Testimonis del temps: una prospecció de les sales de rellotge, les torres de rellotge i els rellotges de façana a Istanbul en època otomana
Article Sidebar
Main Article Content
L'Imperi Otomà va utilitzar un sistema d'hores basat en el moviment del sol i, en conseqüència, en les hores estacionals, heretat dels països islàmics anteriors. Més tard, la introducció i la difusió dels rellotges mecànics van fer desenvolupar un sistema d'hores únic i híbrid, anomenat alla turca, basat tant en el moviment del sol com en hores iguals. Des de finals del segle XVIII endavant, la capital imperial d'Istanbul va ser testimoni de constants projectes de reforma on la disciplina del temps era una part essencial. Finalment, l'ús simultani de l'horari convencional i del alla turca en l'última part del segle XIX va obligar a noves regulacions i compromisos.
Per anunciar aquests diferents sistemes, l'Estat necessitava diversos mitjans.
En aquest context, aquesta contribució té com a objectiu estudiar els mitjans utilitzats per informar els actors: les sales de rellotge, les torres dels rellotges i els rellotges de façana a Istanbul durant l'època otomana. En fer això, s'intenta comprendre el context en què es van construir, erigir o instal·lar.
Article Details
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).