Pedagogies públiques com a pedagogies masculines. Vasconcelos, l’Ateneo i els intel·lectuals educadors davant l’ordre de sexe/gènere al Mèxic

Aquest treball proposa un retorn de sexe/gènere a personatges, indrets i discursos d’homes-barons constructors de cultura i nació, prenent com a punt de partida la idea de desvío (S. Molloy). Així mateix, proposa redefinir aspectes com educació, cultura i el concepte d’home-baró en si des dels estudis de gènere, les masculinitats i la historiografia mexicana, activant la noció de arreglo de l’ordre de sexe/gènere (G. Rubin). En aquest procés s’entaula un diàleg fèrtil amb la denominada pedagogia pública, encapçalada per H. Giroux; i en aquest trajecte es reconstrueix, des de la figura de José Vasconcelos i la conformació de l’Ateneo de la Juventud, el procés en què els joves intel·lectuals mexicans es nomenen com a tal i adquireixen el paper d’educadors públics. Finalment, per tal de mostrar la marcada peculiaritat de gènere d’aquest fenomen es reconstrueix la funció d’algunes estratègies de poder lletrat masculinitzants, com la homosociabilitat i l’afecte en les amistats apassionades, proposant-se una més, la denominada escritura entre iguales; aquesta funcionaria com una pedagogia masculina destacada entre altres tecnologies educatives de gènere.