Més enllà de la Nació. Religió, Filosofia de la Història i Humanitat a l'Espanya del segle XIX

Main Article Content

Gonzalo Capellán De Miguel

La historiografia i les ciències socials han parat molta atenció a l'Estat-nació com a subjecte essencial dels discursos dominants el segle XIX. En el cas espanyol, aquest discurs va trobar reforç en el liberalisme i en l'enorme pes que va mantenir el catolicisme en els àmbits polític, social i cultural. Tanmateix, va haver-hi altres discursos que van relativitzar la importància de la nació com una instància històrica que seria superada en l'inevitable curs de la Història de la Humanitat. Aquest concepte, Humanitat, s'associava al sentit cristià d'unitat, fraternitat i universalitat, però va anar adquirint nous significats i usos en els relats de la Filosofia de la Història i la Història universal, de creixent influència.
L'objectiu d'aquest treball és posar de manifest la importància d'aquest nou discurs alternatiu de caràcter supranacional i la seva gradual secularització durant la segona meitat del segle XIX a Espanya. Per a això s'analitzen alguns dels principals textos i autors que van construir un relat històric que permetia sustentar un projecte democràtic de societat sobre el fonament d'una gradual federació universal –i pacífica– de nacions en el si de la Humanitat.

 

Article Details

Com citar
Capellán De Miguel, Gonzalo. «Més enllà de la Nació. Religió, Filosofia de la Història i Humanitat a l’Espanya del segle XIX». Rubrica contemporanea, 2020, vol.VOL 9, núm. 17, p. 31-55, doi:10.5565/rev/rubrica.197.
Biografia de l'autor/a

Gonzalo Capellán De Miguel, Universidad de La Rioja

Gonzalo CAPELLÁN DE MIGUEL,
Profesor Titular de Universidad (acreditado para Catedrático, ANECA, 2016)
Teléfono 660386213

Universidad de la Rioja, Departamento de Ciencias Humanas / Edificio Vives. C/ Luis de Ulloa 2, 26004 – Logroño

gonzalo.capellan@unirioja.es

Selección de 5 publicaciones recientes (2015-2019):

"Gumersindo de Azcárate: Derecho, Selfgovernment y Constitución inglesa", en Teoría y Realidad Constitucional, núm. 44, 2019, pp. 527-544. DOI: https://doi.org/10.5944/trc.44.2019.26027

(con Javier FERNÁNDEZ SEBASTIAN): “Democracy in Spain. An Ever-Expanding ideal” en Joanna INNES y Mark PHILP, Re-imagining Democracy in the Mediterranean, 1780-1860. Oxford, Oxford University Press, 2018, pp.53-74 (ISBN: 978-0-19-879816-3).

“The Concept of Democracy: Moments, Meanings and Images in the Long Term (A proposed rethinking of Conceptual History in the Ibero-American World”, en Journal of Iberian and of Latin American Studies (Routledge) 2018, vol 24, núm.3, diciembre 2018, pp. 415-441. https://doi.org/10.1080/14701847.2018.1530904

“Un antídoto contra el lenguaje de la revolución. El nuevo vocabulario filosófico-democrático de Thjulen como acción contrarrevolucionaria”, en Pedro RÚJULA y Javier RAMÓN SOLANS (eds.). El desafío de la revolución. Reaccionarios, antiliberales y contrarrevolucionarios (siglos XVIII y XIX). Granada, Comares, 2017, pp. 203-219. ISBN: 978-84-9045-484-8

“El escenario de las culturas políticas: régimen de publicidad y metáforas de la opinión pública”, en Carlos FORCADELL y Manuel SUÁREZ CORTINA (coords.), Historia de las Culturas Políticas en España y América Latina. Vol.III. La Restauración y la República, 1874-1936. Madrid, Marcial Pons / Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2015, pp. 111-140. ISBN:978-84-15963-64-6.