Un alineamiento para el Movimiento. Rodrigo Fernández-Carvajal y la redefinición del sistema político franquista
Article Sidebar
Main Article Content
A mitjan de la dècada dels seixanta, el falangisme es trobava molt afeblit pel fracàs de les lleis d'Arrese i l'absència de referents internacionals, però no mancat de projecte polític propi, enfocat a aconseguir la supervivència del partit i mantenir la seva privilegiada posició després de la mort del dictador. En aquest context, l'aparició del fenomen dels països No-Alineats, els intents de la ciència política per teorizar la naturalesa d'aquests nous règims nacionalistes i la lògica de la Guerra Freda, units a l'aprovació de la Llei Orgànica de l'Estat, van ser percebuts per alguns autors com una oportunitat per redefinir el Moviment i la dictadura i presentar-la com a antecedent i exemple de sistema polític per a les nacions en desenvolupament. En aquest sentit, centrem l'anàlisi en un dels principals intel·lectuals del partit en aquest període, el catedràtic de Dret Polític Rodrigo Fernández Carvajal, concretament en la seva obra La Constitución Española, publicada en 1969 i reflex d'aquests esforços per actualitzar la cultura política falangista, alguns dels elements de la qual van aconseguir permear les mentalitats d'amplis sectors de la població.
Article Details
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Nicolás Sesma Landrín, Universidad de Zaragoza
Contractat Juan de la Cierva a la Universitat de Saragossa. Doctor en Història i Civilització per l'Institut Universitari Europeu (Florència, Itàlia) amb una tesi sobre l'Instituto de Estudios Políticos (Premi Miguel Artola 2010, AHC-CEPC), becari de recerca de la Residència d'Estudiants de Madrid i de la Fundació José Ortega y Gasset, així com investigador visitant a la Universitat de Madison-Wisconsin (EEUU) i investigador postdoctoral a la Universita de Columbia de Nova York (EEUU). Guanyador del V Premi de Recerca per a Joves Historiadors de l'Associació d'Història Contemporània el 2003, autor de En busca del bien común. Biografía política de José Larraz López (Saragossa, Biblioteca Aragonesa de Cultura, 2006) i editor de la Antología de la Revista de Estudios Políticos (Madrid, Centro de Estudios Políticos y constitucionales, 2009).