Lectors i lectures de Pierre-Joseph Proudhon i Piotr Kropotkin al país dels Andes
Article Sidebar
Main Article Content
Molt poc ha dit la historiografia sobre els processos de difusió i recepció de les idees desquerra a Bolívia. El militant i historiador trotskista Guillermo Lora va llegar una imatge en què va presentar el seu país aïllat i endarrerit, on l'obstacle geogràfic va ser també politicoideològic. Tot i això, els vincles amb Europa van existir i per aquests canals va arribar l'anarquisme. Superposada a altres vies de difusió regionals, aquesta ruta transatlàntica constitueix el focus principal d'aquest article, on en base a un corpus biblio-hemerogràfic estès ens proposem estudiar l'arribada al país dels Andes de dos clàssics de l'anarquisme europeu: Pierre-Joseph Proudhon i Piotr Kropotkin. Així, les dècades anteriors i posteriors a l'entresegles bolivià, ens permetran analitzar els diferents lectors i lectures que aquests van fer dels llibres i impresos d'ells en un escenari social i ideològic cada cop més vast i heterogeni. La resultant d'aquest exercici serà una imatge de Bolívia més complexa, ubicada en un mapa on les xarxes de difusió de l'ideari anarquista es van estendre, gràcies a aquesta travessia, des de l'altra banda de l'Oceà Atlàntic fins a la regió andina.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Ivanna Margarucci, 2022
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Ivanna Margarucci, Universidad de Buenos Aires
Dra. Ivanna Margarucci (CeDInCI/UNSAM, CONICET), Argentina - ivannamargarucci@gmail.com
Professora d'Ensenyament Mitjà i Superior en Història i doctora en Història per la Facultat de Filosofia i Lletres (FFyL) de la Universitat de Buenos Aires (UBA). Exerceix com a becària doctoral del Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques (CONICET) de l'Argentina. Entre altres distincions, va ser becada per la Biblioteca de la Universitat d'Illinois d'Urbana-Champaign, els Estats Units (2019), el Center for Latin American Research And Documentation (CEDLA) d'Amsterdam, Països Baixos (2020) i l'Institut Iber0-Americà de Berlín, Alemanya (2021). És investigadora del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura d'Esquerres (CeDInCI) de la Universidad Nacional de San Martín (UNSAM). Coordina el Programa de Recerca de l'Anarquisme del CeDInCI. Participa de diversos projectes de recerca radicats en institucions científiques de l'Argentina i Espanya. Integra el Taller de Problemes d'Història d'Amèrica Llatina (FFyL, UBA). Forma part del comitè editorial de la revista Revista Ni Calco Ni Copia, publicació del mateix taller (Buenos Aires, Argentina). S'especialitza en la història social i política de la regió andina, amb especial interès en la història del moviment obrer i les esquerres, en particular de l'anarquisme. Fruit de les seves recerques sobre aquests temes, ha publicat més d'una desena d'articles científics en revistes acadèmiques indexades (Argentina, Alemanya-Països Baixos, Bolívia, Xile, Colòmbia, Espanya, França i Rússia). És coautora amb el Dr. Eduardo Godoy Sepúlveda del llibre Anarquismos en confluencia. Chile y Bolivia durante la primera mitad del siglo XX (Santiago: Editorial Eleuterio, 2018) i autora de diversos capítols de llibre.
ARGUEDAS, Alcides, La danza de las sombras. La política y la guerra, Barcelona, Sobs. de López Robert y comp. impresores, 1934.
ARZE, José Antonio, La autonomía universitaria y otros escritos afines, La Paz, UMSA, 1989.
Aurora Social, La, 1906.
BIBLIOTECA DEL H. CONGRESO NACIONAL, “Catálogo”, La Paz, Imprenta y Litografía Boliviana-Hugo Heitmann & Cía., 1915.
BOURDIEU, Pierre, Intelectuales, política y poder, Buenos Aires, Eudeba, 1999.
BOURDIEU, Pierre, y CHARTIER, Roger, “La lectura: una práctica cultural”, en Bourdieu, Pierre, El sentido social del gusto: elementos para una sociología de la cultura, Buenos Aires, Siglo XXI, 2010.
BRIDIKHINA, Eugenia y MENDIETA PARADA, Pilar, Amanecer en Rojo: marxismo, socialismo y comunismo en Bolivia (1880-1932), La Paz, CIS, 2019.
Catálogo de la librería del que fue Dr. Modesto Omiste, Potosí, Tipografía italiana, 1903.
Catálogo general de la librería y papelería La ‘Universitaria’ de Arnó Hermanos, La Paz, Imp. Velarde, 1911.
CAVALLO, Guglielmo, y CHARTIER, Roger, Historia de la lectura en el mundo occidental, Madrid, Taurus, 2004.
Comercio de Bolivia, El, 1901 a 1904.
Comercio, El, 1883.
Consideraciones políticas y económicas en la actualidad de Bolivia: dedicado a la juventud boliviana, Cochabamba, Imp. de La Luz, 1874.
CONTRERAS, Manuel, “Mano de obra en la minería estañífera de principios de Siglo, 1900-1925”, Historia y Cultura, 8 (1985).
COSTA DE LA TORRE, Arturo, Catálogo de la bibliografía boliviana. Libros y folletos, 1900-1963, I, La Paz, UMSA, 1966.
Cruzada, La, 1868.
DARNTON, Robert, El beso de Lamourette: reflexiones sobre historia cultural, Buenos Aires, FCE, 2010.
Diario, El, 1904, 1908.
DICENTA, Joaquín, Juan José. Drama en tres actos y en prosa, Madrid, Imprenta de José Rodríguez, 1895.
Eco Universitario, 1910.
Época, La, 1848, 1852
Estrella de Tarija, La, 1878.
Fígaro, El, 1915.
Figaro, Le, 1884.
FULLANA MONTORO, María José, “La editorial Prometeo: sociología del libro valenciano de principios del siglo XX”, tesis de Licenciatura, Universidad de Valencia, Valencia, 1983.
Heraldo, El, 1886.
Imparcial, El, 1888.
Industria, La, 1882, 1883, 1884, 1885, 1888.
IRUROZQUI VICTORIANO, Marta, “A bala, piedra y palo”: la construcción de la ciudadanía política en Bolivia, 1826-1952, Sevilla, Diputación de Sevilla, 2000.
ITURRICHA, Agustín, “Historia de Bolivia bajo la administración del mariscal Andrés de Santa Cruz, II”, Boletín de la Sociedad Geográfica de Sucre, 1910.
JAIMES, Julio Lucas, Epílogo de la Guerra del Pacífico, La Paz, Impr. de “El Nacional”, 1893.
KLEIN, Herbert, Historia de Bolivia, La Paz, Librería Editorial Juventud, 2001.
KROPOTKIN, Piotr, Campos, fábricas y talleres (trad. de A. López White), Valencia, F. Sempere y Cía., [1902].
KROPOTKIN, Piotr, El apoyo mutuo: un factor de la evolución (trad. de La Juventud Literaria), Barcelona, B. Bauzá, [1906].
KROPOTKIN, Piotr, La ciencia moderna y el anarquismo. El terror en Rusia (trad. de MELLA, Ricardo, y AMO, Eusebio), Valencia, Sempere y Cía., [1911].
KROPOTKIN, Piotr, La conquista del pan, Valencia, F. Sempere y Cía., 1900.
KROPOTKIN, Piotr, Las prisiones. El salariado. La moral anarquista (trad. de Eusebio Heras), Valencia, F. Sempere y Cía., [1903].
KROPOTKIN, Piotr, Los tiempos nuevos (trad. de Juan J. Rubio), Barcelona, Centro Editorial Presa, [c. 1905].
KROPOTKIN, Piotr, Memorias de un revolucionario, Barcelona, F. Granada y Cía., 1907 (introd. de Jorge Brandes y trad. de Adrián Valverde).
KROPOTKIN, Piotr, Palabras de un rebelde (trad. de Antonio López Rodrigo), Valencia, F. Sempere y Cía., [1901].
KROPOTKIN, Piotr, Paroles d’un révolté, París, Librairie Marpon at Flammarion, 1885.
LARA, Manuel María, Colección de artículos en prosa y verso, Cochabamba, Taller Tipo-Litográfico “El Universo” de R. Foronda G., 1908.
LEHM, Zulema, y RIVERA CUSICANQUI, Silvia, Los artesanos libertarios y la ética del trabajo, La Paz, THOA, 1988.
Librería Hispano-Americana de Pablo Gerard y Forgues, La Paz, 1873.
Librería La Universitaria: catálogo general, La Paz, Imp. Velarde, 1905.
LORA, Guillermo, El marxismo en Bolivia, La Paz, Ediciones Masas, 1985.
LORA, Guillermo, Historia del movimiento obrero boliviano, 1923-1933, Tomo III, La Paz/Cochabamba, Los Amigos del Libro, 1970.
LORA, Guillermo, Nociones de Sindicalismo, La Paz, Vocero Fabril, Escuela de Sindicalismo, 1984.
LORA, Guillermo, Sindicalismo del magisterio (1825-1932). La escuela y los campesinos. Reforma universitaria (1908-1932), La Paz, Ediciones Masas, 1979.
Luz y Vida, 1908.
MARGARUCCI, Ivanna, “Del Atlántico a los Andes. Notas sobre las relaciones del anarquismo argentino y boliviano, 1922-1927”, Anuario IEHS, 35/1 (2020).
MARGARUCCI, Ivanna, y GODOY SEPÚLVEDA, Eduardo, “Anarquistas ‘en movimiento’. Redes de circulación e intercambio en el Norte Grande, 1900-1930”, Diálogo Andino, 63 (2020), https://doi.org/10.4067/S0719-26812020000300249.
MIGUELÁÑEZ MARTÍNEZ, María, “Editar la anarquía desde el Río de la Plata. Alcances de la cooperación transfronteriza (1890-1939)”, Historia y Política, 42 (2019), https://doi.org/10.18042/hp.42.04.
MIGUELÁÑEZ MARTÍNEZ, María, “Piotr Kropotkin y la edición ácrata en América Latina”, en Jordi Maíz (coord.), Kropotkin. Cien años después, Madrid, FAL, 2021.
MUÑOZ, Ismael, Cuestiones de actualidad. Colección de artículos publicados en “El Diario”, La Paz, Moderna, 1917.
NAVARRO, Gustavo A., Los cívicos, La Paz, Arnó Hermanos Editores, [1918].
NICOLAS, Auguste, La revolución y el orden cristiano, Madrid, Lib. de Gaspar y Roig, 1874.
Norte, El, 1919.
OLAÑETA, Casimiro, Respuesta al mensaje del titulado presidente de Bolivia, [Salta], Ymprenta del Comercio, 1835 [i.e. 1855].
OPORTO ORDÓÑEZ, Luis, “La Biblioteca del Congreso en su primer centenario”, Fuentes, 5/16 (2011).
OROPEZA, Samuel, Estudios sobre economía política, Sucre, M. Pizarro, 1900.
PAREDES, Rigoberto, “El General Manuel Isidoro Belzu y Dn. Pedro José Iturri”, Kollasuyu, 4/42 (1942).
Patria, La, 1880, 1881, 1886.
PÉREZ DE LA DEHESA, Rafael, “Documentos. La Editorial Sempere en Hispanoamérica y España”, Revista Iberoamericana, vol. XXXV/69 (1969), https://doi.org/10.5195/REVIBEROAMER.1969.2379.
PROUDHON, Pierre-Joseph, De la capacidad política de las clases jornaleras, Madrid, Lib. de Alfonso Durán, 1869.
PROUDHON, Pierre-Joseph, De la justice dans la Révolution et dans l’Église, Tome Premier, París, Libr. de Garnier Frères, 1858.
PROUDHON, Pierre-Joseph, El principio federativo, Madrid, Lib. de Alfonso Durán, 1868.
PROUDHON, Pierre-Joseph, Idée générale de la Révolution au dix-neuvième siècle (Choix d’études sur la pratique révolutionnaire et industrielle), París, Libr. de Garnier Frèrés, 1851.
PROUDHON, Pierre-Joseph, La bible annoteé (Noveau Testament). Les évangiles annotés, París, Librairie Internationale, 1866.
PROUDHON, Pierre-Joseph, La guerre et la paix. Recherches sur le principe et la constitution du droit des gens, París, Librairie Internationale, 1869.
PROUDHON, Pierre-Joseph, La pornocracia o la mujer en nuestros tiempos (traducción de PERATONER, Amancio), Barcelona, La Enciclopédica- Felipe N. Curriols, 1892.
PROUDHON, Pierre-Joseph, La révolution sociale démontrée par le coup d’état du 2 décembre. Le droit au travail et le droit de propriété. L’impot sur le revenu, París, Librairie Internationale, 1868.
PROUDHON, Pierre-Joseph, Les Confessions d’un révolutionnaire pour servir à l'histoire de la révolution de Février, 3e éd., revue, corrigée et augmentée par l’auteur, París, Libr. de Garnier Frères, 1851.
PROUDHON, Pierre-Joseph, Les démocrates assermentés et les réfractaires, París, E. Dentu, Libraire-Éditeur, 1863.
PROUDHON, Pierre-Joseph, Qu'est-ce que la propriété?, ou, Recherches sur le principe du droit et du gouvernement, París, J.-F. Brocard, 1840.
PROUDHON, Pierre-Joseph, Sistema de las contradicciones económicas o Filosofía de la miseria, Madrid, Lib.de Alfonso Durán, 1870 (traducciones y prólogos de PI y MARGALL, Francisco)
PROUDHON, Pierre-Joseph, Solución del problema social. Sociedad de la exposición perpetua, Madrid, Lib. de Alfonso Durán, 1869
PROUDHON, Pierre-Joseph, Solution du problème social, París, Pilhes Éditeur, 1848.
QUINTEROS, José S., Derecho público constitucional, Sucre, 1898.
Razón, La, 1918, 1919.
Reforma, La, 1874, 1921.
REPÚBLICA DE BOLIVIA. COMISIÓN CENTRAL DEL CENSO, Censo municipal de la Ciudad de La Paz, La Paz, Tall. Tip. Lit. de José Miguel Gamarra, 1910.
RODRÍGUEZ GARCÍA, Huáscar, La choledad antiestatal: el anarcosindicalismo en el movimiento obrero boliviano (1912-1965), Buenos Aires, Libros de Anarres, 2010.
RODRÍGUEZ LEYTON, Nivardo, Un anarquismo singular: Gustavo A. Navarro-Cesáreo Capriles, 1918-1924, Sucre, ABNB, 2013.
ROMERO PITTARI, Salvador, El nacimiento del intelectual en Bolivia, La Paz, Neftali Lorenzo E. Caraspas, 2009.
SCHELCHKOV, Andrey, La utopía social conservadora en Bolivia: el gobierno de Manuel Isidoro Belzú (1848-1855), Moscú, Instituto de Historia Universal, 2007.
SCHWARZ, Roberto, “As idéias fora do lugar”, Estudos Cebrap, 3 (1973).
SÉGUR, Louis Gaston DE en Les Francs-Maçons; ce qu'ils sont, ce qu'ils font, ce qu'ils veulent, París, Tolra et Haton, 1867 (trad. boliviana a partir de la 9ª ed.: Los Francmasones; lo que son, lo que hacen, lo que quieren, Cochabamba, Impr. del Siglo, 1878).
SORIANO, Ignacio, y MADRID, Francisco, Antología documental del anarquismo español, Madrid, FAL, 2014.
SOTOMAYOR VALDÉS, Ramón, Estudio histórico de Bolivia bajo la administración del Jeneral D. José María de Achá con una introducción que contiene el compendio de la guerra de independencia i de los gobiernos de dicha república hasta 1861, Santiago de Chile, Imprenta Andrés Bello, 1874.
SURIANO, Juan, Anarquistas: cultura y política libertaria en Buenos Aires, 1890-1910, Buenos Aires, Manantial, 2001.
TARCUS, Horacio, Marx en la Argentina: sus primeros lectores obreros, intelectuales y científicos, Buenos Aires, Siglo XXI, 2013.
Tarde, La, 1905.
Tiempo, El, 1918, 1919, 1921.
TOPASSO, Hernán, “Tristán Marof o el enigma de América Latina”, tesis de licenciatura, Universidad de Buenos Aires, 2007.
Trabajo, 1885.
UNZUETA, Fernando “Periódicos y formación nacional: Bolivia en sus primeros años”, Latin American Research Review, 35/2 (2000).
VALENCIA VEGA, Alipio, Manuel Isidoro Belzú, soñó con la "utopía" de la liberación de indios y mestizos, La Paz, Librería Editorial Juventud, 1981.