Lucía Miranda, mite de la captiva blanca al Riu de la Plata, des del segle XVI fins el segle XX
Article Sidebar
Main Article Content
La història de Lucía Miranda, la dona que la literatura argentina transformaria en el model de la captiva blanca en mans indígenes, apareix per primera vegada a Argentina. Historia del Descubrimiento y Conquista del Río de la Plata, escrit cap a 1612 per Ruy Díaz de Guzmán. Serà després tema de novel·les històriques, com les de Eduarda Mansilla i Rosa Guerra al segle XIX. El relat original hauria d'incloure's en els documents referits a l'expedició de Sebastián Gaboto al Riu de la Plata (1526-1529) i, específicament, a la destrucció del fort Sancti Spíritus; no obstant això, en els documents consultats del segle XVI, referits a aquests fets, el mite no apareix. Proposo analitzar aquests documents inicials, ignorats per la crítica literària, per indagar les operacions retòric-ideològiques que es troben en la gènesi textual del mite de Lucía Miranda i constatar la persistència d'una matriu de sentit associada a la dona i la colonialitat que perdura en el temps, en les successives reescriptures de la història.
Article Details
Drets d'autor
Authors who publish with this journal agree to the following terms:- Authors retain copyright.
- The texts published in this journal are – unless indicated otherwise – covered by the Creative Commons Spain Attribution 3.0 licence. You may copy, distribute, transmit and adapt the work, provided you attribute it (authorship, journal name, publisher) in the manner specified by the author(s) or licensor(s). The full text of the licence can be consulted here: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.en.
- Authors are able to enter into separate, additional contractual arrangements for the non-exclusive distribution of the journal's published version of the work (e.g., post it to an institutional repository or publish it in a book), with an acknowledgement of its initial publication in this journal.
- Authors are permitted and encouraged to post their work online (e.g., in institutional repositories or on their website) prior to and during the submission process, as it can lead to productive exchanges, as well as earlier and greater citation of published work (See The Effect of Open Access).