Formas de participación y experiencia política durante el primer franquismo: la pugna por los principios ordenadores de la vida en comunidad durante el periodo de entreguerras (1936-1947)

Resulta si més no paradoxal la poca atenció brindada a fenòmens com la participació i l'experiència política a través del franquisme, sobretot si tenim en compte que es tracta de realitats essencials per a la comprensió de tot règim polític modern que es tingui com a tal i que, d'altra banda, ens aporten una perspectiva privilegiada de la seva particular naturalesa. Aquest article pretén demostrar la gran varietat de formes de participació i experiència polítiques engegades pel franquisme com a respostes radicals al repte de la modernitat. Com tracto de demostrar, en la primera dècada de vida del règim tot acte quotidià va passar a cobrar una dimensió participativa fonamental, la qual cosa partia d'una concepció molt particular de la militància. Sense cap dubte, l'escenari més important va ser plantejat pel 18 de Juliol i la guerra, elevats a la categoria de plebiscit de la nació en armes que possibilitaria la participació massiva dels espanyols en la història i la realització de la manera de ser feixista a través d'una sort de cristianisme combatiu. No obstant això, l'article va més enllà de l'horitzó omnipresent de la guerra, en centrar-se en l'evolució dels canals de participació i representació política al llarg de la postguerra, que culminarien en el referèndum de 1947 com a fita decisiva en la constitució del règim.