una guerra de guerrillas?”, RUHM, 19 (2020), https://doi.org/10.53351/ruhm.v9i19.694.

SÁEZ RIVERA, Daniel, “Exilios interiores y exteriores de Manuel Pérez Ramajo: los manuscritos salmantinos y marroquíes”, en DURÁN LÓPEZ, Fernando, y GAVIÑO, Victoriano (eds.), Estudios sobre filología española y exilio en la primera mitad del siglo XIX, Madrid, Visor, 2016, pp. 421-445.

SANTIRSO RODRÍGUEZ, Manuel, España en la Europa liberal: (1830-1870), Barcelona, Editorial Ariel, 2012.

SIMAL, Juan Luis, Emigrados. España y el exilio internacional, 1814-1834, Madrid, CEPC, 2012.

SIMS, Harold, La expulsión de los españoles de México, 1821-1828, México, FCE, 1974.

TORRAS, Jaume, La guerra de los agraviados, Barcelona, Universidad de Barcelona, 1967.

VILAR, María José, “Dinero y diplomacia en la transición al liberalismo”, Historia Contemporánea, 37, (2007).