La figura del cap polític departamental a Guatemala, El Salvador i Nicaragua durant la primera meitat del segle XIX

Des de l'esfera administrativa, al segle XVIII s'instaura a la Península de Iucatan la figura del corregidor com una entitat de suport al control polític-administratiu del territori. Durant l'època colonial, l'interior de la Capitania General de Guatemala es va organitzar en corregimientos i alcaldies majors, i posteriorment en intendències i subdelegacions. A partir de la Carta Magna gaditana, la divisió político-administrativa es va transformar en diputacions provincials. Entre 1812 i 1824, l'antic Regne de Guatemala es va articular com una monarquia constitucional (la hispànica i la mexicana) i entre 1824 i 1838, com una república federal. En aquest últim període, cada estat es va organitzar en departaments; aquest procés de formulació legal de la prefectura política va recollir principis elementals de la tradició hispànica i el liberalisme.
En aquest text, s'abordarà l'esquema normatiu del govern territorial a les províncies-estats de Guatemala, El Salvador i Nicaragua des de l'enfocament institucional. Són de gran utilitat les cartes magnes, decrets, instruccions o reglaments, i indispensable l'ús d'una bibliografia especialitzada en història del constitucionalisme i de les prefectures polítiques de l'antiga Amèrica hispànica.
La recent era constitucional entrellaça dos elements vitals per a la comunitat política: les eleccions i l'administració pública. Pel que sembla, en una etapa de construcció del constitucionalisme vuitcentista, la figura del cap polític departamental es va establir com una entitat política i administrativa rellevant dins de l'estructura estatal; a més, va ser un representant governamental amb àmplies funcions per a controlar el territori en el fiscal, el polític, així com un bon intent del control social. Com a pregunta guia, presentem la següent: De quina forma la prefectura departamental va articular el govern territorial amb la nova forma de l'exercici del poder?