Introducció

Main Article Content

Florencia Peyrou Tubert
Ángela Pérez del Puerto

  

Article Details

Com citar
Peyrou Tubert, Florencia; Pérez del Puerto, Ángela. «Introducció». Rubrica contemporanea, 2021, vol.VOL 10, núm. 20, p. 1-5, doi:10.5565/rev/rubrica.243.
Biografies de l'autor/a

Florencia Peyrou Tubert, Universidad Autónoma de Madrid

Florencia Peyrou és professora al Departament d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Madrid. La seva recerca se centra en l'estudi, des d'una perspectiva cultural i transnacional, dels moviments demòcrates i republicans espanyols vuitcentistes, així com als processos de construcció de la ciutadania, politització i democratització. Els últims temps s'ha interessat pels imaginaris de gènere i la construcció d'allò públic i allò privat al liberalisme avançat espanyol del segle XIX. És autora de les monografies El republicanismo popular en España 1840-1843 (Cadis, Universidad, 2002) i Tribunos del pueblo. Demócratas y republicanos en el período isabelino (Madrid, CEPC, 2008). Recentment ha coeditat (juntament amb Carmen de la Guardia i Pilar Toboso), Escribir identidades. Diálogos entre la historia y la literatura (Madrid, Síntesis, 2020).

Ángela Pérez del Puerto

Ángela Pérez del Puerto és doctora en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Madrid i doctora en Llengües Modernes Estrangeres i Literatura per la Universitat de Tennessee. És autora de dos llibres, diversos articles i capítols de llibre, i ha presentat treballs en nombrosos congressos nacionals i internacionals. Ha treballat com a professora a la University of Tennessee i a la University of Wisconsin. Actualment, és professora en la Universitat Autònoma de Madrid al Departament d'Història Contemporània. La seva recerca se centra en l'associació Acció Catòlica durant la dècada de 1940 des d'una perspectiva trasnacional, i els discursos de feminitat desenvolupats dins d'aquesta organització, així com els processos d'adoctrinament i censura cultural catòlica. A més, ha dut a terme recerques en el camp de la literatura en espanyol i les seves connexions amb la història del segle XX.

Referències

ALLEN, James SMITH, “History and the Novel: Mentalité in Modern Popular Fiction”, History and Theory, 22-3 (1983), https://doi.org/10.2307/2504982.

ANDREU MIRALLES, Xavier, “Nación, emoción y fantasía. La España melodramática de Ayguals de Izco”, Espacio, Tiempo y Forma. Historia contemporánea, 29 (2017)

ANDREU MIRALLES, Xavier, El descubrimiento de España. Mito romántico e identidad nacional, Madrid, Taurus, 2016.

AVILÉS, Juan, “Fuentes literarias e historia social”, Studia Storica, Historia contemporánea, 6-7 (1988/89).

BURDIEL, Isabel, “Lo imaginado como materia interpretativa para la historia. A propósito del monstruo de Frankestein”, en

SERNA, Justo, y BURDIEL, Isabel, Literatura e historia cultural o por qué los historiadores deberíamos leer novelas, Valencia, Eutopías, 1996.

BURDIEL, Isabel, “Lo que las novelas pueden decir a los historiadores. Notas para Manuel Pérez Ledesma”, ALVAREZ JUNCO, José, et. al., El historiador consciente. Homenaje a Manuel Pérez Ledesma, Madrid, UAM-Marcial Pons, 2015.

CANAL, Jordi (ed.), dossier Historia y Literatura, en Ayer, 97 (2015)

FAYOLLE, Roger, “D’une histoire littéraire à l’histoire des littératures”, Scolies, 2 (1972).

FUSTER, Francisco, “La novela como fuente para la Historia contemporánea: El árbol de la ciencia de Pío Baroja y la crisis de fin de siglo en España”, Espacio, Tiempo y Forma. Historia contemporánea, 23 (2011).

GUARDIA, Carmen DE LA; PEYROU, Florencia, y TOBOSO, Pilar (eds.), Escribir identidades. Diálogos entre la historia y la literatura, Madrid, Síntesis, 2020.

LACAPRA, Dominick, “History and the Novel”, History and Criticism, Ithaca-London, Cornell U.P, 1985.

LILLO, Alejandro, “La literatura de ficción como fuente histórica”, Studia Storica. Historia contemporánea, 35 (2017).

LYON-CAEN, Judith, “Histoire littéraire et histoire de la lecture”, Revue d’Histoire littéraire de la France, 103 (2003), https://doi.org/10.3917/rhlf.033.0613.

LYON-CAEN, Judith, y RIBARD, Dinah, L'historien et la littérature, Paris, La Decouverte, 2010, https://doi.org/10.3917/dec.ribar.2010.01.

PELLETIER, Denis, “Histoire, littérature et psychanalyse. Michel de Certeau et l’école des Annales (1974-1975)”, Les Dossiers du Grihl (2018), https://doi.org/10.4000/dossiersgrihl.6840.

SERNA, Justo, “Una historia de la imaginación”, en SERNA y BURDIEL, Literatura e historia cultural.

SUÁREZ CORTINA, Manuel, La sombra del pasado: novela e historia en Galdós, Unamuno y Valle-Inclán, Madrid, Biblioteca Nueva, 2006.