La imatgeria constitucional en el procés de la revolució liberal (1808-1840)
Article Sidebar
Main Article Content
Laura Corrales Burjalés
L’article té com a objecte cabdal glossar els temes i motius iconogràfics principals amb els quals s’ha representat la Constitució dotzenista des de l’òptica del liberalisme en pintures i estampes, arran de la seva aprovació, el 19 de març de 1812. En aquest recorregut, es posarà especial atenció en algunes de les produccions sorgides en territori peninsular i insular, sobretot en aquelles que van circular o es van editar a Catalunya durant el Trienni Liberal (1820-1823), quan les condicions polítiques van permetre la propagació de l’ideari constitucional i liberal en els mercats artístic i editorial. També es tindran en compte les produccions que apareixeran en el moment de la reinstauració de part del codi dotzenista, l’agost de 1836, i de l’elaboració d’un nou text, el març de 1837, l’esperança del qual es veurà frustrada amb l’acabament de la Primera Guerra Carlina (1833-1840).
Paraules clau
Iconografia, estampes, primer liberalisme, Constitució de 1812, Constitució de 1837, Catalunya.
Article Details
Com citar
Corrales Burjalés, Laura. «La imatgeria constitucional en el procés de la revolució liberal (1808-1840)». Rubrica contemporanea, 2012, vol.VOL 1, núm. 01, p. 47-77, http://raco.cat/index.php/rubrica/article/view/286215.
Drets
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a
Laura Corrales Burjalés
Laura Corrales és Llicenciada en Història de l’Art per la UAB (2007) on també va cursar un Màster en Patrimoni artístic a Catalunya (2008). Actualment és graduada superior en Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED, 2012) i doctoranda en Història de l'Art i Musicologia. Quart curs de tesi doctoral: L’estampa en la Primera Guerra Carlina a Catalunya (1833-1840). Directors: Antoni Moliner Prada i Rafael Cornudella i Carré.Entre les seves publicacions destaquen: “La guerra de los siete años (1833-1840) a través del grabado popular catalán: un estado de la cuestión”. Trienio: Ilustración y liberalismo, 51 (2008), pp. 73-110; “La intervención de los impresores catalanes en la Guerra de la Independencia”, en La Guerra de la Independencia Española: una visión militar: actas del VI Congreso de Historia Militar, Zaragoza, 31 de marzo a 4 de abril de 2008, Vol. 2, 2009 (Comunicaciones), pp. 191-202; “El poder de la imagen durante la Guerra de la Independencia: el caso de Cataluña”, Hispania Nova: Revista de historia contemporánea, 9 (2009); “La Guerra del Francès: un referent iconogràfic en els imaginaris liberal i carlista”, en Núria Sauch Cruz (ed.), La Guerra del Francès als territoris de Parla Catalana. Congrés Internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques, Barcelona, Afers, 2011, pp. 369-389; “Les exèquies a Álvarez de Castro: túmuls, estampes i epitafis en honor del governador militar”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 51 (2010 ), pp. 189-21