Introducció
Article Sidebar
Main Article Content
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Florencia Peyrou Tubert, Ángela Pérez del Puerto, 2021
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Florencia Peyrou Tubert, Universidad Autónoma de Madrid
Florencia Peyrou és professora al Departament d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Madrid. La seva recerca se centra en l'estudi, des d'una perspectiva cultural i transnacional, dels moviments demòcrates i republicans espanyols vuitcentistes, així com als processos de construcció de la ciutadania, politització i democratització. Els últims temps s'ha interessat pels imaginaris de gènere i la construcció d'allò públic i allò privat al liberalisme avançat espanyol del segle XIX. És autora de les monografies El republicanismo popular en España 1840-1843 (Cadis, Universidad, 2002) i Tribunos del pueblo. Demócratas y republicanos en el período isabelino (Madrid, CEPC, 2008). Recentment ha coeditat (juntament amb Carmen de la Guardia i Pilar Toboso), Escribir identidades. Diálogos entre la historia y la literatura (Madrid, Síntesis, 2020).
Ángela Pérez del Puerto
Ángela Pérez del Puerto és doctora en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Madrid i doctora en Llengües Modernes Estrangeres i Literatura per la Universitat de Tennessee. És autora de dos llibres, diversos articles i capítols de llibre, i ha presentat treballs en nombrosos congressos nacionals i internacionals. Ha treballat com a professora a la University of Tennessee i a la University of Wisconsin. Actualment, és professora en la Universitat Autònoma de Madrid al Departament d'Història Contemporània. La seva recerca se centra en l'associació Acció Catòlica durant la dècada de 1940 des d'una perspectiva trasnacional, i els discursos de feminitat desenvolupats dins d'aquesta organització, així com els processos d'adoctrinament i censura cultural catòlica. A més, ha dut a terme recerques en el camp de la literatura en espanyol i les seves connexions amb la història del segle XX.
ALLEN, James SMITH, “History and the Novel: Mentalité in Modern Popular Fiction”, History and Theory, 22-3 (1983), https://doi.org/10.2307/2504982.
ANDREU MIRALLES, Xavier, “Nación, emoción y fantasía. La España melodramática de Ayguals de Izco”, Espacio, Tiempo y Forma. Historia contemporánea, 29 (2017)
ANDREU MIRALLES, Xavier, El descubrimiento de España. Mito romántico e identidad nacional, Madrid, Taurus, 2016.
AVILÉS, Juan, “Fuentes literarias e historia social”, Studia Storica, Historia contemporánea, 6-7 (1988/89).
BURDIEL, Isabel, “Lo imaginado como materia interpretativa para la historia. A propósito del monstruo de Frankestein”, en
SERNA, Justo, y BURDIEL, Isabel, Literatura e historia cultural o por qué los historiadores deberíamos leer novelas, Valencia, Eutopías, 1996.
BURDIEL, Isabel, “Lo que las novelas pueden decir a los historiadores. Notas para Manuel Pérez Ledesma”, ALVAREZ JUNCO, José, et. al., El historiador consciente. Homenaje a Manuel Pérez Ledesma, Madrid, UAM-Marcial Pons, 2015.
CANAL, Jordi (ed.), dossier Historia y Literatura, en Ayer, 97 (2015)
FAYOLLE, Roger, “D’une histoire littéraire à l’histoire des littératures”, Scolies, 2 (1972).
FUSTER, Francisco, “La novela como fuente para la Historia contemporánea: El árbol de la ciencia de Pío Baroja y la crisis de fin de siglo en España”, Espacio, Tiempo y Forma. Historia contemporánea, 23 (2011).
GUARDIA, Carmen DE LA; PEYROU, Florencia, y TOBOSO, Pilar (eds.), Escribir identidades. Diálogos entre la historia y la literatura, Madrid, Síntesis, 2020.
LACAPRA, Dominick, “History and the Novel”, History and Criticism, Ithaca-London, Cornell U.P, 1985.
LILLO, Alejandro, “La literatura de ficción como fuente histórica”, Studia Storica. Historia contemporánea, 35 (2017).
LYON-CAEN, Judith, “Histoire littéraire et histoire de la lecture”, Revue d’Histoire littéraire de la France, 103 (2003), https://doi.org/10.3917/rhlf.033.0613.
LYON-CAEN, Judith, y RIBARD, Dinah, L'historien et la littérature, Paris, La Decouverte, 2010, https://doi.org/10.3917/dec.ribar.2010.01.
PELLETIER, Denis, “Histoire, littérature et psychanalyse. Michel de Certeau et l’école des Annales (1974-1975)”, Les Dossiers du Grihl (2018), https://doi.org/10.4000/dossiersgrihl.6840.
SERNA, Justo, “Una historia de la imaginación”, en SERNA y BURDIEL, Literatura e historia cultural.
SUÁREZ CORTINA, Manuel, La sombra del pasado: novela e historia en Galdós, Unamuno y Valle-Inclán, Madrid, Biblioteca Nueva, 2006.