La (in)seguretat lingüística en els infants de Mallorca

Resum

Aquest article constitueix una primera aproximació a la (in)seguretat lingüística formal d’infants d’entre 10 i 12 anys de Mallorca. Partint de l’adaptació que Baldaquí fa del concepte labovià de (in)seguretat lingüística, es va analitzar com es manifesta entre l’alumnat de 6è de primària de diverses escoles de l’illa, atenent a les variables sociolingüístiques següents: gènere declarat, tipus de centre, territori de residència i dominància lingüística. Els resultats mostren que, a més del nivell lingüístic analitzat (fonètica, morfologia i lèxic), la dominància lingüística i el territori de residència poden ser rellevants en les preferències lingüístiques dels infants. Així, els infants dominants en català i els residents a la Part Forana (un territori de més densitat del català) mostren més consciència de les formes admissibles en català mallorquí. Igualment, els nivells en què hi ha més inseguretat són la fonètica i fonologia, d’una banda, i la morfologia, de l’altra, especialment en fenòmens que, ja sigui per manca de prestigi, ja sigui per processos d’estandardització espontània (Dols, 2020), estan en procés de canvi. En canvi, en relació amb el lèxic, una forta seguretat lingüística.