Un alineamiento para el Movimiento. Rodrigo Fernández-Carvajal y la redefinición del sistema político franquista

Main Article Content

Nicolás Sesma Landrín

A mitjan de la dècada dels seixanta, el falangisme es trobava molt afeblit pel fracàs de les lleis d'Arrese i l'absència de referents internacionals, però no mancat de projecte polític propi, enfocat a aconseguir la supervivència del partit i mantenir la seva privilegiada posició després de la mort del dictador. En aquest context, l'aparició del fenomen dels països No-Alineats, els intents de la ciència política per teorizar la naturalesa d'aquests nous règims nacionalistes i la lògica de la Guerra Freda, units a l'aprovació de la Llei Orgànica de l'Estat, van ser percebuts per alguns autors com una oportunitat per redefinir el Moviment i la dictadura i presentar-la com a antecedent i exemple de sistema polític per a les nacions en desenvolupament. En aquest sentit, centrem l'anàlisi en un dels principals intel·lectuals del partit en aquest període, el catedràtic de Dret Polític Rodrigo Fernández Carvajal, concretament en la seva obra La Constitución Española, publicada en 1969 i reflex d'aquests esforços per actualitzar la cultura política falangista, alguns dels elements de la qual van aconseguir permear les mentalitats d'amplis sectors de la població.

Paraules clau
Franquisme, Movimento Nacional, Rodrigo Fernández-Carvajal, países No-Alineados, Autoritarisme

Article Details

Com citar
Sesma Landrín, Nicolás. «Un alineamiento para el Movimiento. Rodrigo Fernández-Carvajal y la redefinición del sistema político franquista». Rubrica contemporanea, 2014, vol.VOL 3, núm. 05, p. 89-108, https://raco.cat/index.php/rubrica/article/view/286265.
Biografia de l'autor/a

Nicolás Sesma Landrín, Universidad de Zaragoza

Contractat Juan de la Cierva a la Universitat de Saragossa. Doctor en Història i Civilització per l'Institut Universitari Europeu (Florència, Itàlia) amb una tesi sobre l'Instituto de Estudios Políticos (Premi Miguel Artola 2010, AHC-CEPC), becari de recerca de la Residència d'Estudiants de Madrid i de la Fundació José Ortega y Gasset, així com investigador visitant a la Universitat de Madison-Wisconsin (EEUU) i investigador postdoctoral a la Universita de Columbia de Nova York (EEUU). Guanyador del V Premi de Recerca per a Joves Historiadors de l'Associació d'Història Contemporània el 2003, autor de En busca del bien común. Biografía política de José Larraz López (Saragossa, Biblioteca Aragonesa de Cultura, 2006) i editor de la Antología de la Revista de Estudios Políticos (Madrid, Centro de Estudios Políticos y constitucionales, 2009).