Quan el temps és relatiu. Estructures sintàctiques pe a l'expressió del temps
Article Sidebar
Main Article Content
La manera d'expressar la temporalitat en les llengües constitueix un dels temes fonamentals, tant de l'estudi de l'adquisició de la llengua materna com de la descripció de diferents llengües. En espanyol existeixen per a això quatre mecanismes lingüístics: temps gramatical, aspecte gramatical, aspecte lèxic i l'ús de diferents estructures sintàctiques que expressen temps. L'associació de l'expressió del temps amb la noció d'adverbi o oració adverbial era fruit d'una concepció de l'anàlisi sintàctica a l'aula que seguia criteris funcionals i semàntics. A partir de la Nova gramàtica de la llengua espanyola es dissenyarà una proposta per a introduir una anàlisi de les oracions subordinades seguint criteris formals i s'abordarà la relació entre gramàtica, comprensió textual i escriptura des de l'elecció entre les possibles estructures sintàctiques que expressen temps.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Silvia Rodríguez Pérez, 2024
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria.
- Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Borrego Nieto, Julio (dr.), (2013): Gramática de referencia para la enseñanza de español. La combinación de oraciones, Salamanca: USAL.
Borrego Nieto, Julio (dir.) Domínguez García, Lorena; Recio Diego, Álvaro y Tomé Cornejo, Carmela, (2024): Claves para el análisis sintáctico. 80 dudas, 80 respuestas sobre la oración subordinada, Madrid: Arco Libros, La muralla.
Bosque, Ignacio (ed). (1990): Tiempo y aspecto en español, Madrid: Cátedra.
Bosque, Ignacio y Violeta Demonte (eds.) (1999): Gramática descriptiva de la lengua española. Madrid: Espasa-Calpe.
Brucart, Josep M. y Gallego, Ángel J. (2009): “L’estudi formal de la subordinació i l’estatus de les subordinades adverbials”, Llengua i literatura. Revista anual de la societat catalana de llengua i literatura, n.º 20 pp. 139-191.
Bustos Rus, Juan Antonio (2005): A escribir se aprende escribiendo, Comunidad de Madrid, BCOM.
Carrasco Gutiérrez, Ángeles (2024): Tiempo y aspecto en español, Madrid: Arco-Libros.
Carrasco Gutiérrez, Ángeles (200): La concordancia de tiempos, Madrid: Arco-Libros.
Crespi, Isabel y Llop, Arés (2023): “El aspecto léxico a la carta. Una secuencia para el trabajo de la riqueza verbal en las producciones escritas”, ReGroc: Trabajar la escritura a través de la gramática. Vol.6, nº 1, pp. 115-143 https://doi.org/10.5565/rev/regroc.95
Di Tullio, Ángela (2019): Manual de gramática del español, Buenos Aires: Waldhuter.
Gallego, Ángel J. y Gutiérrez, Edita (2022): “La subordinación en el Glosario de Términos gramaticales. Teoría, didáctica y su aplicación a la escritura.”, Tejuelo: Didáctica de la lengua y la literatura. Educación. Vol.2, nº 35-2022, pp. 173-204. https://doi.org/10.17398/1988-8430.35.2.173
García Santos, Juan Felipe (2019): Comunicación avanzada en español. El componente gramatical, Salamanca: USAL.
García Fernández, Luis (2016): “Tiempo gramatical I. Conceptos generales. Complementos temporales” en Gutiérrez-Rexach, Javier (ed.), Enciclopedia de Lingüística hispánica, Londres: Routledge, vol. II, pp. 124-138.
Kohan, Silvia Adela (2007): La trama del cuento y la novela, Barcelona: Alba editorial.
Marqueta, Bárbara (2023): La reflexión sintáctica. Teoría y práctica para la docencia. Zaragoza: Prensas Universidad Zaragoza.
Matte Bonn, Francisco (1992): Gramática comunicativa del español, Barcelona: Difusión.
Páez, Enrique (2009): Escribir. Manual de técnicas narrativas, Madrid: SM.
Pérez-Jiménez, Isabel (2016): “Subordinación adverbial”, en Gutiérrez-Rexach, Javier (ed.), Enciclopedia de Lingüística hispánica, Londres: Routledge, vol. II, pp. 75-88.
Pavón Lucero, María Victoria (2012): Estructuras sintácticas en la subordinación adverbial, Madrid: Arco-Libros.
Portolés, Javier (2007): Gramática para hispanistas, Madrid: Síntesis.
RAE/ASALE (2009): Nueva Gramática de la Lengua Española, Madrid: Real Academia Española.
RAE/ASALE (2020): Glosario de términos gramaticales, Salamanca: Ediciones de la Universidad de Salamanca.
Rodríguez Ramalle, Teresa María (2005): Manual de sintaxis del español, Madrid: Castalia.
Rodríguez Ramalle, Teresa María (2008): Las formas no personales del verbo, Madrid: Arco Libros.
Vicente, David (2024): El arte de tramar una historia. Cómo estructurar una narración, Córdoba: Almuzara.
Villalba, Xavier (2010): El orden de las palabras en español, Madrid: Castalia ELE.
Villanueva, Darío (1989): El comentario de textos narrativos: la novela, Gijón: Júcar.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Silvia Rodríguez Pérez, Quan portem a classe la seqüència: L’aspecte lèxic a la carta. Una seqüència per al treball de la riquesa verbal a les produccions escrites , ReGroc: revista de gramática orientada a las competencias: Vol. 6 Núm. 1 (2023): Treballar l'escriptura a través de la gramàtica