Com suturar la tensió política entorn del binomi unitat-pluralitat? Formulacions en el llenguatge liberal espanyol de començaments del segle XIX

Article Sidebar

Fulles seques i fulls de paper
PDF (Castellano)

Main Article Content

Luis Fernández Torres
Universidad de la Rioja
https://orcid.org/0000-0001-5023-3150

El trànsit de l'Antic Règim a un sistema liberal va constituir a Espanya un llarg i complex procés que es va perllongar durant bona part del segle XIX. Entre els diferents aspectes que el caracteritzen es troba la transformació del llenguatge polític i, concretament, les formes utilitzades per expressar les noves maneres de concebre tant la unitat de la comunitat política com un pluralisme de nou encuny que tenia el seu trassumpte al desplegament dels interessos particulars en l'esfera econòmica i dels partits al sistema polític. Aquest article proposa en un to especulatiu un marc per analitzar les principals temptatives formulades per establir la relació entre totes dues dimensions les primeres dècades del XIX, així com els seus paradoxals resultats.

Paraules clau
Història intel·lectual, Partits polítics, Interessos, Nació, Liberalisme

Article Details

Com citar
Fernández Torres, Luis. «Com suturar la tensió política entorn del binomi unitat-pluralitat? Formulacions en el llenguatge liberal espanyol de començaments del segle XIX». Rubrica contemporanea, 2022, vol.VOL 11, núm. 21, p. 117-38, doi:10.5565/rev/rubrica.256.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Luis Fernández Torres, 2022


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Luis Fernández Torres, Universidad de la Rioja

Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Història del Pensament Polític i Social per la Universitat del País Basc. En la actualitat és docent a la Universitat de la Rioja. Ha format part de grups de recerca centrats en la història de conceptes polítics a Iberoamèrica,  especialitzant-se en l'estudi del llenguatge sociopolític a Espanya entre finals del segle XVIII i començaments del XIX. Sobre aquest camp ha publicat un seguit d'articles a diverses revistes acadèmiques (Historia constitucional, História da Historiografia, Spagna contemporánea, Isegoría) i ha participat en la coordinació i edició del Diccionario político y social del mundo iberoamericano. Conceptos políticos fundamentales, 1770-1870 [2014]. Així mateix, i com a resultat d'aquesta línia de recerca, ha publicat Arqueología del pluralismo político moderno. El concepto de partido en España (1780-1868) [2018], i l'estudi preliminar i edició de Liberalismo, obra de Tomás Elorrieta y Artaza [2021]. També ha traduït texts de tipus teòric de l'acadèmic alemany Reinhart Koselleck, entre els quals destaca una compilació d'articles reunits al llibre Historias de conceptos. Estudios sobre semántica y pragmática del lenguaje político y social [2012].

Referències

CAMPUZANO, Joaquín Francisco, Los partidos, Madrid, Imp. de D. Miguel de Burgos, 1839.

CASTRO, Concepción DE, Romanticismo, periodismo y política. Andrés Borrego, Madrid, Tecnos, 1975.

Censor, El, 1820, 1822.

Diario de Sesiones de las Cortes, 1812, 1820.

DILTHEY, Wilhelm, Teoría de las concepciones del mundo, Madrid, Alianza Editorial, 1988.

ELIADE, Mircea, Tratado de Historia de las religiones, I, Madrid, Ediciones Cristiandad, 1974.

FERNÁNDEZ SEBASTIÁN, Javier (dir.), Diccionario político y social del mundo iberoamericano. Conceptos políticos fundamentales, 1770-1870, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales – Universidad del País Vasco, 2014.

FERNÁNDEZ TORRES, Luis, “El concepto de interés en España (1770-1823)”, Historiografías. Revista de historia y teoría, 7 (2014), https://doi.org/10.26754/ojs_historiografias/hrht.201472430.

FERNÁNDEZ TORRES, Luis, “Evolución del concepto de partido en el tránsito del siglo XVIII al XIX en España (1780-1814)”, Historia constitucional, 13, (2012).

FERNÁNDEZ TORRES, Luis, Arqueología del pluralismo político moderno. El concepto de partido en España (1780-1868), Granada, Comares, 2018.

FLÓREZ ESTRADA, Álvaro, Examen imparcial de las disensiones de la América con la España. De los medios de su reconciliación y de la prosperidad de todas las naciones, Cádiz, Imp. de D. Manuel Ximénez Carreño, 1812 (2ª).

GODICHEAU, François, y SÁNCHEZ LEÓN, Pablo (eds.), Palabras que atan. Metáforas y conceptos de vínculo social en la historia moderna y contemporánea, Madrid, Fondo de Cultura Económica, 2015.

IBÁÑEZ DE LA RENTERÍA, José Agustín, Discursos que ­­­­_______ presentó a la Real Sociedad Bascongada de Amigos del País, Madrid, Pantalón Aznar, 1790, pp. 168-169.

JOVELLANOS, Gaspar Melchor de, Informe de la Sociedad Económica de esta Corte al Real y Supremo Consejo de Castilla en el expediente de la ley agraria, Madrid, Imp. de Sancha, 1795.

KOSELLECK, Reinhart, “Interesse”, en BRUNNER, Otto; CONZE, Werner, y KOSELLECK, Reinhart (eds.), Geschichtliche Grundbegriffe: historisches Lexikon zur politisch-sozialen Sprache in Deutschland, Stuttgart, Klett-Cotta, 1972-1997.

KOSELLECK, Reinhart, “Un texto fundacional de Reinhart Koselleck. Introducción al Diccionario histórico de conceptos político-sociales básicos en lengua alemana”, Anthropos, 223 (2009).

LEFORT, Claude, Ensayos sobre lo político, Guadalajara, Universidad de Guadalajara, 1991.

LUHMANNN, Niklas, Die Funktion der Religion, Frankfurt am Main, Suhrkamp, 1982.

Miscelánea de comercio, política y literatura, 1820, 1821.

NANCY, Jean-Luc, Le sens du monde, París, Galilée, 1993.

RODRÍGUEZ DE CAMPOMANES, Pedro, Discurso sobre el fomento de la industria popular, ed. de Madrid, Ministerio de Hacienda, 1975 (1ª de 1774).

RODRÍGUEZ DE CAMPOMANES, Pedro, Discurso sobre la educación popular de los artesanos, ed. de Madrid, Ministerio de Hacienda, 1975 (1ª de 1775).

ROSANVALLON, Pierre, El pueblo inalcanzable. Historia de la representación democrática en Francia, México D.F., Instituto Mora, 2012.

ROSANVALLON, Pierre, Por una historia conceptual de lo político, Buenos Aires, Fondo de Cultura Económica, 2006.

SILVELA, Manuel, Obras póstumas, Madrid, Imp. de Francisco de Paula Mellado, 1845.

WITTGENSTEIN, Ludwig, Investigaciones filosóficas, Madrid, Trotta, 2017.