Resumen
Aquest article s’ocupa de l’anàlisi d’errors en català com a llengua estrangera amb aprenents txecs. L’objectiu és investigar quines dificultats tenen aquests aprenents a l’hora d’emprar l’article en la seva expressió escrita, per tal de classificar els seus errors i esbrinar quins són els contextos sintàctics i semàntics d’ús més problemàtics. Per assolir el propòsit, en primer lloc, es presenta un marc teòric que repassa els corrents lingüístics que han investigat els errors en l’aprenentatge d’una llengua estrangera, així com les principals estratègies psicolingüístiques que formen part de la interllengua. En segon lloc, es presenta la classificació dels errors detectats en una mostra de 64 textos redactats per estudiants del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Masaryk de Brno, República Txeca, durant els cursos 2020-2021 i 2021-2022. En tercer lloc, es presenten els resultats de l’anàlisi. Els aprenents txecs mostren més dificultats amb l’ús de l’article definit, per davant de l’indefinit, i les estratègies psicolingüístiques que més es reconeixen en els seus errors són l’omissió, l’addició i la falsa selecció. Pel que fa als contextos més problemàtics, els errors més freqüents es relacionen amb l’ús anafòric de l’article, per a dirigir l’atenció de l’interlocutor cap allò que ja ha aparegut abans al discurs, i amb l’ús díctic, per a introduir referents nous que no s’han esmentat anteriorment, perquè es basen en la situació extralingüística. Finalment, es discuteix la utilitat que pot tenir l’anàlisi d’aquests errors per a l’ensenyament de l’article en català com a llengua estrangera.
##submission.rights##
(c) Cristina Rodríguez García, 2023